Sri Lanka_6: Polonnaruva

Palau reial

Vam sortir molt d’hora al matí, a un quart de 8, per no trobar massa gent ni patir massa calor durant la visita de l’antiga ciutat de Polonnarowa. 

Polonnaruva es va convertir en la capital del país, després de la destrucció de Anuradhapura l’any 993. 

Aquí s’hi poden veure els monuments realitzats pels Cholas, i esl jardins construïts en el segle XII que va ser el període de màxim esplendor d’aquesta ciutat, que va ser la segona capital del país entre els segles XI i XIII. Va tenir gran influencia en la política i la societat del moment. Des de l’any 1982 forma part del patrimoni de la Unesco. Es conserven tant edificis religiosos com civils. 

L’antiga ciutat ocupa una gran extensió. D’alguns edificis es veu molt poca cosa, tan sols els fonaments, d’altres hi ha més cosa en peu. Jo vaig trigar unes dues hores en recorre’l. Per sort els trams entre un edifici i l’altre els pots fer amb sabates i es en cadascun d’ells que te les vas traient. Un cop més, els mitjons son fonamentals si un té la planta del peu una mica sensible. 

Aquesta antiga capital va ser destruïda quan hi va haver la invasió per part d’un rei de l’Índia, Kalinga Maga, en el 1236. Van capturar al rei, el van torturar i matar; també es van acarnissar amb la població i amb els monjos. Els temples van ser destruïts, la ciutat saquejada. Els monjos que quedaven van ser expulsats i al final la ciutat va quedar abandonada. La vegetació va amagar-la i va caure en l’oblit. 

Va ser durant el període britànic que es va retrobar, l’any 1820. Es va publicar una primera noticia del seu descobriment, i uns anys més tard es publicava a la premsa una descripció de la ciutat. 

Hi ha indicis que apunten a que abans del regne de Polonnaruva aquesta zona ja estava habitada. El primer rei d’aquesta dinastia (1055-1110) va ser el que va alliberar el país del domini chola. Es va dedicar a restaurar els temples i dàgobes que havien quedat malmeses amb la guerra. Durant el seu mandat es van recuperar antigues escoles, es van construir cases per refugiats, especialment per dones i nens. Es van rehabilitar antigues canalitzacions d’aigua.es van estendre les relacions comercials amb països propers, com Malàisia, Sumatra i Xina. I va saber mantenir aliances amb reis Choles. 

Un altre rei que va ser important va ser el que va regnar entre el 1153 i el 1186. Va unificar les sectes budistes que hi havia, va ser un període molt bo per l’arquitectura. Va portar la pau al país. Es van construir nous embassaments per acumular aigua de pluja, noves canalitzacions i es van estendre les zones de cultiu. La ciutat de Polonnaruva es va reconstruir i millorar, incorporants sistemes de defensa, però també jardins. Es van construir nous temples i dàgobes. I és d’aquest període la construcció d’un temple on guardar i venerar la dent de Buda. 

Es va construir la sala de les almoines, on s’acollia als pobres, i també hospitals. El rei d’aquesta època es veu que era un bon metge. També es va decretar que no es matés als animals que vivien prop de les ciutats.

Aquest regne tenia bons vaixells mercants i militars, les relacions comercials amb l’exterior van anar prosperant. I els sistema de canals i reserva d’aigües també va anar-se ampliant al llarg dels anys. 

Els embassaments pels singalesos tenen i han tingut al llarg dels segles gran importància. No és tan sols un lloc on acumular i guardar l’aigua de la pluja, sinó que ja des del segle IV les tècniques per emmagatzemar-la i distribuir-la eren sofisticades. El sistema de rec i canalitzacions portava aigua als cultius, per tant era la seva font de vida i subsistència. Per això sempre estaven al costat d’un temple o monestir, envoltades d’espai verd on poder fer celebracions de tipus religió. L’aigua font de vida i el temple a part de l’aportació espiritual donava assistència mèdica. 

Els reis singalesos construïen embassaments o cisternes en diferents llocs. A les parts altes per poder fer arribar l’aigua a les valls, en els boscos, per evitar que els animals s’apropessin als llocs habitats a buscar aigua o destrossessin els camps de cultiu. Els canals estaven connectats als embassaments i hi havia algun sistema de vàlvules que, segons la pressió que hi hagués, permetia regular el pas de la cubeta de reserva al canal. A més regulava també el flux.

