Nepal-21. Yara i Luri gompa. Mustang.

Comencem el descens cap a la part baixa de la vall del Mustang. Anem cap a Yara, per això cal baixar fins a Tsarang (o Charang), allà hi ha un control policial, després de presentar els permisos pertinents, prenem el trencall que du cap a Yara. Totes les gestions de permisos les fa el guia de la zona del Mustang.

Yara es troba a 3.650 metres d’altitud, i per arribar-hi des de Tsarang cal creuar el riu Mustang, el Mustang khola.

Un dels rius principals del Nepal és el Gandaki, que al llarg del seu curs va canviant de noms. Neix a la frontera amb el Tibet, a la glacera Nhubine Himal, a 6.268 metres d’altitud i acabava entrant a l’Índia i sent un afluent del Ganges.

En el lloc del naixement se’l coneix com Chhuama Khola, quan arriba prop de Lo Mantang se l’anomena Nhichung Khola o Choro Khola. Una mica més enllà, en alguns mapes se l’anomena Mustang Khola. I a partir de Chele rep el nom de Kali Gandaki.

Ja vaig comentar que la gorja del Kali Gandaki és la més profunda del mon, si es considera la diferència entre l’altura dels pics del costat i la del llit del riu. En el punt de més profunditat de la gorja, el riu es troba a 2.520 metres i a un costat té el Dhaulagiri, amb 8.167 metres i a l’altre l’Annapurna I, amb 8.091 metres. Per tant la profunditat de la gorja és de més de 5.500 metres.

El camí fins a Yara és complicat, ja que la pista és molt estreta, hi ha molt pendent i corbes molt tancades.

Un cop a Yara vam continuar per la pista fins al poble següent; des d’aquí es pot accedir a peu a la Luri Gompa, que es troba a 3.880 metres d’altitud. Primer hi ha un tram de camí ondulat, amb pujades i baixades que a 3.800 metres costen una mica. Finalment s’arriba a l’escalinata d’accés al monestir.

Finalment hem arribat al peu del monestir; el camí no tenia dificulta tècnica, només l’esforç de la pujada. Quan arribis aquí, al peu de la muntanya, és quan trobes l’escala que et facilita l’accés a la gompa.

Com ja he anat comentant, l’alt Mustang està ple de coves excavades a les roques; algunes s’havien fet servir com habitacles i d’altres amb finalitats religioses. La Luri gompa és una de les coves que s’ha fet servir coma temple. Aquí hi ha pintures mural budistes molt antigues.

Des de baix o quan es va arribant es veu l’estructura en totxanes d’argila vermella. Però quan creues la porta d’accés arribes a l’entrada de la cova.

La sala interior de la cova és el santuari, on per sorpresa meva hi ha un stupa o chorten. Hi ha una altra cova aquí a l’alt Mustang del mateix tipus: cova amb stupa.

Dins de la cambra amb el chorten hi ha poca llum; hi ha una petita finestra i la llum que entra per la porta. Malgrat tot, es poden veure les pintures que hi ha.

En el centre de la sala hi ha el chorten de 6 metres d’altura, amb una base rectangular, amb figures pintades en totes les cares i també la cúpula. Lesparets de la sala també tenen frescos i hi ha representats alguns lames.

No hi ha massa informació sobre aquesta gompa, però sembla que les pintures serien més antigues que les de les gompes de Lo Mantang, Jampa i Thubchen. Es calcula que podrien ser del segle XIV o potser anteriors.

Llegeixo que les pintures de les gompes antigues de Lo Mantang són d’estil tibetà amb influència xinesa, en canvi les imatges representades a la Luri gompa tenen influència Índia i Caixmir. Les petites pintures de lames poden tenir influencia persa o bizantina.

L’espai és molt reduït i la poca llum no ajuda gens a fer fotografies que mostrin tota la riquesa que hi ha.

En total l’excursió per arribar a la Luri gompa és d’unes tres hores. Acabada l’excursió vam tornar amb els 4x4 cap a Yara per dinar. 

L’hotel en que estàvem era molt bàsic. Com ja ens havia passat en altres llocs, els vehicles no arriben fins a la porta; en molts casos tenies que transportar el teu equipatge per camins pedregosos, a vegades pujant una mica, però aquest cop ho vaig trobar més complicat d’accés. Potser perquè estava cansada, però carretejar la bossa fins a dalt, amb tram de roques i d’escales em va costar força.

Un cop a dalt ens van dir que no totes les habitacions tenien bany i dutxa, que en algunes es tenia que compartir. La meva sí que tenia bany, però sense vidres a la finestra del bany. Per sort a la finestra de l’habitació sí. De totes formes, hi feia molt fred.

Ara be, la meva habitació estava una mica més avall, al fons d’un passadís fosc. O sigui que vaig haver de tornar a baixar la bossa un tram d’escales.

Després de dinar uns quants es van animar a pujar a la Tashi Kabum, era una altra excursió de tres hores. El guia local ens deia que estava tancada perquè hi havia robat. O sigui que jo vaig decidir quedar-me al poble.

El poble no té res, quatre cases i no hi ha massa cosa a fer. Vaig passejar amunt i avall, pujant i baixant, i al final vaig tornar a l’hotel, que l’únic lloc acollidor era la sala menjador.

Aquell vespre vam sopar abans ja que feia fred i no hi havia res a fer. Vam estar força estona fent jocs a la sala, però al final tot plegat era una mica avorrit.

Yara es troba a 3.600 metres d’altitud, per això encara que estiguem aclimatats, les petites pujades i baixades requereixen d’un cert esforç.