Moldàvia-20.Transnístria: Tiraspol, primeres impressions

Després de la visita a la fortalesa de Bender, anem cap a la capital de Transnístria, Tiraspol. Vam arribar que encara quedava una mica de llum o sigui que vam aprofitar per anar a descobrir una mica la ciutat, tot passejant fins al riu Dinèster, on hi ha el parc Wollant.

La van fundar l’any 1792, per una comanda especial d'Aleksandr Suvórov, i l’any 1795 va obtenir la categoria de ciutat.

Aleksandr Suvórov (1730-1800) va ser un oficial militar rus que va arribar al rang de Generalíssim. És un dels pocs grans generals a la història que no va perdre mai una batalla, com Alexandre el Gran i Genguis Khan.

Tiraspol no està gaire lluny de Chisinau, a uns 75 Km. Aquesta zona estava habitada per tàtatrs i romanesos. L’any 1792, l’exèrcit rus va arribar al riu Dnièster, i en un poble tàrtar, Hagi-bey, hi van construir un baluard, com a post de guàrdia a la frontera occidental. El nom que l’hi van posar, Tyras, era el nom en grec (em sembla) del riu Dnièster; o sigui que Tiraspol seria la ciutat del riu Dnièster.

L’any 1812 Rússia ja havia conquerit la part oriental de Moldàvia, Bessaràbia, i va dur colons russos i ucraïnesos als voltants de Tiraspol.

El 15 de juny de 1828 es va establir la Casa d’Aduanes a la ciutat; la seva missió era evitar el contraban i tenia 14 treballadors que depenien de la regió duanera d’Odessa. Inspeccionaven els aliments, oli, paper i altres productes.

A mitjans del segle XIX Tiraspol tenia una comunitat jueva d’unes 1400 persones i a finals del segle eren més de 8.000, el que representava de l’ordre del 27% de la població total. La ciutat tenia dues escoles jueves privades.

El període soviètic va començar amb l’arribada dels primers soviets, el març del 1917.

Com ja he comentat en altres llocs, després de la Primera Guerra Mundial, Romania va quedar-se amb Bessaràbia i la ciutat va canviar alguns cops de mans fins que en el 1920 es va establir el poder soviètic.

L’any 1924 Stalin creava la República Autònoma Socialista Soviètica de Moldàvia, dins de la RSS de Ucraïna, i la seva capital era el poble de Balta. L’idioma oficial era el romanès escrit en alfabet llatí. Va ser l’any 1929 quan Tiraspol es va convertir en la capital de la RASS de Moldàvia. Va ser-ne la capital fins al 1940.

L’any 1940, amb el pacte Ribbentrop-Mólotov, Alemanya va obligar a  Romania a cedir Bessaràbia a la URSS; aquesta regió es va ajuntar amb la RASS de Moldàvia, i la van rebatejar RSS de Moldàvia, i Tiraspol quedava per tant en aquesta nova república soviètica.

L’any 1941, amb l’Operació Barbaroja, la ciutat va caurien mans dels nazis i va ser entregada al govern col·laboracionista romanès. Durant la ocupació nazi, la major part dels jueus van ser assassinats o deportats a camps d’extermini. La darrera sinagoga que hi havia a la ciutat va tancar en el 1959.

L’any 1944 la Unión Soviètica recuperava la ciutat i altre cop va formar part de la RSS de Moldàvia.

L’any 1989 van començar els conflictes entre els obrers russos i la majoria romanesa. El 27 de gener del 1990 després d’un referèndum declaren la independència de la ciutat. Després de la independència de Moldàvia, el territori a l’est del riu Dnièster s’anomena oficialment Transnístria, i el 2 de setembre es nomena Tiraspol com la capital de la nova República de Transnístria. Tot i aquesta proclamació d’independència, no té reconeixement internacional.

Al matí següent, després d’esmorzar, com que tenia temps abans de la visita guiada per la ciutat, vaig anar a veure el Parc Victòria i la Plaça del Teatre. 

És una ciutat de contrastos, edificis dels segles XIX restaurats, altres decadents, edificis moderns.... Gran avingudes, molt desertes,  molt respectuosos en els passos de vianants, encara que no passi cap cotxe...

En el parc hi ha una escultura dedicada a Grigore Kotovski (1881-1925). No sé qui és així que busco una mica i em sorprèn veure que bona part de la seva vida va estar perseguit, per lladre, bandoler, insubmís, desertor... En els darrers vuit anys de vida es va redimir.

El seu pare era polonès russificat i la mare era russa, però va morir quan ell era petit. La seva família havia sigut aristocràtica però van arruïnar-se; el seu pare era enginyer mecànica, i va morir quan ell tenia 16 anys, llavors va ser la filla d’un un enginyer belga, Sophie Schall, qui es fa càrrec d’ell i l’hi paga els estudis. El noi aprèn alemany per poder anar a estudiar a l’Alemanya. Ara be, l’any 1902, mor el pare de Sophie i ella torna a Bèlgica; Kotovski ha de deixar els estudis.