Els antics singalesos consideraven la cobra com l’animal guardià i protector de l’aigua. Així que en qualsevol reserva d’aigua, es poden veure gravats o figures en pedra, que representen el cap d’aquesta serp. 

El primer que trobem son les restes del palau reial; sembla que tenia 7 pisos i mil habitacions. Costa d’imaginar amb el que es veu ara, però sí que vas trobant restes aquí i allà enmig de jardins, cosa que ja et fa pensar que era grandiós. 

El recinte és tant gran i hi ha tantes coses disperses que costa una mica saber on fixar l’atenció. Per allà hi havia un grup de turistes asiàtics, potser indis o potser singalesos, no ho sé. El cas és que em vaig dedicar a seguir-los; no entenia el que els hi explicaven però si que podia veure en que els feien fixar-se que devien ser les coses més importants. 

La sala del consell, és molt bonica. Enmig del jardí, hi ha una plataforma, més o menys a mig metre d’alçada. Tot el voltant d’aquesta base està gravada amb elefants, lleons i cavalls; està bastant deteriorada i com que vaig veure’ls a ells mirant és quan m’hi vaig fixar, sinó potser no me n’hagués adonat. Hi ha uns quants graons per pujar a dalt, custodiats per dos figures de mida força gran, que crec que representen lleons. A dalt hi ha tot de columnes arrenglerades que devien aguantar un sostre de fusta. En les columnes hi ha inscripcions que destaquen la importància del rei. Aquí hi havia el trono del rei, per això els lleons a l’entrada i també estaven al costat del seu seient, en pedra. 

Al peu de les escales, o a l’accés a temples i llocs sagrats hi ha una pedra semicircular, la lluna de pedra, que està gravada. Les primeres pedres d’aquest estil no estaven gravades. Es creu que inicialment eren per eixugar-se els peus i després va anar-se modificant la forma i decorant-se. Aquí a Polonnaruva s’han trobat tant en edificis religiosos com civils.

Vatadage

En el que eren edificis religiosos, les escalinates tenen unes figures d’animals tallades en pedra, són els guardians, tenien una funció protectora. 

Una mica més enllà hi ha el bany reial; l’aigua estava canalitzada des de la cisterna fins aquí. I pel que diuen les cròniques sortia de la boca d’uns lleons en pedra, fent una mena de dutxa. Sembla ser que al costat hi havia una habitació que servia de vestuari. El lloc és agradable, ja que hi ha l’ombra dels arbres.

Em trobo una família que té ganes de parlar, i ens fem fotografies uns als altres. Hi ha alguna noia jove, molt guapa, i un grup de dones grans vestides de blanc, molt agradables. 

Trobo també les restes d’un temple, està mig ensorrat però es pot entrar i al fons, en una sala petitona, que ja no té sostre, hi ha un lingam i un yoni de pedra, que representen dos divinitats hinduistes, Xiva i Shakti, la unió de lo masculí i lo femení. Coma guardiana hi ha una dona gran, que du un vestit vermell i té una expressió de gran serenitat al rostre. 

Les restes de figures i relleus a les parets indica la importància que tenia aquesta ciutat, ja que es veu molt treballat. Algunes construccions són en pedra mentre que d’altres fetes en totxana. 

En l’interior d’algun edifici, o de les seves restes, es poden trobar racons on hi ha escultures de Buda, en diferents posicions, dret i assegut. Sempre hi ha alguna llàntia cremant al seu davant i hi ha pètals i flors com a ofrenes. 

llibre de pedra

El que anomenen el Vatadage, que vol dir edifici circular. Al centre hi devia haver una dàgoba que protegia una relíquia. És molt curiós. Hi ha quatre escalinates per pujar, que a l’igual que abans, tenen les baranes gravades, i la seva pedra de la lluna abans del primer graó. Tot està treballat, la paret i els graons. Hi ha diverses figures de guardians en cada escala, i quatre figures de Buda, en els quatre punts cardinals, mirant cap a les escales. 

Hi ha un altre conjunt arquitectònic que em crida l’atenció, el que anomenen Nissankalata Mandapa. Hi ha un conjunt de columnes amb decoracions molt peculiars, diferents a la resta que hi ha per aquí. Aquests conjunt va ser construït cap a l’any 1190. Al centre hi ha una petita dàgoba, on se suposa que hi guardaven els llibres religiosos. Les columnes probablement aguantaven un sostre que protegia aquesta dàgoba. 

