A la frontera presentes el passaport i et donen un paperet que
has de conservar per poder sortir. No et poden posar cap segell al passaport ja
que si fos així te l’inutilitzarien. En algun control de carretera em sembla
recordar que ens el van demanar. Entre els dos controls, moldau i transnístri,
hi ha les tropes de pacificació russes vigilant.
Quan arribes a Bender comences a veure rètols de “Sheriff”, en
gasolineres, supermercats, clubs esportius... Tant aquí com a l’altra banda del
riu, a la Transnístria oficial, tot és de l’empresa Sheriff.
Sheriff es va fundar l’any 1993. Va començar sent una petita
empresa de Transnístria, però en uns 20 anys va anar creixent significativament
i diversificant-se. Un dels seus objectius va ser desenvolupar l’esport. L’any
1996 obria el primer supermercat modern Sheriff. Un any més tard, en el 1997 es
va fundar el club esportiu amb el mateix nom, Sheriff. En el 1998 es posaven en
marxa les gasolineres Sheriff. Un any més tard es va començar la construcció
del complex esportiu Sheriff .
Ja de bon començament el grup empresarial va rebre ajudes del
govern transnístri, per desenvolupar els seus negocis en diferents sectors, com
la refineria, grans magatzems, i la distribució d’aliments, begudes
alcohòliques i tabac.
La situació de Sheriff es peculiar, el que l’ha afavorit, ja
que està ubicada a Transnístria, que legalment pertany a Moldàvia, però actua
de forma independent.
A més dels negocis que he esmentat abans, l’any 1998 va crear
la primera operadora de telecomunicacions i una constructora, que dur a terme
gairebé totes les obres. Un any més tard va crear una editorial i un canal de
televisió. I també es va convertir en el distribuïdor exclusiu a Transnístria
dels vehicles de Mercedes-Benz i Mitsubishi.
En el 2004 creava la seva pròpia agencia publicitària, i una
companyia de telefonia mòbil. Aquest mateix any anunciaven la construcció d’un
hotel de 5 estrelles a la capital, Tiraspol.
Com deia abans, la situació de Sheriff és peculiar;
Transnístria no està reconeguda internacionalment, per tant el primer govern de
Transnístria, el d’Igor Smirnov (1991-2011) va col·laborar amb els dirigents de
l’empresa per tal d’establir un sistema econòmic que l’hi permetés no haver de dependre
econòmicament de Moldàvia. A canvi, l’empresa tenia subvencions, reducció
d’impostos i concessions d’obres. En aquest període Sheriff era l’única
companyia que podia importar productes de l’exterior i comerciar amb altres
divises que no fossin el ruble transnístri. O sigui que de fet Sheriff tenia el
monopoli de l’economia.
Experts en el crim organitzat diuen que l’executiu transnístri
podria haver blanquejat diner del contraban a través de Sheriff. Tant l’empresa
com el govern ho desmenteixen.
Més curiositats: l’any 2000 Sheriff va crear el partit
opositor, Renovació, que donava suport a la independència i a una economia de
lliure mercat, en oposició al model socialista.
El primer que fem en arribar a la ciutat és anar a canviar
diners. Em sembla que ja ho he dit abans: aquí no es poden fer servir targes de
crèdit, al menys els estrangers, cal pagar en efectiu. Es poden canviar tant
leis moldaus com euros i dòlars.
Vaig ser la primera en entrar a canviar i mentre esperava als
altres vaig explorar una mica els voltants.
Bender formava part del Principat de Moldàvia quan l’any 1538
va ser ocupada per l’Imperi otomà, que hi va estar fins que va ser annexionada
a l’Imperi rus en el 1812. Al febrer del 1918 les tropes romaneses van ocupar
la ciutat i en acabar la Segona Guerra Mundial va formar part de la República
Socialista Soviètica de Moldàvia.
El nom Tighina apareixen documents moldaus escrits en romanès
de la segona meitat del segle XV. Els comerciants genovesos l’anomenaven
Teghenaccio.
Tant la fortalesa com la ciutat es coneixien amb el nom de Bender, en l’època otomana (1538-1812) i entre 1828-1917, quan formava part de l’imperi rus.
Aquesta ciutat era el principal punt de duaner de Moldàvia que
hi havia a la carretera comercial que unia el país amb el khanat de Crimea.
Durant el regnat d’Esteve III de Moldàvia, va fer construir un
petit fort en fusta per defensar la població de les incursions tàrtars.
L’any 1812 Bender, juntament amb Bessaràbia, va ser annexionada
a l’Imperi rus, i va formar part de la governació russa de Bessaràbia fins al
1917. Aquí, a Bender i rodalies, s’hi van establir molts ucraïnesos i russos,
així com jueus de diferents procedències, i la ciutat es va convertir
ràpidament en un indret de parla russa.
L’any 1897, tan sols hi havia un 7% de població que parlés romanès. I un 33% de
la població eren jueus.
El dia de Pasqua de 1919 l’exèrcit francès volava el pont sobre
el riu Dniéster per impedir l’arribada dels bolxevics a la ciutat. Aquest
mateix anys hi va haver un alçament pro-soviètic a Bender, per intentar unir
aquesta ciutat a la recent fundada Unió Soviètica. Era el 27 de maig, quan uns
quants centenars de treballadors comunistes i membres de l’Exèrcit Roig de
Bessaràbia, encapçalats per Grigori Stary, van fer-ser amb el control de
Bender. L’exercit romanes va sufocar la revolta el mateix dia.
La ciutat, juntament amb Bessaràbia va ser ocupada per la Unió
Soviètica el 28 de juny de1940. En el decurs de la Segona Guerra Mundial, al
juliol del 1941 va tornar a formar part de Romania, però a l’agost del 1944 era
de nou part de la Unió Soviètica.
En dos períodes, 1940-41 i 1944-1991, Bender va ser una de les
quatre ciutat republicanes que no estaven subordinades a un districte de la RSS
de Moldàvia.
Durant la guerra de Transnístria del 1992 va patir intensos
combats, en la batalla de Bender. Des de llavors va quedar controlada per les
autoritats de Transnístria, tot i que formalment està en la zona
desmilitaritzada que es va establir al final de la guerra.
El primer que vam anar a veure és la catedral de la
Transfiguració. Es va construir entre el 1815 i el 1820, com un símbol de
l’alliberament de la ciutat del domini otomà. Es va consagrar el 5 de desembre
de 1819. Va ser una església parroquial de l’església ortodoxa romanesa des del
1918 al 1944, excepte durant el període soviètic, 1940-41.
Durant molts anys en el campanar hi havia unes quantes campanes
petites, i no va ser fins al 1911 que s’hi va col·locar una gran campana de 3
tones de pes.
Durant la Gran Guerra Patriòtica (Segona Guerra Mundial) va
rebre l’impcte d’un projectil i l’incendi quer va provocar va destruir
l'iconòstasi i l'arxiu de la catedral; malauradament es va perdre informació
important sobre la vida de la parròquia i de la ciutat abans de la guerra.
En el segle XXI s’ha restaurat l’exterior i interior. L’any
2015 la ciutat va fer una gran celebració per commemorar els 200 anys d’aquesta
catedral.
Després continuem passejant fins al mercat. No he trobat cap
informació sobre el mercat, però m’imagino que és de quan es va construir la
ciutat nova, o sigui començaments del segle XIX. Però no sé si inicialment era
una plaça oberta o ja un edifici. Vam arribar-hi tard i ja estava gairebé tot
tancat.
