Aquest és un breu viatge realitzat el mes passat per Croàcia i Bòsnia Hercegovina; tot i que ha estat breu ha sigut molt intens. Abans de marxar havia llegit alguns llibres sobre aquesta regió, la majoria sobre la darrera guerra, que en el seu moment havia seguit pels diaris i per la televisió. Totes aquestes narracions m’han commogut i quan passejava per Mostar o Sarajevo, recordava el que havia llegit, el patiment de la seva gent i m’han ajudat a comprendre una mica millor la realitat d’aquesta regió.
La història dels països d’aquesta regió està entreteixida i els grups ètnics no estan confinats en un sol país el que al començament em confonia una mica. A Croàcia la majoria dels seus habitants són croates però hi ha també serbis, bosníacs, eslovens, hongaresos i albanesos, entre d’altres. A Bòsnia-Hercegovina hi ha bosníacs, serbobosnis i bosnicroates. Els croates, siguin de Croàcia o de Bòsnia son catòlics, els serbis son cristians ortodoxes i els musulmans de Bòsnia en algun llocs he trobat que se’ls anomena bosníacs, per diferenciar-ho dels bosnians que son tots els habitants de Bòsnia, però en el diccionari català no apareix la paraula bosníac.  |
| Catedral |
Els croates van arribar a la costa dàlmata en el segle VII i es pensa que venien de Pèrsia. La primera menció dels croates com a tals fa referència al duc croata Tpimir, que va viure al voltant de l’any 850. Després va passar a ser un regne, quan en el 925 Tomislav es proclama rei de Croàcia i és reconegut pel papa.
Els reis de Croàcia no ho van tenir fàcil per defensar el seu territori, ja que epl nord tenien l’amenaça hongaresa, que a finals del segle IX van arribar a les seves fronteres i pel sud tenien que lluitar per defensar Dalmàcia, que cobejaven primer els bizantins i més tard els venecians.
 |
| Muralla de Kaptol |
La conversió al cristianisme va provocar enfrontaments entre els partidaris de l’església catòlica i els seguidors de Metodi, que son els ortodoxes. Com ja he comentat, a Croàcia va arrelar-hi el catolicisme.
Cirili i Metodi eren dos germans, nascuts a Tessalònica (Grècia) en el segle IX, que van difondre el cristianisme entre els pobles eslaus. Van crear un alfabet per poder transcriure els texts litúrgics i bíblics a l’eslavònic, que era l’antiga llengua eslava. Aquest alfabet va ser el precursor de l’alfabet ciríl·lic.
Els primers serbis que van arribar a Croàcia ho van fer en els segle XVI, quan Croàcia es defensava dels turcs i la guerra es va convertir en un enfrontament religiós entre cristians i musulmans.
Vam arribar a Zagreb al vespre. Hi ha vol directe Barcelona-Zagreb, el que es genial ja que en dues hores et plantes allà. Vaig canviar moneda a l’aeroport, 1 euro son aproximadament 7,5 kunes.
Com que era diumenge al vespre estava tot una mica mort. L’hotel estava a prop de l’estació de tren, no estava massa lluny del centre però em va fer mandra sortir ja que no es veia a ningú pel carrer. Just per davant de l’hotel passa el tramvia; hi ha una bona xarxa que em fa l’efecte que enllaça els diferents punts de la ciutat. No el vaig agafar ja que quan vaig sortir a passejar vaig anar a peu, però diuen que és car per la qualitat de servei que dóna.
 |
| Mercat de Dolac |
L’ús del tramvia en aquesta ciutat té molta solera; el primer tramvia que va tenir es va inaugurar l’any 1891 i funcionava remolcat per cavall; fins a l’any 1905 no va entrar en funcionament el tramvia elèctric.
Quan ho vaig llegir vaig al·lucinar. Quans cavalls devien necessitar per estirar un tramvia?
Zagreb m’ha agradat molt; és una ciutat assequible, tranquil·la, o això em va semblar. Hi ha moltes coses a veure i també molts terrasses on descansar tot veient passar a la gent. Hi ha forces espais verds; un conjunt parcs en forma de U en la zona baixa de la ciutat. Em va semblar una ciutat molt interessant.
Zagreb es troba entre la muntanya Medvednica i el riu Sava, a 120 m d’alçada. La muntanya és molt important pels zagrebins, que hi van a esquiar a l’hivern.
A l’altra banda del riu Sava també hi ha algun barri, però el centre es troba entre el riu i els llacs i la muntanya.