També hi ha un temple que es va construir per guardar i protegir les relíquies de Buda (una dent i el seu bol) durant una època convulsa. 

Més enllà el que anomenen el llibre de pedra. És una gran pedra plana, amb una inscripció que diuen que és la més gran trobada a Sri Lanka. En la inscripció s’explica que s’havia portat des de Mihintale, que està a uns 100 Km fins aquí per un home molt fort. En el text es fa un elogi del rei, dels seus orígens i del seu progrés. Així com de les coses bones que havia aportat a la població. 

Hi ha un edifici de 7 pisos que diuen que té decoracions d’estil cambodjà; es pensa que podria ser un lloc de culte pels soldats cambodjans que formaven part de l’exercit de Polonnaruva. Està bastant deteriorat però si que es veuen restes de decoracions sobre les parets exteriors. 

Polonnaruva era una ciutat emmurallada, amb quatre portes; al menys la ciutat antiga. Si ho he entès be, a l’interior hi havia el palau reial, els temples i monestirs i la guàrdia reial. I fora de les muralles hi vivia la població. 

Hi havia botigues i mercats, típic d’una gran ciutat. Els mercaders i la gent de classe benestant vivien en cases construïdes en totxana, mentre que la població més pobre vivia en cases de fusta i fang, amb sostre de palla. Hi havia forces edificis de pisos. 

La ciutat disposava de canalitzacions d’aigua, de clavegueram, hospital, cases per peregrins i necessitats.... Molt ben equipada per l’època (al voltant del 1170). El cementiri estava a les afores de la ciutat. 

Hi ha una dàgoba, crec que fora del que era la ciutadella. Es va construir com una rèplica de la d’Anuradapura. Al voltant, té diferents nínxols, com petites capelles, on hi ha imatges de Buda, de diferents talles i l’estat en que es troben també varia força. També hi ha altres divinitats, Això és una cosa que em sorprèn, la mescla de les dues religions. 

La barreja d’hinduisme i budisme té el seu origen en que els reis singalesos es casaven amb princeses índies, per tant hinduistes. Així que els reis, per tal de que poguessin seguir els seus propis rituals religiosos, feien construir temples hinduistes, a més dels budistes. 

Un altre conjunt que està una mica més allunyat però que a mi em va encantar és el que anomenen Uttararama, o Gal Vihara. 

En un gran bloc de roca granítica hi ha esculpides 4 figures de Buda, de mides i postures diferents. En una d’elles està assegut, en una altra dret, el que està estirat és molt gran i una altra més petita dons d’una mica de cova. En totes elles el treball de la pedra és impressionant i els devots dipositen flors de lotus al seu davant. El contrast del color de la pedra amb el de les flors fa molt bonic.

Sri Lanka_5: parc nacional de Minneriya

Avui anem de safari; deixem enrere la costa i ens dirigim cap a l’interior, al parc nacional de Minneriya.

Aquest terreny en parc boscos, en part espai obert cobert de gespa, és un parc nacional des de l’any 1997, però ja des del 1938 era una zona protegida. L’objectiu era protegir la vida al voltant d’un embassament que hi ha. Em xoca una mica perque diuen que va ser construït en el segle III d. C., en canvi a mi em sembla natural. Rep l’aigua tant del riu amban com d’un canal, el elahera. 

En l’època seca, quan els altres parcs i boscos queden més desproveïts d’herba fresca, els elefants migren cap aquí, que hi ha la reserva d’aigua. Hi ha uns 150 o 200 elefants, però sembla que poden arribar a ser uns 700. 

A part dels elefants hi ha altres animals i plantes. Hi ha 24 espècies de mamífers, 160 d’ocells, hi ha diversos tipus d’amfibis, rèptils i moltes especies de papallones. Hi ha dos tipus de micos, endèmics del país. El lleopard de Sri Lanka també és endèmic però està en risc d’extinció i es fa molt difícil veure’l. 

Moltes aus migratòries en els seus viatges s’aturen en aquest parc descansar i reposar forces. 

També hi ha bastanta diversitat de plantes i arbres, entre ells hi ha el ficus religiosa, palmeres datileres, eucaliptus, teca, tot i que aquests dos últims em sembla que els han plantat. Veiem també bastant bambús. Impressionats per la seva alçada. 

