Peradeniya és una població que es troba a pocs quilòmetres de Kandy. Un dels seus atractius més importants és el jardí botànic. I el que l’hi ha donat fama mundial és la col·lecció d’orquidees.
La història d’aquest jardí es remunta a l’any 1371, quan el rei d’aquell moment va instal·lar la cort aquí, a la vora del riu. Més tard, el rei que hi havia entre el 1747 i el 1780 va fer construir el jardí reial i el següent rei va resid8ir temporalment aquí, i s’hi va construir una residencia. 
Durant un temps hi va haver també una dàgoba però els britànics la van destruir en la batalla per conquerir el regne de kandy. van aconseguir enderrocar el regne de Kandy la van destruir.
Amb la conquesta britànica es va crear un jardí botànics per investigar quines plantes podien sobreviure aquí i es podien cultivar a gran escala. Va ser en el 1821 que finalment es va trobar l’indret idoni pel jardí botànic, i va ser aquí a Peradeniya.
Les plantes exòtiques que s’havien plantat en els altres emplaçaments es van traslladar cap aquí. Ara be, en el primer temps l’espai que ocupava era molt més petit; es va netejar una part de terreny i l’objectiu principal era plantar cafèi canyella. En el 1824, el científic Alexander Moon va publicar un llibre en el que havia catalogat les plantes de Ceilàn. Eren 1127 plantes indígenes de la illa.
Sota la direcció del botànic escocès Gardner, entre el 1844 i 1849, va millorar molt aquest jardí botànic. Es va dedicar a viatjar pel país recollint plantes i augmentant les col·leccions que hi havia ja al jardí botànic.
En l’època colonial, diverses personalitats van visitar el jardí i van plantar (o suposo que fer plantar) arbres. Alguns dels que van passar van ser prínceps i princeses prussians, el rei Eduard VII, el tsar de Rússia, el rei de Grècia, l’Emperador d’Àustria, el príncep de Gales, Indira Gandhi, ....
Actualment hi ha més de 4000 espècies de plantes en una superfície de 60 hectàrees. Ja només veure el mapa ja sorprèn la de coses que hi ha per veure. Està tot molt cuidat i tot i els rètols, en ser tant extens, a vegades costa una mica trobar les coses. 
Vam començar la visita per l’hivernacle de les orquídies; n’hi ha 300 varietats. Hi ha algunes que són híbrids. Diuen que aquí s’hi troba l’orquídia més gran del mon; la planta té una alçada de 1,5 metres i la tija de les flors creix 1,5 cm per dia.
Hi ha un jardí d’espècies, amb la canyella, que és una de les espècies que més exporta Sri Lanka, pebre, nou moscada i cardamom entre d’altres. Hi ha arbres de nou moscada que encara son els que es van plantar en el 1840.
Hi ha molts arbustos en flor, arbres gegants... és molt agradable passejar per allà. Una de les coses que impressiona més són les avingudes de les palmeres. Fan molt bonic. Hi ha diversos tipus de palmeres. Algunes les van portar de Sud-àfrica.
Hi ha també uns bambús espectaculars. Una de les variants que hi ha els seus brots creixen 30 cm per dia.
El riu Mahaweli fa envolta bona part del parc, i hi ha un pont penjant que et permet tenir una altra visió de l’entorn. Vam haver de fer una mica de cua per passar. No es creua totalment el pont, sinó que tan sols s’arriba a la mitat. Allà la gent es fa fotografies, i a l’entrada del pont hi ha un guàrdia que controla el nombre de persones que passen. Quan es fa massa cua amb el pito crida a la gent perquè espavili i no s’entretingui amb fotos.
Els arbres de ratpenats penjats cap per avall també són xocants. Estan concentrats en un racó del parc.
Com que ja era hora de dinar, vam buscar algun bar, sense massa èxit, fins que ens vam trobar a la cantina dels treballadors del jardí botànic. Molts estaven menjant el que s’havien dut de casa, embolicat en un paper de diari i en una bossa de plàstic. Els altres menjaven el que servien allà.
No parlaven gens d’angles, però vaig aconseguir fer-me entendre i saber que tot el que tenien cuinat era picant. Però no em vaig quedar sense menjar, em van donar un tros de pa i em van ensenyar una mena de galetes salades que no picaven. Va estar be seure allà a menjar amb ells. Ens miraven amb la mateixa curiositat que nosaltres a ells.
