Després de la vista al celler vam anar cap a Chisinau.
L’ambient era molt diferent al que hi havia els primers dies de viatge; era
dissabte i hi havia molta gent i molta animació, i com que feia molt bon temps
animava a passejar i estar al carrer.
Vaig aprofitar aquella tarda per anar a veure el Museu Nacional
d’Història.
Quan
vaig entrar em van dir que era gratuït, per ser dissabte a la tarda.
Teòricament tancava a les 5, però mitja hora abans ja em van fer fora. No hi
havia massa gent, de fet davant meu anava una parella i la última era jo; quan
sortia d’una sala la vigilant ja la tancava, i va arribar un moment en que
devia trobar que anàvem massa lents i ens va dir alguna cosa, que jo no vaig
entendre però els altres sí, i vaig veure que ens deia que se’ns havia acabat
el temps. Que tancava.
L’edifici
on es troba aquest museu, des de l’any 1983, es va construir en el 1837 i va
ser la seu de la Duma fins que en el 1842 es va convertir en una escola per
nois.
El
terratrèmol del 1977 el va deixar molt tocat i dos anys més tard es començava
la seva restauració, però estava en tant mal estat que es va haver d’enderrocar
i construir-ne un de nou, conservant la façana i els elements decoratius de
l’interior. Les obres del nou edifici es van allargar 7 anys (1980-1987).
En el museu es pot veure el “tresor d’Olanesti” que es va
descobrir l’any 1960 i és del segle V aC; consta de sis cascos, 5 peces
d’armadura i un llum d’oli. Totes aquestes peces pertanyien a l’exèrcit
d’Alexandre el Gran.
Algunes de les peces que hi ha són còpies. El problema és que
la majoria de rètols no estaven en anglès.
Hi ha una maqueta del vell Orhei entre els segles XIV i XVI.
Hi ha forces coses de Maria Cebotari (1910-1949), que va ser
una soprano nascuda aquí a Chisinau. En la dècada de 1930 va ser molt coneguda
ja que tenia un ampli repertori. Va estudiar cant al Conservatori de Chisinau i
quan tenia 19 anys es va incorporar a la Companyia de Teatre d'Art de Moscou
com a actriu. Al cap de poc es va casar amb el líder de la companyia, el comte
Alexander Virubov.
Després es va traslladar amb la companyia a Berlin i va
estudiar cant. Va debutar com a cantant d’òpera l’any 1931. Des d’aquell moment
va cantar en molts teatres d’òpera. L’any 1938 es divorciava del comte i es
casava amb un actor austríac. L’any 1946deixava Berlin per incorporar-se a
l’òpera estatal de Viena.
A finals del 1947 l’operaven per extirpar-li un pulmó. Després
va seguir cantant, però en una representació de començaments de 1949 ja es va
trobar malament, i en una altra del mes de març es va desmaiar durant
l’actuació. Va morir de càncer al juny del mateix any.
També va actuar en tres pel·lícules operístiques: Tres dones de
Verdi, Maria Malibran i El somni de Madame Butterfly. L’any 1942 va participar
en la pel·lícula Odessa in fiamme (Odessa en flames); la temàtica d’aquesta
obra és propaganda feixista sobre la batalla d'Odessa, que va van guanyar les
tropes romaneses i nazis. La coproducció romanesa-italiana va guanyar al
Festival de Venècia el 1942. A la pel·lícula, Cebotari interpreta el paper de
Maria Teodorescu, una cantant d'òpera de Bessaràbia, a Chisinau, amb el seu
fill de vuit anys en el moment de la invasió.
Al matí següent vaig aprofitar l’estona que tenia abans de
marxar cap a l’aeroport per explorar una mica més la ciutat. Vaig anar cap al
mercat central, però en ser diumenge i força d’hora, estava bastant mort. No
vaig trobar-lo massa interessant.
I ja a l’aeroport apunt de marxar.