La visita del parc es fa en jeeps oberts, i es munta una bona cua a l’hora de sortir. Es va per una pista de terra; una part del trajecte es per zona més o menys boscos, pel que hi ha ombra però en altres trams es va a ple sol. O sigui acabes arrebossat de sorra que se t’enganxa amb la suor. A mi no m’importa gaire si després tinc una dutxa; en canvi m’encanta anar sentint l’aire a la cara. 

El paisatge el trobo relaxant, especialment els espais oberts, tot verd, alguns arbres que es retallen contra el cel, el relatiu silenci que hi ha, tenint en compte que hi ha un munt de jeeps de turistes. 

Els conductors dels jeeps s’avisen entre ells quan han divista animals, o si un tram del camí està massa enfangat. O sigui que al finals, s’acaben reunint tots els vehicles en el mateix punt. 

El rei incontestable del parc és l’elefant. Diuen que els que hi ha aquí son una agressius amb els homes. Sembla ser que una elefanta va perdre la seva cria quan va xocar contra un dels jeeps. No m’estranya, ja que quan hi vam ser nosaltres hi havia gairebé el mateix nombre d’elefants que de jeeps. 

Hi ha un moment, en que els jeeps bloquegen tot el camí i llavors algun dels elefants té la brillant idea de voler passar cap a l’altra banda. El segueixen uns quants més. Avancen amb parsimònia però amb decisió caps als vehicles aturats. No busquen un lloc per on poder passar, sinó que van recte. O sigui que de cop tots els conductors es posen en marxa i obren un pas perquè puguin avançar els paquiderms. Es munta una mica de caos però tot acaba be. 

Hem vist també alguns búfals, micos, el paó reial i alguns han vist el gall daurat, que és el símbol del país. Jo només vaig veure galls negres. Això sí, em fa gràcia trobar en llibertat aquests animals que aquí son de corral.

El parc és agradable, i sobretot pel contrast de les visites a les ciutats antigues, però en quant al nombre d’animals que es poden veure no és massa gran.

Sri Lanka_4: Nilaveli i Trincomalee

Entrada al fort Frederick 

Des d’Anuradhapura ens vam dirigir una mica més al nord, a la costa est, per arribar a la població de Nilaveli on ens allotjàvem. L’hotel Anilana Nilaveli està molt ben situat, a tocar de la platja. Vam arribar molt acalorats amb el que va ser molt agradable donar-se un bany i veure des de l’aigua la posta de sol.

La platja és molt tranquil·la i l’hotel cuida força els detalls, tant en el tracte com en decoració. Volen potenciar el turisme en aquesta zona, un turisme de luxe, per les seves platges i el submarinisme iq eu aprofitin a visitar la regió. Vam sopar al mateix hotel. Jo vaig optar de nou pel peix arrebossat, peix espasa, ja que en no tenir salsa m’asseguro de que no pica. 

Nilaveli està uns kilòmetres més al nord que Trincomalee. En la zona nord del país és on és concentren majoritàriament els tàmils, un dels dos grups ètnics més importants del país. L’altre son els singalesos. 

No està del tot clar quan van arribar els tàmils a l’illa, provinents del sud de l’Índia. Hi ha constància que en el segle II a. C. ja hi havia relacions comercials entre aquests dos territoris, el nord de Sri Lanka i el sud de l’Índia. Moltes restes arqueològiques trobades en aquesta regió, enterraments i objectes de ceràmica, entre d’altres, presenten grans semblances amb les trobades al sud de l’Índia, que algunes sembla que són del segle X a. C.

Així doncs, les arrels tàmils d’aquest territori venen de lluny. I és en la costa est d’aquesta regió on es troba Trincomalee. Està ubicada en l’extrem nord de la badia de Koddiyar, en una península. Aquesta badia és la cinquena més gran del mon. 

Trincomalee és una de les ciutats més antigues d’Àsia, i la seva importància és deguda, en part, al port i la seva ubicació, en el bell mig de diferents rutes marítimes pel sud-est asiàtic. En el mon antic va ser la capital dels diferents regnes que hi va haver aquí a l’est. 

Aquí arribaven peregrins, marines i comerciants de diferents indrets (Europa, orient mig, Àfrica, Xina i l’Àsia oriental, Australià). En el període colonial el seu port va passar de ma en ma (portuguesos, danesos, holandesos, francesos, britànics). 

