Avui anem de safari; deixem enrere la costa i ens dirigim cap a l’interior, al parc nacional de Minneriya.
Aquest terreny en parc boscos, en part espai obert cobert de gespa, és un parc nacional des de l’any 1997, però ja des del 1938 era una zona protegida. L’objectiu era protegir la vida al voltant d’un embassament que hi ha. Em xoca una mica perque diuen que va ser construït en el segle III d. C., en canvi a mi em sembla natural. Rep l’aigua tant del riu amban com d’un canal, el elahera.
En l’època seca, quan els altres parcs i boscos queden més desproveïts d’herba fresca, els elefants migren cap aquí, que hi ha la reserva d’aigua. Hi ha uns 150 o 200 elefants, però sembla que poden arribar a ser uns 700.
A part dels elefants hi ha altres animals i plantes. Hi ha 24 espècies de mamífers, 160 d’ocells, hi ha diversos tipus d’amfibis, rèptils i moltes especies de papallones. Hi ha dos tipus de micos, endèmics del país. El lleopard de Sri Lanka també és endèmic però està en risc d’extinció i es fa molt difícil veure’l.
Moltes aus migratòries en els seus viatges s’aturen en aquest parc descansar i reposar forces.
També hi ha bastanta diversitat de plantes i arbres, entre ells hi ha el ficus religiosa, palmeres datileres, eucaliptus, teca, tot i que aquests dos últims em sembla que els han plantat. Veiem també bastant bambús. Impressionats per la seva alçada.
La visita del parc es fa en jeeps oberts, i es munta una bona cua a l’hora de sortir. Es va per una pista de terra; una part del trajecte es per zona més o menys boscos, pel que hi ha ombra però en altres trams es va a ple sol. O sigui acabes arrebossat de sorra que se t’enganxa amb la suor. A mi no m’importa gaire si després tinc una dutxa; en canvi m’encanta anar sentint l’aire a la cara.
El paisatge el trobo relaxant, especialment els espais oberts, tot verd, alguns arbres que es retallen contra el cel, el relatiu silenci que hi ha, tenint en compte que hi ha un munt de jeeps de turistes.
Els conductors dels jeeps s’avisen entre ells quan han divista animals, o si un tram del camí està massa enfangat. O sigui que al finals, s’acaben reunint tots els vehicles en el mateix punt.
El rei incontestable del parc és l’elefant. Diuen que els que hi ha aquí son una agressius amb els homes. Sembla ser que una elefanta va perdre la seva cria quan va xocar contra un dels jeeps. No m’estranya, ja que quan hi vam ser nosaltres hi havia gairebé el mateix nombre d’elefants que de jeeps.
Hi ha un moment, en que els jeeps bloquegen tot el camí i llavors algun dels elefants té la brillant idea de voler passar cap a l’altra banda. El segueixen uns quants més. Avancen amb parsimònia però amb decisió caps als vehicles aturats. No busquen un lloc per on poder passar, sinó que van recte. O sigui que de cop tots els conductors es posen en marxa i obren un pas perquè puguin avançar els paquiderms. Es munta una mica de caos però tot acaba be.
Hem vist també alguns búfals, micos, el paó reial i alguns han vist el gall daurat, que és el símbol del país. Jo només vaig veure galls negres. Això sí, em fa gràcia trobar en llibertat aquests animals que aquí son de corral.
El parc és agradable, i sobretot pel contrast de les visites a les ciutats antigues, però en quant al nombre d’animals que es poden veure no és massa gran.