Aquesta regió ja estava habitada en el neolític i aquí hi havia hagut la ciutat romana Andautonia. Però la història de la ciutat comença en l’època medieval, quan hi havia dos assentaments, en turons veïns, Kaptol i Gradec.
L’any 1094 el rei hongarès Ladislav funda el bisbat al turó de Kaptol i en el 1134 es redacta una carta amb els privilegis de que gaudirà el bisbat. L’any 1217 s’acaba la construcció de la catedral, que 25 anys més tard va ser destruïda durant la invasió dels tàtars.
En el turó del costat, Gradec, s’hi va establir una comunitat religiosa independent.
En el 1242 hi va haver la invasió tàtar. La gent de Gradec va participar en la construcció de muralles i torres de defensa; la muralla tenia quatre portes, de la que se’n conserva una.
En agraïment a la seva contribució en la defensa contra els tàtars, el rei croata-hongarès Bela IV va regalar al poble de Gradec la Bula de Oro. Aquest document declarava Gradec ciutat reial lliure. Amb això passava a estar sota responsabilitat directa del rei. Tenien dret a escollir el seu alcalde i a gestionar el funcionament de la població.
En els segles XIV i XV hi havia força rivalitat entre les dos comunitats, però finalment es van fusionar en el 1850 formant-se així Zagreb. Aquestes dos turons formen ara el centre de la ciutat alta.
Actualment Kaptol és l’arquebisbat de Zagreb i és on hi ha la catedral.
En la porta que queda de la muralla de Gradec hi ha una petita capella o altar amb una imatge de la verge; la gent hi va a pregar i hi posen una espelma per tal de que es compleixi la seva sol·licitud. Aquí la gent és molt religiosa, i en aquest punt els veus que s’aturen i de peu dret resen, molt concentrats. Aquesta imatge de la verge és molt venerada per ells ja que és l’única que es va salvar en l’incendi que va patir la ciutat l’any 1731.
 |
| Antiga porta de Gradec |
Al llarg dels anys la ciutat va patir diversos incendis. L’any 1624 un llamp va calar foc al sostre de la catedral i es va estendre ràpidament. Poc a poc, per evitar la destrucció pel foc, les cases de fusta es van anar substituint per construccions en pedra.
En el 1880 hi va haver un terratrèmol que va destruir bona part de la ciutat; en la seva reconstrucció es van modernitzar barris.
 |
| Església de Sant Marc |
Algunes curiositats: la primera farmàcia de la ciutat va obrir-se l’any 1355. L’any 1399 el farmacèutic era Nicolo Alighieri (el seu besavi és el que va escriure la divina comèdia). Aquesta farmàcia segueix en funcionament.
La ciutat va passar a ser la capital l’any 1557. La primera impremta la van fundar els jesuïtes en el 1664. L’any 1669 el rei Leopold I autoritza la conversió de l’acadèmia que tenien els jesuïtes en universitat. I el primer teatre permanent data del 1834.
 |
| Església de Sant Marc |
L’any 1850 és quan finalment fusió de Gradec i Kaptol dóna lloc a la ciutat de Zagreb.
L’any 1896 es projecta la primera pel·lícula i el primer cotxe comença a circular l’any 1901. En el 1909 hi ha la primera exposició de comerç i en el 1926 s’inaugura l’estació de ràdio. Trenta anys més tard, es posa en marxa la televisió
En els segles XVII i XVIII és quan la ciutat canvia d’aspecte, es construeixen cases en pedra, palaus, monestirs, esglésies... la ciutat esdevé un centre de fires mercantils, proliferen els tallers artesanals, molts nobles i families benestants s’instal·len a la ciutat. La riquesa de la ciutat augmentava, s’obrien escoles i hospitals, el perímetre de la ciutat creixia, ocupant-se la vall. La ciutat ja no estava ubicada tan sols a la part alta sinó que també es construïa a la part baixa.
 |
| Cementiri Mirogoj |
Així la ciutat té com dos mons: la ciutat alta, gornji grad, la part més antiga de la ciutat, i la ciutat baixa, donji grad, amb l’arquitectura del segles XIX i XX, estil austrohongarès; diuen que el color de les façanes, groc-ocre, és el que l’hi agradava a l’emperadriu Maria Teresa. Aquesta zona baixa, abans de ser urbanitzada era on es feia el mercat de bestiar.
