Tivat és un luxós port esportiu. Vam donar una volta per la part del port i una mica cap a l’interior del poble. No vaig trobar que tingués massa encant, però suposo que en part és perquè no vam estar-hi gaire estona.
Tivat és el nom en montenegrí i en serbi, però es italians i venecians l’anomenaven Teodo. Hi ha autors que diuen que l’origen del nom es deu a la reina il·líria Teuta que va governar aquesta regió en el segle III aC.
D’altres suggereixen que ve del grec, Theiodos, que vol dir Camí de Déu. I també hi ha qui diu que el nom ve del celta, touto, que vol dir poble.
S’han trobat restes arqueològiques de l’època grega i romana; de l’època romana hi ha algunes tombes i làpides.
Tivat és la població més nova de la badia. Segons els arxius que hi ha a Kotor, en el segle XIV se l’anomenava Teude, Theode i Theudo. En aquell temps Kotor era Cattaro. A l’edat mitja aquesta terra fèrtil pertanyia als aristòcrates de Cattaro i altres poblacions properes. L’església i molts palaus es van construir a partir del 1373.
Tivat va pertànyer a la república de Venècia des del 1420 fins al 1797; llavors se la coneixia com Teodo. En aquest període va experimentar un gran desenvolupament econòmic i alguns serbis van venir a refugiar-se aquí fugint dels otomans. Es conserven encara alguns edificis d’aquesta època.
En la segona meitat del segle XIX va experimentar un gran desenvolupament, quan l’imperi austríac va construir aquí un arsenal marítim per la seva flota. Per la seva banda la ciutat va desenvolupar la seva industria.
A començaments del 1918 els mariners de la badia de Tivat es van revoltar contra els austríacs. La població de la regió els hi va donar suport. Entre el 1941 i el 1943 va formar part de Dalmàcia. L’arsenal naval que havien construït els austríacs després va ser una base naval italiana, més tard iugoslava i finalment de Montenegro.
En el port hi ha exposats dos antics submarins de l’època iugoslava, que em sembla es poden visitar.
Es conserva algun palau, un d’ells és el palau Bucha era la residencia d’aquesta família que es va instal·lar aquí a començaments del segle XIV. El complex inclou l’església de Sant Miquel. Va ser reconstruït diversos cops degut als terratrèmols que han afectat al llarg dels segles aquesta regió. En les reconstruccions no es conservava l’estil original, pel que actualment s’hi veu una barreja d’estils.
A la façana del palau hi ha dos escuts d’armes, el de la família Bucha, una flor estilitzada i el de la família Pasquale, que van ser els següents propietaris, que era un ànec. Actualment hi ha una galeria d’art, un teatre i un cinema.
Des de Tivat vam tornar cap a Kotor en bus, per passar-hi l’última nit i acomiadar-nos de Montenegro.
Al dia següent vam anar de nou cap a Albània; vam dinar pel camí abans d’arribar a Tirana.
