Deixem ja la regió de Sulaimaniyah per dirigir-nos altre cop cap al nord. Tinc la sensació de que en aquesta zona del sud es veuen més dones que a Erbil i els seus voltants.
Anem cap al nord, fins al llac Dukan, que és el llac més gran del Kurdistan iraquià. Es va formar quan es va construir la presa en el riu anomenat petit Zab, entre el 1954 i el 1959. Amb la construcció de la presa es volia tenir una reserva d’aigua i a més poder generar electricitat i utilitzar l’aigua per irrigar els camps.
Abans d’inundar la zona es van fer algunes prospeccions per veure si hi havia restes arqueològiques. Hi ha evidencies de que aquesta vall havia estat habitada al voltant del 6000 a. C. i es van trobar 40 punts d’interès arqueològic, que suposo que van quedar coberts. Amb la formació del llac van desaparèixer 50 pobles i la seva gent va haver de ser reubicada en altres llocs.
No ens vam acostar a la vora sinó que vam veure’l des de dalt; és molt gran i per tant, tan sols es divisa una petita part. És bonic, tot i que el temps no era fantàstic. Es podien veure molt be els diferents estrats i estava bastant buit. Suposo que a la primavera deu estar més ple d’aigua.
