dilluns, 27 de juny de 2022

Nord d'Albània i Montenegro-15. Perast, badia de Kotor (Montenegro)

Quan es mira el mapa de la badia de Kotor i es veu la seva forma s’entén més perquè en alguns llocs l’anomenen les boques de Kotor.

Perast, a l’igual que Kotor, es troba a la part més interna de la badia, en posicions gairebé oposades. La ubicació de Perast és estratègica ja que queda davant del canal que comunica la part exterior de la badia amb la interior.

Per altra banda, just davant de Perast hi ha dues illes, la de Sant Jordi i la de Nostra Senyora de les Roques que també tenien un paper clau en la defensa i protecció de Montenegro. De fet Perast té una part insular i una continental.

En aquesta zona hi ha uns jaciments arqueològics que demostren que aquí en el neolític hi vivien tribus il·líries. En època romana l’emperador Dioclecià va fortificar l’illa de Sant Jordi, que està davant de la costa, ja que com he dit era una posició estratègica per controlar l’arribada per mar.

Hi ha documents del 1336 en el que es parla de Perast com un important poble de pescadors; sembla que els seus habitants van protegir durant anys l’entrada de la badia.

Abans de l’arribada dels venecians Perast depenia de Kotor. Els venecians van estar aquí entre el 1420 i el 1797, però l’època de major esplendor va ser en el període final, durant els segles XVII i XVIII.

En l’època en que estava sota control venecià es va convertir en una ciutat de frontera davant del domini turc que ocupava zones properes. En ser terra de frontera les famílies que es van instal·lar aquí eren majoritàriament guerrers, capitans de la marina veneciana i comerciants. Com que ocupar aquest territori comportava riscos se’ls hi van concedir certs privilegis i el pendó que utilitzaven duia la creu de Sant Marc que els hi concedien els venecians. 

Quan van marxar els venecians va començar el declivi. Per això la importància de la ciutat és perquè es conserven palauets de l’època veneciana. El terratrèmol del 1979 va malmetre molts edificis i llegeixo que alguns nord-americans d’origen montenegrí van contribuir ala seva restauració.

Fem un passeig per la franja costanera, contemplant palaus i esglésies. L’església més important és la de Sant Nicolau que es va construir l’any 1616, per substituir una del 1564. És una església catòlica.

En el segle XVIII les autoritats locals van decidir convertir-la en catedral. Es va fer el projecte per una gran construcció i l’any 1740 es van iniciar les obres. Tan sols es va construir l’absis i la sagristia, ja que les obres es van aturar per culpa de les guerres napoleòniques. Després aquest projecte va quedar abandonat. 

La torre es va construir en el 1691 i és una de les imatges típiques de Perast. El campanar, amb tres campanes, té un rellotge que es va portar de Venècia l’any 1730.

Vaig fer una visita llampec a l’interior, ja que em vaig colar amb un grup que feien una visita guiada.

Davant de l’església hi ha una escultura, un bust, de Marco Martinovic. És una de les personalitats més importants de la història de Persat. Va néixer a mitjans de l’any 1663; es va convertir en un expert en nàutica i també era molt bo en matemàtiques, dibuix i en construcció naval.

L’any 1700 va obrir la primera escola nàutica aquí a Perast, a la badia Boka Kotorska. Em sembla que va ser la primera escola d’aquest tipus de tot el mon.

L’escola va adquirir molt bona reputació i el duc venecià, a petició de l’emperador Pere el Gran, va enviar 16 boiars russos (nobles terratinents) a Perast per tal que aprenguessin navegació amb Marco Marinovic i de retorn a Rússia poguessin organitzar la flota naval.

A Perast hi havia 12 famílies nobles, les “casades”. Durant l’edat mitja aquestes “casades” eren clans familiars que rebien el nom de la família original. Els caps d’aquests clans eren escollits per formar part de l’ajuntament. Si no estic confosa, Marco Marinovic pertanyia a una d’aquestes “casades”.