Ens esperava un llarg dia de cotxe, de retorn cap a Pokhara. ,
S’ha acabat el recorregut pel Mustang, Un altre dia de llarg trajecte de cotxe,
uns 140 Km, que per aquestes terres, on sempre poden sorgir imprevistos, pot
ser llarg. La previsió era d’unes set hores, però amb parades incloses, van ser
nou.
S’ha de fer la mateixa ruta que a l’anada, o sigui passant per
Ghasa, Tatopani i Beni. La diferència és que la part de carretera principal,
que a l’anada estava tallada, ara estava oberta.
Vam sortir de Marpha a les set del matí. Feia molt fred, i
també les primeres parades que vam fer al llarg de la ruta. De camí cap als
cotxes ens anem acomiadant de les grans muntanyes que ens envolten.
La pista estava més seca que en el camí d’anada, però seguia
estant en molt mal estat.
En arribar a Tatopani vam fer una parada de mitja hora ja que
aquesta població és famosa per les aigües termals. Hi ha un parell de piscines,
una per homes i l’altre per dones. Tenen servei de dutxes, però no armariets
per deixar la roba. És un lloc molt apreciat per la població local i nepalesos
d’altres regions.
Acabat el temps pel bany, que jo vaig aprofitar per fer
fotografies, vam continuar la nostra ruta.
El paisatge va canviant a mesura que es va baixant, és cada
cop més verd. Vam parar a dinar pel camí; vam prendre el típic de quan es vol
anar ràpid, el dalbhat, que té caldo de llegums, arròs, verduretes variades,
segons els llocs una mica de carn ia vegades una mica de pa cruixent.
Quan vam agafar la carretera asfaltada es podia anar molt més
ràpid, però la circulació era una bogeria.
A les quatre de la tarda arribàvem a Pokhara i ens
acomiadàvem dels nostres xofers i d’un dels guies, el de la zona del Mustang.
