Moldàvia és terra de vins, i la seva tradició vitivinícola és
molt antiga. Hi ha evidències de que aquí a Moldàvia, a l’igual que en altres
indrets d’Europa, la vinya es va
domesticar entre el VI i el IV mil·lenni aC.
Documents del segle XIV esmenten que hi havia grans horts i
vinyes, que es recollien delmes de la producció de raïm i del vi i que el vi
s’exportava a ciutat de Rússia i de Polònia. Per Moldàvia passaven diverses
rutes comercials, el que va contribuir al desenvolupament del cultiu de vinyes
i producció de vi.
Durant el regnat d’Esteve el Gran, es va desenvolupar molt la
viticultura. En aquella època els turcs otomans eren una amenaça pel principat
Moldau, i Esteve el Gran volia reforçar la seva aliança amb l’estat rus, per
això l’any 1483, va acceptar casar la seva filla amb el fill gran d'Ivan III de
Rússia. Això va establir una sèrie de vincles comercials i culturals amb
l'estat rus, entre ells el subministrament de vi.
Va haver-hi un declivi important en la producció de vi, durant
l’època d’ocupació otomana, ja que estava prohibit. Però amb l’annexió de
Bessaràbia a Rússia, el mercat de venda del seu vi ampliar significativament.
A començaments del segle XX l’extensió de les vinyes s’havia
multiplicat gairebé per 6 i el volum de
vi produït es va multiplicar per 15. L’any 1900 es considera que va ser l’any
en que es va desenvolupar més el cultiu de la vinya i l’elaboració del vi a
Bessaràbia. Però, com a casa nostra, en aquestes terres les vinyes també van
patir la fil·loxera, que va reduir significativament l’extensió de les vinyes.
Hi ha 200 km de túnels, dels que actualment se n’aprofita una
quarta part; les galeries es troben a una profunditat que varia segons la zona,
entre 30 i 85 metres.
Moldàvia té unes 112.000 hectàrees de vinyes, amb més de trenta
varietats de vinyes. Hi ha quatre regions històriques de vi: Valul lui Traian
(sud-oest), Stefan Voda (sud-est), Codru (centre) i Balti (nord); les vinyes de
les tres primeres es destinen a l'elaboració de vins amb indicació geogràfica
protegida. Els vins de la zona de Chisinau són els de la varietat Codru.
Vam fer una visita guiada. Quan arribes allà, et porten amb un
trenet fins a l’entrada de les galeries on hi ha les botes de fusta i les
ampolles. Abans d’entrar, just allà on ens deixa el trenet, hi ha una gran bota
d’alzina petrificada, que havia contingut durant molts anys cabernet.
Aproximadament el 70% dels vins emmagatzemats en aquesta cava
subterrània són vins negres, i els vins dolços representen un 10%.
En l'època en què Moldàvia formava part de la Unió Soviètica, es creia que una de cada dues ampolles de vi consumides a Rússia provenia de Moldàvia.
Aquest celler té una cambra secreta.
Es coneixia com la llei seca. Es va fer una destrucció massiva
de vinyes, per reduir la producció de vi i es va restringir molt el nombre de
llocs on es podia produir. Aquesta llei va obligar a moltes empreses a
passar-se a la producció de refrescos i a que augmentessin el preu de les
begudes alcohòliques, cervesa, vi i vodka. També va limitar les hores i llocs
on es podia comprar de forma legal alcohol. Les botigues només podien vendre
alcohol de 2 a 7 de la tarda. Diuen que molta gent feia cua d’hores per poder-ne
comprar.
S’esperava que reduint el consum d’alcohol augmentes la
productivitat, i que els diners que no gastaven en alcohol es gastessin en
altres productes i que reactivés l’economia. Però va ser un desastre, perquè la
producció d’altres productes de consum no havia augmentat, o no podia augmentar
de cop i volta i per tant la gent tenia els diners però no hi havia res a
comprar.
En aquesta època, es va construir la sala secreta on s’hi van
guardar 50.000 ampolles de vi.
Provem un vi negre, un blanc i un rosat dolç. El blanc i el
negre molt bons, el dolç no em va entusiasmar.