Aquest poble o hanok, és patrimoni de la humanitat per la
UNESCO, des del 2010, ja que conserva l’arquitectura de l’època Joseon, així
com la cultura i tradicions populars.
Tot el poble es del mateix clan familiar; moltes cases encara
estan habitades, i el govern paga pel manteniment.
El pungsu és un conjunt de creences d’inspiració taoista que
aquí a Corea serveixen per decidir la ubicació, orientació de les construccions
i característiques que han de tenir tant els pobles, com les ciutats,
fortaleses, tombes... s’aplicava a qualsevol tipus de construcció. No tinc ni
idea desi actualment segueix utilitzant-se. És originari de la Xina, on es
coneix com a Feng Shui.
Segons el pungsu la terra té caràcter femení i el cel masculí.
La relació entre cel i terra és la que allibera l’energia. Per això abans de
construir cal analitzar el lloc basant-se en aquesta energia ja que sinó
atraurà als mals esperits i la gent que visqui allà es veurà afectada i hi
haurà desgràcies. Per això cal construir en llocs energèticament favorables,
segons el pungsu, per tal de tenir bona sort.
La ubicació dels pobles s’escollia de forma que es pogués
obtenir aliments de l’entorn i també que el paisatge aportés aliment
espiritual.
Els poetes dels segles posteriors, segles XVII i XVIII gaudien
d’aquests paratges com a font d’inspiració i lloc de retir.
El poble ha conservat moltes de les cases i també de les
tradicions, com ara el Hahae, que és una ball de màscares, un ritus xamànic en
honor dels esperits de la comunitat.
En una de les cases es conserva una important col·lecció de
llibres. En un dels llibres es documenta la guerra d’Imjin, que va tenir lloc
l’any 1592; un altre és un registre dels campaments militars.
El poble es va a donar a conèixer gràcies a l’acadèmia
confuciana dels dos germans del clan Ryu, dels que ja he parlat: el mestre Gyeomam,
que és el pseudònim de Ryu Un-ryong, i el mestre Seoae, pseudònim de Ryu
Seong-ryong. Aquests dos personatges van realitzar grans proeses durant la
guerra d’Imjin del 1592.
Actualment hi viuen unes 180 famílies del clan Pungsan Ryu. Algunes
de les cases formen part del Tresor Nacional.
A finals de setembre i començaments d’octubre se celebra aquí
el festival Internacional de Danses de Màscares, que dura uns deu dies. Amb la
visita de la reina Isabel II el poble de Hahoe es va convertir en un lloc molt
popular i s’hi van celebrar molts esdeveniments amb balls de màscares.
A Andong, no sé segur si va ser en aquest poble, s’han filmat
diverses sèries coreanes amb rerefons històric; una d’elles està basada en la
vida del rei Taejo, que va fundar la dinastia Goryeo (918-1392). En aquella època els líders locals i les
seves famílies van donar-li suport, pel que va tenir molta influència en
aquesta regió.
En una de les cases hi ha un plafó on s’explica que l’any 1987
el govern de Corea va designar a la senyora Cho Ok Hwa, mestre coreana del
menjar tradicional i l'única posseïdora dels coneixements de fabricació del
soju d’Andong. Aquesta senyora va començar un moviment per a l'emancipació de
la dona a finals de 1940.
El procés de fabricació del soju d'Andong s'ha anat passant de generació
en generació, entre les famílies de la noblesa local d’Andong.
Hi ha pocs llocs en que encara preparin el soju amb el mètode
de fermentació tradicional coreà, que és essencial en l’elaboració d’aquest
licor.
L’obtenció del soju es fa barrejant farina d’arròs amb aigua,
fent una massa que després es va trepitjant per que vagi formant el llevat(entenc
que deu ser una mena de massa mare). A continuació es deixa en repòs durant deu
dies. Passat aquest temps es tritura i es barreja amb arròs bullit, que estigui
ja fred, i aigua; aquesta barreja es deixa fermentar durant 20 dies. La massa
obtinguda és la que es fa servir per destil·lar, amb aigua bullent, el
licor.
L’any 1965, després de la guerra de Corea, com que hi havia
escassetat d’aliments el govern va prohibir la fabricació d’alcohols que fessin
servir arròs o cereals. Va ser llavors quan va sorgir la industria del soju que
es troba per tot arreu en ampolles petites verdes; aquest soju té un contingut
en alcohol molt més baix, no supera el 25% en volum.
En una altra de les cases les senyores ens ensenyen el sistema
que feien servir antigament per planxar. Estenien la tela sobre una taula
allargada baixa, no recordo si era de fusta o de pedra, i amb uns bastons van
picant-la per allisar-la.
He trobat un article en el que han analitzat
els desitjos que ha posat la gent; la majoria dels joves, fins a la quarantena,
demanen coses per ells, com ara riquesa, felicitat o guanyar la loteria; en
canvi els més grans demanen per la felicitat i salut dels fills.
Segons la llegenda, un noi anomenat Heo va ser
el creador de les màscares, després de rebre un missatge diví. Està documentada
l’existència de nou tipus diferents de mascares de Hahoe, incloent-hi les dels
monjos budistes; algunes d’aquestes màscares són: la halmi, una dona gran; el
seobi, un estudiós; el yangban, l’aristòcrata; la gaksi, la núvia; i el
baekjeong, el carnisser).
