A la tarda anem al bosc del mar o manglar de Hara, que es troba entre el continent i l’illa de Qeshm. L’espècie de manglar que predomina és l’anomenada Avicennia marina, que aquí se la coneix amb el nom de hara.
Aquest tipus de manglar poden arribar a tenir 8 metres d’alçada; tenen l’escorça llisa i grisosa, i les seves arrels són aèries, el que li permet agafar l’oxigen de l’aire. És resistent a la sal de l’aigua de mar i excreta la sal per les fulles; cristal·litza en la cara de sota de la fulla. Floreix a l’estiu i després les llavors cauen al mar, on torna a sorgir una nova planta.
Les fulles tenen un elevat poder nutricional pel ramat. En la medicina tradicional persa es feia servir aquesta planta per tractar diverses malalties infeccioses, com la verola, així com el reuma, ulceres i abscessos. Actualment s’està investigant la seva activitat antiviral; un dels estudis que he trobat és sobre l’herpes i sembla que hi ha resultats prometedors.
En la zona del manglar la fondària de l’aigua es d’uns 3 metres i el sòl del fons és salí. Quan hi ha marea baixa, aquest bosc de manglars es veu dispers en diferents illes, però quan puja la marea queda submergit; no sé si tot o en part.
Aquest bosc del mar és l’habitat d’aus migratòries que s’aturen aquí a l’hivern (gavines, cormorans, flamencs, cigonyes, pelicans, àligues). També hi ha rèptils, peixos, artròpodes, mol·luscs bivalves, tortugues verdes, serps aquàtiques. Els ocells nadius també busquen refugi en aquest bosc. 
L’expansió del bosc de manglars és lenta, en canvi el seu decreixement va en augment. És per això que l’any 1972 es va declarar àrea protegida i és una reserva de la biosfera. L’ús comercial esta restringit a la pesca, majoritàriament gambes, als recorreguts turístics, i els manglars nomes es poden tallar per alimentar al bestiar.
Vam fer un recorregut en barca pel manglar. Vam poder veure algunes aus i també una antiga casa de pescadors. Una superfície elevada, instal·lada sobre pals de fusta, i a dalt una tenda.
Va ser un passeig agradable; els manglars sempre m’agraden, per les formacions de les seves arrels, per la tranquil·litat de desplaçar-se pels canals... Tot i que la quantitat d’aus o altres animals que hi vam veure era mot minsa.