Després de dinar fem la visita guiada per la ciutat. El primer
que anem a visitar és la catedral. És l’església més gran de la ciutat; és una
església ortodoxa russa, que es va inaugurar en el 1999; per celebrar la
finalització de les obres es van fer una sèrie de segells amb la seva imatge, i
en el 2001 també apareixia en algunes monedes.
Després vam anar cap al mercat, però ens va passar el mateix
que a Bender, que ja estaven tancant.
La plaça Suvórov és la més important de la ciutat i porta el
nom en honor d’’Aleksandr Suvórov, el general rus del que ja he parlat en algun
altre lloc i que va ser el fundador de la ciutat.
Aquesta plaça es va urbanitzar a finals del segle XVIII poc
després de que Tiraspol aconseguís l’estatus de ciutat. L’any 1798, a la zona
on hi ha l'actual Palau de Cultura, s’hi va construir una església de fusta. A
principis del segle XIX es va construir una església de pedra, però en un altre
lloc. A la part central de la plaça s’hi va construir un pont per sobre del riu
que desemboca en el Dnièster; aquest pont connectava les dues parts de la
ciutat, l’occidental i l’oriental. Va existir fins a la dècada del 1970 quan es
va remodelar la ciutat.
L’any 1912, a l’entrada del pont, del cantó oest, s’hi va
col·locar un arc de triomf en honor del centenari de la victòria a la Guerra
Patriòtica. Es va erigir també una capella-monument dedicada al tsar Alexandre
II. En un primer temps la plaça s’anomenava plaça Pokrovskaya, després va ser
rebatejada com a plaça de la Constitució de Stalin, i més tard plaça de la
Constitució soviètica.
En la dècada de 1970, amb la remodelació de la ciutat es va
construir el majestuós Memorial de la Glòria i l’any 1979 es va erigir un
monument eqüestre a Suvórov, que es va convertir en el símbol de la ciutat. El
1992, amb motiu de la celebració del bicentenari de Tiraspol i per commemorar
el paper especial que va tenir el comandant Aleksandr Suvórov en la fundació de
la ciutat, es va tornar a canviar el nom de la plaça, per convertir-se en la
plaça Suvórov, que és el nom actual. La plaça s’ha reconstruït i remodelat
diversos cops.
A la dreta del monument a Suvórov hi ha tres banderes. Fins no
fa massa hi havia les banderes dels tres estats no reconeguts
internacionalment, que reconeixen Transnístria; és a dir que d’esquerra a dreta
es podien veure les banderes
d’Abkhàzia,
d’Artsakh (Nagorno Karabakh) i d’Ossètia del sud. Actualment en el lloc central
hi ha la de Transnístria. Em va impactar molt com ens ho va dir la guia, que
com que ja no existeix la república d’Artsakh s’hi ha col·locat la de
Transnístria.
La invasió d’Artsakh per part d’Azerbaidjan és molt recent, al
setembre de 2023, i en certa forma encara espero que els armenis d’aquella
regió puguin tornar algun dia a la seva terra.
Una mica més enllà hi ha un bust dedicat a Nikolai Dimitrievitx
Zelinski (1861- 1953). Zelinsky va néixer aquí a Tiraspol, va estudiar química,
especialitzant-se en química orgànica, es va llicenciar en el 1888 i en el 1891
aconseguia el doctorat. L’any 1929 entrava a l'Acadèmia de Ciències de la Unió
Soviètica. Va ser professor a la Universitat de Moscou, des del 1983 i fins al
final de la seva carrera, excepte el període entre 1911 i 1917.
Des del punt de vista de la química i especialment de la
química orgànica va deixar un bon llegat. Va inventar la primera mascara
antigàs amb filtre de carbó actiu, l’any 1915. Com a curiositat, hi ha un
cràter de la lluna que du el seu nom.
Passem per davant de l’única escola on es fan l’ensenyament en
romanès. A la decoració de la cantonada no hi falta la falç i el
martell. I el monument a Lenin, davant del Parlament.
A l’altra banda de la plaça Suvórov hi ha el Memorial a la
Glòria; aquí es commemora als veterans i morts en la Gran Guerra Patriòtica
(Segona Guerra Mundia), la guerra Soviètica-Afganesa i la guerra de
Transnístria.
El conjunt monumental es va inaugurar en el 1972 i llavors s’hi
van traslladar les restes dels soldats i oficials que eren nadius de
Transnístria i que van morir durant la Gran Guerra Patriòtica. Hi ha la tomba
al soldat desconegut, amb la flama eterna encesa.
Uns anys més tard, s’hi van afegir els morts en la guerra
contra Afganistàn, i més recentment els de la guerra de Transnístria. Hi ha una
gran llosa de marbre amb un llistat de noms, són els 1252 soldats que es va
re-enterrar aquí,inclosos quatre herois de la Unió Soviètica.
Hi ha també un tanc, de la Gran Guerra Patriòtica, que
pertanyia al cos que va participar en l’alliberament d’Ucraïna, Moldàvia,
Bulgària i Hongria. Durant l’ofensiva de Budapest va quedar malmès i en el 1945
el van traslladar aquñi a Tiraspol. Si ho he entès be, sota el tanc hi ha algun
contenidor amb terra de la ciutat de Volgograd, l’antiga Stalingrad.
A finals del segle XX es va reconstruir el memorial per
incorporar-hi l’homenatge als morts durant la guerra de Transnístria.
A continuació es troba el parc de Caterina la Gran; el dia
abans quan havíem anat fins al riu ja havíem passat per davant d’aquest gran
jardí dedicat a l’emperadriu russa.
Amb el tractat de pau després de la guerra entre Rússia i
Turquia, 1787-1792, el riu Dnièster marcava la frontera entre els dos
territoris. L’any 1792, per reforçar la nova frontera, l’imperi rus va
construir una sèrie de fortaleses a la riba esquerra del riu. A la riba dreta
els turcs tenien les seves fortaleses, com la de Bender.
Aquí s’hi va construir, per ordre de Suvórov, una fortalesa, la
fortalesa de Sredinnaya. Al setembre del mateix any 1792 Caterina II va
proposar crear una ciutat al voltant de la fortalesa i va signar el decret de
fundació de la nova ciutat, Tiraspol. El parc es va construir per celebrar el
30è aniversari de la república.
Hi ha un monument de 4,5 metres en el que es veu a l’emperadriu
Caterina II de Rússia, Caterina la Gran, en el trono reial amb els símbols del
poder estatal de monarca: amb la ma dreta subjecte el globus imperial o orbe, i
amb l’esquerra un document sobre la construcció de la fortalesa de Sredinnaya.
Aquest monument està dins del parc, que hi ha en una banda de
la gran avinguda, i just al davant, a l’altra banda hi ha el monument a
Alexandr Suvórov.
L’època de Caterina II va ser l’edat d’or de l’Imperi Rus. I en
aquest parc s’hi pot veure l’escut d’armes de Rússia com a element decoratiu.