El cementiri Mirogoj és un cementiri però també un parc. És un lloc impactant, que es troba al peu de la muntanya Medvednica. Havia sigut la casa d’un periodista i lingüista, Ljudevit Gaj, que va viure en el segle XIX i que va ser el líder del moviment il·liri, va promoure la literatura croata.
 |
| Cementiri Mirogoj |
Quan va morir crec que el govern va comprar la finca i van convertir-la en cementiri. Va ser un arquitecte austríac, Bollé, el que va fer el disseny que es pot veure, creant la ciutat de la mort. El cementiri es va acabar de construir l’any 1929. Un dels fets que trobo interessant és que hi ha enterrades persones de diferents religions: catòlics, ortodoxes, musulmans, jueus, protestants... Hi ha enterrats molts personatges famosos, polítics, artistes, del mon cultural... Hi ha tombes senzilles i algunes espectaculars, i tot enjardinat. És un parc més de la ciutat, la gent hi ve a passejar, s’està tranquil i hi ha ombra a l’estiu.
En la part alta de la ciutat hi ha una estàtua de Sant Jordi amb el drac, però a diferència de les que he vist en altres llocs, aquí el drac ja està mort; no representa el moment de matar-lo sinó després.
La Plaça de San Marc és el centre de la ciutat alta; era la plaça major de Gradec. Al centre de la plaça hi ha l’església de San Marc, construïda en el segle XIII; queda alguna cosa de l’església romànica i és del segle XIV el santuari i les voltes gòtiques. L’església va ser reconstruïda a finals del segle XIX i és quan a la teulada s’hi reprodueixen els escuts de Croàcia, Dalmàcia, Eslavònia i el de la ciutat de Zagreb.
La catedral és visible des de qualsevol punt de la ciutat; encara es conserva bona part de la muralla que van construir quan era el turó de kaptol. La plaça al davant de la catedral és molt àmplia.
Prop de la catedral hi ha el mercat Dolac. És un mercat a l’aire lliure on hi venen fruites i verdures, herbes aromàtiques, i en una part coberta, s’hi troba la carn i el peix. Aquí és habitual venir al mercat a comprar el producte del dia. Son els propis camperols els que porten els seus productes.
 |
| Torre Lotrščak |
La torre Lotrščak és el que queda de la fortalesa del segle XIII, si no estic confosa això és al turó gradec.
Al capvespres es tocaven les campanes per avisar als habitants de que era hora de tornar a la fortalesa, ja que després es tancaven les portes amb clau. Llegeixo que des de 1877 cada dia es dispara un canyó, des d’aquí, en record d’aquells temps. Hi ha diferents versions de perquè es dispara el canó. Uns expliquen que l’any 1242 Bela IV en agraïment a la població davant l’ofensiva tàtar, els hi va deixar un canó amb la condició que es tenia que disparar cada dia per evitar que es rovellés. La gent de Zagreb posen els rellotges en hora amb la canonada. Des d’aquí hi ha una bona vista sobre la ciutat baixa.
 |
| Oktogon |
Hi ha una galeria o passatge que anomenen oktogon que és molt bonica. Segons el rètol que hi ha a la porta és del 1899. Aquest passatge té com dos braços i el punt de confluència és una plaça octogonal, d’aquí l’hi ve el nom.
La cúpula d’aquesta plaça i el sostre de tot el passatge és en vidre. És molt binic; hi ha botigues molt ben arreglades. Enllaça el carrer ilica amb la plaça de les flors.
Una de les botigues és de corbates; n’hi ha de preus molt diversos. Expliquen que l’origen de la corbata és d’aquí. Els soldats croates que lluitaven juntament amb l’exèrcit francès en el segle XVII portaven un mocador al coll, que va agradar als francesos i va cridar l’atenció del rei. Quan algú es posava un mocador d’aquella forma deiebn que el portaven a la croata, i d’aquí va venir “cravate”, que és corbata en francès.
 |
| Oktogon |
Trobo que és una ciutat plena de contrastos a nivell arquitectònic. La major part d’edificis estan restaurats, les façanes pintades en color pastel, carrers amples... però encara es troben edificis bastant deteriorats. Hi havia bastant turisme, molts orientals. Està ben situada, a uns 400 Km de moltes ciutats europees. El croata resulta incomprensible, però en hotels i restaurants i botigues parlen una miqueta de castellà, i en angles no hi ha problemes per entendre’s.
La ciutat està plena d’esglésies de diferents estils, però totes elles tenien un tret en comú, i és que hi havia grans cues de gent per confessar-se. Sembla ser que és habitual que es confessin abans de la celebració de la pasqua. No és tan sols la gent gran, sinó que hi ha gent de totes edats, de tot tipus. En cada església hi ha bastants capellans confessant, i tots amb cua.
