Nepal-19. Al nord de Lo Mantang. Mustang.

A la nit havia gelat i quan ens vam llevar no hi havia aigua, ja que s’havia glaçat a les canonades. Tampoc hi havia llum. Poc a poc la situació es va anar normalitzant; suposo que tenen generadors, ja que la llum va tornar i es va anar descongelant l’aigua, però no hi havia aigua calenta. Per aquestes terres el millor és dutxar-se a la nit, ja que al matí molts cops no queda aigua calenta.

Després d’esmorzar vam anar direcció nord, cap al Tibet, la frontera amb la Xina. En principi es pot arribar fins al pas de muntanya Kora La, però per algun motiu desconegut per mi, la policia no ens va deixar arribar fins allà. No sé si té a veure amb les obres que s’estan fent en la zona, crec que és una carretera. El cas és que ens vam quedar a 20 Km de la frontera.

Encara que no s’arribi al pas fronterer, que no té massa interès, el bonic són les vistes.

El Kora La és un pas de muntanya entre el Tibet i l’alt Mustang. Està a 4.660 metres d’altitud, i és el pas per creuar l’Himàlaia, que es troba a menys altitud.

El riu Kali Gandaki, que hem anat seguint al llarg de tot el viatge té el seu naixement prop d’aquest pas.

El Kora La és una de les rutes més antigues que uneixen el Tibet i el Nepal; històricament el feien servir les caravanes de la sal.

L’any 1958 el grup guerriller tibetà khampa, Chushi Gangdruk, va instal·lar-se a l’alt Mustang, des d’on lluitava contra les forces de la República Popular de la Xina; aquesta lluita va durar des del 1956 al 1974.

En un incident fronterer degut a aquestes incursions al Tibet, va morir un oficial nepalès; els guardes fronterers xinesos van confondre’l amb un rebel tibetà.

L’any 1961 els governs de la Xina i de Nepal van signar un acord fronterer i la frontera es va desplaçar una mica cap al nord. Diuen que en el pas fronterer hi ha un stupa.

L’any 1999 el 17^è Karmapa va fugir del Tibet a través d’aquesta zona, i després d’això la Xina va construir una tanca fronterera.

Em sembla que aquest pas fronterer estava tancat des de la dècada del 1960, però es feia una fira semestral transfronterera, en la que els comerciants i la gent d’ambdós costats hi podien assistir.

L’any 2012 la Xina i el Nepal van acordar obrir sis passos fronterers, i el Kora La era un d’ells, però devia ser tan sols un projecte, ja que llegeixo que en el 2016 anunciaven que estaria obert l’any 2017. Estem a 2022 i no ens deixen apropar-nos fins allà, per tant, suposo que la frontera per aquí segueix tancada.

Les pistes que hi ha a l’alt Mustang, en alguns trams són molt dolentes; vaig llegir un article en que es comentava que s’havia volgut millorar la pista, fins i tot potser asfaltar-la, però el pas de la maquinària i camions havia provocat moltes vibracions que havien afectat seriosament a diversos edificis de Lo Mantang i també a la seva muralla.

El Kora La no està massa lluny de Lo Mantang, i sembla que el trànsit fins aquí està afectant ala ciutat antiga.

Des d’aquí es veu be la muralla de Lo Mantang.

Tornem una mica enrere per anar fins a Jhongs on hi ha una casa cova de cinc pisos i més de 40 estances. Jo tan sols vaig treure el cap a la part baixa. Es va pujant per una escala de pintor, i m’havien dit que no hi havia pintures i que els espais estaven buits. Així que vaig decidir no pujar i dedicar-me a passejar per fora. És impressionant que hi hagi aquestes cases amb tants pisos excavats.

És la cova Shija Jhong de Chhoser, prop de la frontera amb el Tibet. A l’igual que en les altres coves que hi ha a la regió, aquí hi venia a viure la gent per estar més segurs, en èpoques conflictives.

Sobre els turons es poden veure les restes d’antigues fortaleses defensives.

Seguim per la zona situada entre Lo Mantang i la frontera amb el Tibet; aquí hi ha dues gompes, la de Nimphu i la de Garphu.

La gompa de Garphu no la vam visitar, el que no recordo és el motiu. És un monestir del segle VIII, construït per Padma Sambhava.

La gompa o temple de Nimphu està encastat a la roca, és a dir hi ha una part excavada a la roca i una altra que sobresurt. Hi ha diferents estances i edificis, en una d’elles hi ha un monjo resant.

És un indret tranquil i molt agradable, tot i que amb l’alçada has d’anar amb calma d’un lloc a l’altre, especialment quan toca pujar escales.

Els colors predominants són els mateixos que en altres llocs de l’alt Mustang: vermell, de les roques de Dhakmar, sol o combinat amb els altres dos colors protectors, el blanc i el gris.