El jove es troba sense casa i sense diners i comença amb la mala vida, i l’any 1904 ja és un temut bandoler. El 1905 quan comença la guerra russo-japonesa es declara insubmís. El detenen i l’envien a un regiment a Kostroma, però deserta i organitza  una banda de lladres que roben als grans propietaris i als burgesos; la població local els hi dona un cert suport.

En aquesta època és quan troba als anarquistes; no està clar si es va ajuntar amb els anarquistes o si eren socialistes revolucionaris. Segons la Gran Enciclopedia Soviètica, va ser un líder del moviment revolucionari de Beesaràbia del 1905-1906, quan la declaració de la República de Comrat. També diuen que va participar en la revolució russa del 1905 i la del 1917.

En el 1906 el detenen i passa sis mesos a la presó a Chisinau, a finals d’any el tornen a detenir. En el 1907 té una condemnen de 12 anys;  en el 1911 està en un penal dirigint un grup en la construcció del Transsiberià. Esperant l’amnistia que no arriba s’evadeix l’any 1913.

Llavors va tornar a Bessaràbia on va organitzar una nova banda, dedicada a assaltar bancs. Durant la Primera Guerra Mundial, el 25 de juny de 1916, van capturar a tota la banda i ell va resultar ferit; un tribunal militar d’Odessa el va condemnar a mort per insubordinació. L’hi van commutar la pena per cadena perpètua.

Mentre complia condemna a Odessa, va esclatar la Revolució de Febrer de 1917. Als presos se'ls va permetre autogestionar les seves presons, i es va proclamar una àmplia amnistia. Al maig de 1917, a canvi de la seva llibertat, va acceptar que l’enviessin al front romanès. I aquí comença la seva nova vida. A l'octubre, el van condecorar amb la Creu de Sant Jordi, per la seva valentia.

Al començament de la Guerra Civil Russa es va unir als  bolxevics de Tiraspol i va lluitar per la República Soviètica d'Odessa, en el 1918. Va ser un dels fundadors de la RSSA de Moldàvia, com a part de la RSS d'Ucraïna, en el 1924.

Va morir l’any següent, i sembla que no està clar qui el va matar o perquè. La propaganda oficial el va convertir de seguida en un heroi al que havien matat els reaccionaris.

Hi ha coses curioses, com aquests bancs que tenen un espai per una cadira de rodes i seients pels acompanyants.

La primera universitat a Tiraspol es va fundar l’any 1930, quan la ciutat formava paet de la RSSA de Moldàvia, dins dela RSS d’Ucraïna. L’any 1939 se l’hi va posar el nom del poeta i pintor ucraïnès, Taràs Xevtxenko (Taras Shevchenko). Després de la guerra de Transnístria, en el 1992 aquesta universitat va ser oficialment traslladada a Chisinau on segueix funcionant amb el nom d’Universitat Estatal de Tiraspol i la d’aquí es va convertir en la Universitat Estatal de Transnístria.

O sigui que la universitat fundada en el 1930 es va dividir en dos, i totes dues branques diuen que són la original.

Davant de l’edifici de la universitat hi ha una estàtua de Taràs Xevtxenko (1814-1861). Aquest personatge va ser un poeta, artista i humanista ucraïnès del període romàntic. Escrivia poesia, teatre i prosa. La seva herència literària es considera que forma part dels fonaments de la literatura ucraïnesa moderna. Va escriure alguna obra en rus, però majoritàriament ho feia en ucraïnès.

Com em passa sempre, quan em trobo amb algun personatge que té un gran reconeixement, m’agrada saber una mica més de la seva vida, per entrendreperquè és important.

Taràs Xevtxenko va néixer el 9 de març de 1814 en un poble d’Ucraïna, en el si d'una família pagesa serva.

Es va quedar orfe de petit; va aprendre a llegir i escriure sota la instrucció d'uns sagristans, i això li va permetre conèixer algunes obres de la literatura ucraïnesa. I va aprendre dibuix i pintura amb un pintor popular local. Quan tenia 14 anys va entrar al servei del senyor Pàvel Engelgard com a “kozatxok” que era un criat esclau, i amb ell es va traslladar a viure a Vilnius, a Lituània, en el 1828.

Va viure a Vilnius, com a criat esclau fins a l’any 1831. Embla que en aquell període va aprendre dibuix i pintura amb un professor de la Universitat de Vilnius.

Mentre vivia Vilnius va presenciar els esdeveniments que tenien lloc a la ciutat durant l’aixecament “polonès” contra l’Imperi Rus, del 1830. I va poder llegir les proclames dels insurgents. Un dels seus dibuixos, Bust de dona, és d’aquesta època.

Quan Engelgard es va traslladar a Sant Petersburg, en el 1831, se’n va endur amb ell al seu esclau Xevtxenko. Com que el noi tenia dots per la pintura el va enviar a estudiar art per tal de tenir el seu pintor particular. Va estudiar art durant 4 anys i en aquest període va començar a escriure poesia.