Ara be, la seva importància també és deguda als seus temples, especialment al temple de Koneswaram. Aquest temple es troba en un turó, i crec que és aquest el que s’anomena la muntanya dels tres temples. 

Sobre l’origen o construcció d’aquest temple, les informacions que trobo son disperses. Sembla ser que ja en el segle IV i III a. C. venien peregrins hindús del país veí. Les inscripcions més antigues que s’han trobat d’aquesta època estan escrites en tàmil. Aquest és un dels assentaments tàmils més antics de l’illa. 

En el Mahabarata la narració èpica hindú que es va escriure entre el 100 i el 400 a. C. ja menciona aquest temple, com un important centre de culte. 

En el segle II a. C. aquí hi havia diversos temples i monestirs budistes i en el segle I d. C. ja hi convivien al menys tres religions: hinduisme, budisme i jainisme. Al llarg dels segles els rituals d’unes i altres s’han anat barrejant, i encara avui es pot veure que els temples son venerats per budistes i hinduistes. Hi ha qui diu que el temple de Koneswaram antigament era un temple budista. 

En les restes del temple es va trobar un gravat amb dos peixos i una profecia que deia que després del segle XVI arribarien uns homes provinent d’occident amb diferent color d’ulls i que governarien el país durant 500 anys, però que després el govern tornaria a mans dels del nord. 

Trincomalee és un lloc sagrat tant pels tàmils com pels hindús de tot el mon. Hi ha diferents llocs sagrats hinduistes que en alguns casos també ho son pels budistes. 

Els portuguesos van destruir el temple de Koneswaram, al que anomenaven com el temple de les mil columnes, l’any 1624. Van fer servir el material per la construcció del fort i algunes peces que els hi van semblar valuoses se les van endur cap a Lisboa.

Quan els portuguesos van arribar a Ceilan no van demostrar massa interès per Trincomalee i la regió del nord; ara be, la cosa va canviar quan va aparèixer la primera expedició holandesa. Aquests van arribar l’any 1602 i es va instal·lar a la badia de Batticaloa, bastant més al sud que Trincomalee, però a on no hi havia portuguesos. 

Ofrenes a l'entrada del temple 

Des d’aquest emplaçament van establir bones relacions amb l’emperador de Kandy, que es troba al centre del país. Això és el que va fer que es mobilitzessin els portuguesos. En primer lloc, el 1611 van apoderar-se de Kandy, la van cremar i el seu rei es va haver de rendir. Va ser l’any 1624 quan els portuguesos van arribar a conquerir Trincomalee, van destruir el temple i davant l’amenaça holandesa van construir el fort. 

La població va poder salvar alguna de les imatges del temple i les van amagar en alguna dàgoba. Diuen que en alguns dels murs del fort es poden veure inscripcions i fragments de texts que es trobaven en peces de l’antic temple. 

Tot i el temps passat, els hindús encara tenen molt present la ofensa que representa haver utilitzant material de caire religió en construccions civils i de defensa. Per això per ells el temple actual és un lloc molt venerat. Cada any hi ha una processó en la que els fidels porten ofrenes, fruites i flors, a la posta de sol. Un dels punts en el que es fa la cerimònia és un sortint de la roca, que dóna sobre l’oceà.

Quan els portuguesos van destruir el temple, molts dels objectes van quedar coberts per la runa, enterrats o van anar a parar al mar. De tant en quant, alguna d’aquestes peces surt a la llum. Per ara s’han trobat algunes escultures de divinitats hinduistes.

El fort Frederick, és el que van construir els portuguesos per defensar-se dels holandesos. Més tard aquests el van reconstruir; en algun moment va estar en mans franceses i després el van ocupar els britànics. Actualment és terreny militar, i és la porta d’accés al temple de Koneswaram.

A tocar del mar, just al costat de la porta d’entrada del fort, hi ha una petita capella dedicada a Ganeixa, la divinitat hindú de la saviesa, que es venera perquè du bona sort i ajuda a resoldre els problemes. 

El recinte del fort és molt ampli, veiem soldats fent exercici en alguns dels terrenys que hi ha a banda i banda del camí d’accés. El camí és ombrívol i agradable (tot i ser militar). Un cop s’arriba a dalt, com en altres llocs, cal descalçar-se. En una roca ja es veu una petita balma amb algunes figures de divinitats hinduistes. Més enllà et topes amb una figura gegantina de Xiva, una de les divinitats més importants de l’hinduisme, i a qui està dedicat el temple. 

