Dubrovnik està a uns 240 Km de Split, la carretera va seguint la costa i és espectacular. Just davant de la costa hi ha un parell de illes força grans com són la illa de Brac i la de Hvar. Més avall hi ha la península Peljesac, que queda paral·lela a la costa i que si no veus el punt per on està unida a terra pots pensar que és una illa.
Al cantó interior impressionen les muntanyes Biokovo, que són les segones més altes de Croàcia. El pic més alt té 1762 m. Aquestes muntanyes es troben entre les desembocadures de dos rius, el Cetina (a la part nord) i el Neretva (cap al sud).
Prop de la població de Ploce hi ha els llacs Bacina; l’entorn és molt bonic, ja que aquests llacs estan a prop de la costa.
Llegeixo que són una criptodepressió, que si no ho he entès malament vol dir que el seu fons està per sota del nivell del mar. Són 7 llacs i 6 d’ells estan units entre si. La superfície del llacs està tan sols 80 cm per sobre del nivell del mar. I els llacs connecten amb el mar, de forma que en el fons la seva aigua és salada.
Després de Ploce s’arriba de seguida al delta del Neretva. Tot el recorregut és espectacular, pel contrast del mar i les muntanyes, però la vall del Neretva em va captivar.
Aquest riu té uns 220 Km de llarg i la major part del seu recorregut el fa per Hercegovina, que és a on neix; és el riu que passa per Mostar, prop de la frontera amb Croàcia. Tan sols flueix per Croàcia en un tram d’uns 20 Km. El delta d’aquest riu té 12 braços, vuit llacunes i molts canals.
La vall del Neretva i el seu delta és una regió molt fèrtil i a més, rica en peix. Per això ja des de l’antiguitat s’han assentat aquí diferents pobles. Primer van ser els il·liris, després a començaments del segle V a. C., s’hi van instal·lar els grecs. En l’època romana l’assentament s’anomena Narona, i com que era el període en que governava Juli Cèsar, s’anomenava colònia Julia Narona. Era un important centre de comunicacions ja que enllaçava el mar amb l’interior. 
A l’edat mitja la vall del Neretva tenia mala fama, ja que aquí hi vivien alguns pirates que amenaçaven el transport marítim. En aquella època era una regió autònoma i més tard va passar a formar part de l’estat croata. Al llarg dels anys va anar passant de ma en ma, a l’igual que la resta de dalmàcia.
A mi la vall del Neretva i tot el recorregut de Split a Dubrovnik em va agradar molt, vaig trobar que tenia un encant especial. En certa forma m’hi influïa que el nom del riu, Neretva, el trobo molt suggerent.
El terreny està cultivat, es veu molt verd per tot arreu i en els camps ressalten les pedres, que dibuixen petites parcel·les. Un dels cultius que està mot estès per aquí és el de la vinya.
El fet de que puguin viure en aquesta zona ve afavorit per la proximitat del mar i per les pedres blanques que posen en els camps; tant l’aigua del mar com les pedres reflecteixen la llum solar, i donen les condicions idònies per aquest cultiu. Aquí no hi va arribar la plaga de la fil·loxera que va afectar a les vinyes de bona part d’Europa en el segle XIX.
Prop del delta del Neretva, anant cap a Dubrovnik, hi ha una petita franja de territori que pertany a Hercegovina. Són 12 km de costa i el seu port és la ciutat de Neum.
L’origen d’aquest passadís ve d’antic, del 1699 quan la República de Dubrovnik estava separada de la part de Dalmàcia que depenia de Venècia, per dos passadissos cedits per Venècia a l’imperi otomà; un d’aquest passadissos és el de Neum i l’altre forma part de Montnegre.
Aquesta franja de terra i el seu port eren molt atractives i una font constant de disputes; l’imperi austríac va intentar comprar-la als otomans sense èxit. Va passar d’uns als altres, al llarg dels anys, fins que l’any 1945, Tito amb la federació iugoslava ho retorna a Hercegovina. 
Ara aquesta franja de terra no croata és un problema pel comerç; Croàcia pertany a la comunitat europea però Bòsnia Hercegovina no. O sigui que el transport de mercaderies entre el nord i el sud del país ha de creuar territori bosnià pel que s’haurien de pagar aranzels.
La comunitat europea ha trobat una solució, que passaria per la construcció d’un pont entre la península Pelješac i la part continental després de la zona bòsnia. Aquesta península s’allarga per davant del port de Neum.
El pont es construiria des de la costa croata fins a la península, abans de la part bòsnia i es sortiria per l’istme, que antigament formava part de la república de Dubrovnik. Hi ha veus crítiques envers aquest projecte ja que la construcció del pont surt molt car, i el pas a través de la península allargarà molt el recorregut dels camions.