L'estiu de 1836, va conèixer a un compatriota, l'artista Ivan Soixenko, i a través d'ell, en va conèixer d’altres, entre ells els poeta i fabulista ucraïnès Ievhen Hrebinka, el crític i historiador d'art Vassyl Hryhoróvytx, i a mes el pintor rus Aleksei Venetsianov. L’any 1838, tots ells, juntament amb el pintor rus Karl Bruilov i el poeta rus Vassilii Jukovskyi van comprar la seva llibertat.

Un cop lliure Xevtxenko es va matricular a l'Acadèmia d'Art de Sant Petersburg, on es va convertir en el millor estudiant de Karl Bruilov. Era molt bon retratista, artista gràfic i il·lustrador. Al mateix temps, anava llegint els clàssics de la literatura universal, per adquirir formació, de forma autodidacta. Sentia una particular fascinació per la història i la filosofia. Commogut per la mort del gran poeta ucraïnès Ivan Kotliarevskyi, va escriure el poema “En record etern a Kotliarevskyi”,  que va publicar juntament amb quatre altres poemes a la revista Oreneta.

El seu primer recull de poesia es va publicar l’any 1840. L’any 1841 publicava un poema èpic “Haidamaky” sobre els rebels cosacs ucraïnesos contra els senyors polonesos. També va escriure un poema sobre un líder cosac. Els seus versos eren molt ben acollits per la societat ucraïnesa, mentre que els bohemis russos ho acollien amb fredor; l’acusaven d’escriure en un idioma de pagès, és a dir, l'ucraïnès. L'estiu del 1842, basant-se en el poema Kateryna, pintà una tela en oli, homònima, que es convertí en una de les obres més populars de l'art ucraïnès de l'època.

Xevxenko va fer tres grans viatges per Ucraïna, el primer va ser l’any 1843. En aquest primer viatge va retrobar-se amb la seva família que continuava sent esclava. Va conèixer diferents figures rellevants del mon de l’art i la cultura. A partir de les vivències a Ucraïna va escriure el poema “La tomba saquejada” en el que denunciava de forma irada la repressió que patia el poble ucraïnès sota la Rússia tsarista.

Ja durant aquest viatge va sorgir la idea de fer una sèrie de dibuixos sobre la Ucraïna pintoresca, en la línia del romanticisme que era el que es portava en aquell temps. S’hi va posar quan va tornar a Sant Petersburg, el febrer del 1844.

Un cop acabada la seva formació artística, a la primavera del 1845, va fer el seu segon viatge a Ucraïna, on el van com un gran poeta nacional. Com a membre de la Comissió Arqueogràfica de Kíiv va viatjar per tot el país recollint material folklòric i etnogràfic, i també pintava el què anava veient. A més anava escrivint i publicant les seves obres.

Cap a finals de 1845, quan estava greument malalt, va escriure “El testament” en el qual feia una crida a la lluita i la revolució per l'alliberament del seu poble subjugat. Les seves darreres obres anaven contra el règim i per tant no es podien publicar, però es van anar difonent entre la gent, en versions manuscrites. El mateix autor les va copiar en una llibreta que anomenà “Tres estius, 1843-45)”.

A la primavera del 1846, Xevtxenko es va instal·lar a Kíiv, i a l'abril entrava a la germandat de Ciril i Metodi, una organització política clandestina que tenia com a objectiu la liberalització del sistema polític i social de l'Imperi Rus, l'abolició de la servitud, i la transformació de l'Imperi en una federació de nacions lliures.

A començaments del 1847 va guanyar la plaça de professor de dibuix a la Universitat de Kíiv. El març de 1847, arran d'una denúncia, van començar les detencions dels socis de la germandat. A Xevtxenko, el van detenir el 5 d'abril i el van transferir a Sant Petersburg, on va estar dos mesos empresonat. Durant el seu captiveri va seguir escrivint poesia.

Un cop alliberat va continuar participant en moviments revolucionaris, el que l’hi va valdre un nou arrest; com a càstig el van reclutar per l’exèrcit, com a soldat ras, i tenia prohibit escriure i pintar, tot i que va seguir fent-ho d’amagat.  Va estar deu anys en aquest exili, en diferents llocs, i finalment els seus amics van aconseguir que l’indultessin i pogués tornar tant a Ucraïna com a Sant Petersburg.

Xevtxenko és considerat com “el fundador de la tendència democràtica revolucionària en la història del pensament social ucraïnès”.

Xevtxenko va donar visibilitat a l'opressió dels terratinents russos i del tsar, i al mateix temps va lluitar per l'amistat entre els pobles rus i ucraïnès.

Vaig seguir passejant per la ciutat, per les gran avingudes gairebé desertes, places amb alguna escultura, que no sempre he sabut veure de qui era.

Molt a prop de l’hotel hi ha la plaça de l’ajuntament, i al seu davant el bust de Lenin. 

Prydnistròvia és el nom que l’hi donen aquí a Transnístria i la seva moneda és el ruble prydnistrovi, que està en circulació des del 1994, segons indica el cartell davant de la casa de la moneda.