El temple encara està en reconstrucció. Fins al 2009, any en que va acabar la guerra civil entre els grups tàmils i els singalesos, no es va tornar a obrir al públic. Tot està pintat de nou amb el que costa fer-se a la idea de la seva antiguitat. 

A l’interior no deixen fer-hi fotografies però les de l’exterior ja reflecteixen en part com és. A mi m’impressiona lo elaborat que és i els seus colors. no és un estil que m’entusiasmi, però si que el trobo xocant. 

La situació d’aquest temple és molt bona, com que està sobre un turó a tocar de la costa, es té una bona vista. 

Hi ha molta gent que puja fins aquí a fer les seves ofrenes. I el que és més sorprenent per mi és el ritual que fan per demanar la fertilitat. Al costat del temple hi ha un espai quadrat, amb una malla al voltant, i unes pedres al centre. La gent s’apropa duent un coco, s’atura al davant, fa una pregària i llança el coco al centre, perquè en xocar contra les pedres es trenqui. Si estàs massa a la vora fent el tafaner acabes esquitxat amb l’aigua de coco. La gent entra primer al temple, després surt amb el coco i fan cua per fer la seva pregària. 

Penjant de les branques dels arbres sobre el penya-segat, hi ha ofrenes diverses. I seguint el contorn de la roca, hi ha un caminet, amb coves excavades a la paret que contenen també figures de divinitats hindús, algunes amb una petita llàntia encesa. La gent va fer les seves pregàries en cadascuna d’elles. També s’aturen a fer-se fotos amb els mòbils. En un sortint de la roca, que queda sobre el mar, hi ha una figura, que no sé quina divinitat és, però a la que tots els fidels hi paren molta atenció. 

Prop del temple, al lloc on es deixen les sabates i ha paradetes on venen les paneres d’ofrenes per dur al temple. Aquí hi vénen tant fidels hinduistes com budistes, i alguns d’aquests fan també la cerimònia del coco. Veig també algun monjo budista. 

Baixem del temple, creuant altre cop el terreny militar per anar a veure la ciutat. El primer que visitem és el mercat del peix. El que em xoca és que el tenen sobre una tarima a menys d’un pam de terra, però per on ells caminen. Ara be, el peix té molt bona pinta i l’entorn està molt net. Hi ha bastantes parades que venen tonyina però molt més petita que a casa nostra. Els dies que he pres tonyina l’he trobada molt bona. 

La gent compra el peix sencer i després a fora del local hi ha els qui l’evisceren i el netegen, així el lloc de la venta del peix es conserva net. 

La part del mercat són carrers amb botigues obertes al carrer, amb les mercaderies mig a fora, alguns edificis una mica tronats. Hi ha una mesquita petita enmig de les botigues. El que costa és trobar algun lloc en el que aturar-se a descansar, refrescar-se i beure alguna cosa. 

Hi ha també el mercat de les verdures i el de les espècies. Són petits però agradable. Venen també peix sec, i no tan sols petit, com és habitual en altres llocs. 

Sabíem que a la ciutat hi ha un altre temple hinduista, però quan preguntàvem les indicacions que ens donaven eren contradictòries; ens enviaven en direccions oposades. Finalment, vam aconseguir arribar-hi. Estava també en obres, i l’estil és similar al de l’anterior. Hi estaven oficiant alguna cerimònia i no vaig gosar entrar massa endins per no destorbar. 

Una mica acalorats i amb gana ens en vam entornar cap a Nilaveli, al nostre hotel. Una de les atraccions d’aquí és anar a fer snorkel, com que a mi això no em va em vaig quedar a l’hotel. Vaig fer una mica de platja i passeig. No va estar malament. 

Apalancar-me a prendre el sol o sota els arbres no m’entusiasma, però sí que m’agrada passejar per la vora de l’aigua. I és el que vaig fer. 

L’ambient canvia d’un tram a l’altra. Davant dels hotels, el que trobes és la gent que està allotjada allà, però un cop acaben els hotels ja trobes a la gent local. Famílies amb les criatures, joves... és un ambient distes i divertit. 

A més, quan ja comença a baixar el sol, que és quan vaig poder sortir de sota els arbres sense socarrimar-me, trobes les vaques que surten a pasturar per la platja. Vaig passar una estona amb dos joves singalesos que estaven fent, a l’igual que jo, fotos de la posta de sol.