06 de febrer 2024

Corea del sud-36. Naganeupseong

Després anem cap a un poble tradicional, Naganeupseong, una població emmurallada, en la que encara hi viuen un centenar de famílies.

Aquesta població és un típic upseong, és a dir un poble dins d’una fortalesa; entenc que és un poble fortificat o emmurallat. Tenien pocs edificis públics, la casa on s’allotjava l’emissari reial, anomenada Gaeksa i el Dongheon, que era el districte oficial.

Aquest poble històric és patrimoni de la Unesco ja que ha conservat la cultura i estil de vida tradicional des de l’època de la dinastia Joseon (1392-1910). Era una antiga ciutat administrativa que ha conservat la fortalesa, edificis governamentals i cases privades. El seu folklore tradicional i el seu paisatge natural l’hi afegeixen valor.

El poble es va construir en un terreny pla envoltat de muntanyes; era un centre administratiu del comtat Nagan-eup, durant la dinastia Goryeo (918-1392) i després durant la dinastia Joseon que va acabar en el 1910.

La població tenia les instal·lacions necessàries tant per a usos públics com privats: una oficina governamental, la fortalesa, cases particulars boscos i espais perfer-hi rituals.

Aquest poble destaca perquè és un lloc per a la transmissió d'un important patrimoni cultural immaterial, incloent música de pagès (nongak), rituals comunals, cant èpic pansori, gayageum (instrument de 12 cordes) actuació amb cançons (gayageum byeongchang) i costums i ritus estacionals.

El comtat de Nagan i la seva fortalesa apareix en diversos butlletins de la dinastia Joseon.

En l’època del rei Sejong hi ha constància de que existien 96 eupseongs, fortaleses urbanes en 334 pobles. Moltes d’elles es van desmantellar durant l’ocupació japonesa,1910-1945; se’n van conservar molt poques, una d’elles és aquesta, Naganeupseong, que és la més completa i ben conservada.  

Les poblacions de l’època Joseon són diferents de les del període Goryeo. Les de l’època Joseon tenen un ordre característic, una disposició espacial típica, que difereix de les de la Xina i del Japó.

Les cases del poble tenen sostres de palla, un fet que es distingeix dels altres pobles històrics de Corea, on es barregen cases amb sostre de teula per a l’elit i edificis amb sostre de palla per als plebeus. Totes les cases privades existents a l'interior de la fortalesa tenen sostres de palla; això era el típic d'una ciutat administrativa de Joseon.

A més, el poble encarna la visió ideològica del confucianisme, que era la ideologia dominant de Joseon, en la seva composició espacial i paisatge. El paper de la vila fortalesa com a ciutat administrativa de la regió també s'evidencia amb un pavelló d'esteles, documents i mapes, materials folklòrics, costums i grans arbres vells. Moltes famílies han viscut al poble durant generacions, mantenint el seu estil de vida tradicional.

El primer poble que es va construir aquí vaser en el període Baekje (18 aC- 660 dC). Però la importància la va adquirir en l’època Joseon.

És interessant recórrer el poble. Les cases actualment costen uns 500.000 dòlars. Algunes són cases particulars, però d’altres s’han reconvertit en allotjaments i restaurants.

Aquí ens van parlar del cotó. Es pensava que s’havia introduït a Corea a finals del segle XIV, quan un diplomàtic va portar cap aquí, llavors d’aquesta planta, procedents de Xina. Recerques arqueològiques de  

Fins a finals del segle XX es creia que les llavors de cotó es van introduir aquí a Corea a finals de la dinastia Goryeo, en la segona meitat del segle XIV, per Mun Ikchom, que les va dur d’amagat des de la Xina. Però recerques arqueològiques fetes l’any 1999 indiquen que l’arribada de les llavors de cotó al país va ser vuit segles abans.

En l’excavació d’un temple a Nungsan-ri es va trobar una peça de teixit de cotó que posteriorment s’ha determinat que és del segle VI.

No està clar com quadra això amb el fet de que hi ha constància de que Mun Inkchon va dur llavors, cap al 1363, creient que era una novetat, molts segles més tard. S’havia deixat de cultivar i havia quedat oblidat?

La presó. Hi havia una part que es feia servir a l’estiu i l’altra a l’hivern.

 












Corea del sud-35. Temple Hwaeomsa

Després d’esmorzar vam deixar enrere la costa i vam anar a un important temple budista. Segons el programa anàvem a veure el temple Songgwangsa, i quan vaig estar allà no vaig ser conscient de que n’estàvem veient un altre. Sort que vaig fer fotografia del cartell de l’entrada i ara me n’he adonat; anava llegint sobre el temple Songgwangsa i hi havia coses que no em quadraven... 

El temple que vam veure s’anomena Hwaeomsa i està una mica més al nord. No sé com no me’n vaig adonar llavors; ara estic més familiaritzada amb els noms coreans, però quan estava per allà em costava molt de que se’m quedessin. A més, hi ha llocs escrits de diferents formes, el que complica les coses. He estat mirant si podria ser el mateix temple però no m’ho sembla; hi ha un temple anomenat Songgwangsa, que es troba uns 50 km més al sud.

Em centro doncs en el que vam visitar, el temple Hwaeomsa. Aquest temple es troba en el parc nacional Jirisan, al costat del riu Masan. El seu nom vol dir temple de la garlanda de flors, que és un sutra relacionat amb el bodhisattva de la compassió.

Havíem sortit d'hora però vam trigar més de l’esperat en arribar, ja que tot i ser dia festiu hi havia molt de trànsit.

Es un recinte molt gran amb molts pavellons o santuaris. També té algunes ermites disperses, algunes enfilades a la muntanya.

El fundador del temple, en el 544 dC, va ser un eminent monjo indi, de nom Yeongi. L’any 643 un altre monjo, Jajang Yulsa, va ampliar-lo amb la pagoda de la relíquia de Sakyamuni,  la pagoda de set pisos i la llanterna de pedra. En la segona meitat del segle VII, durant el regnat de Munmu, per reial decret l’eminent monjo Uisang Daesa va inscriure 80 rèpliques del sutra Avatamasaka (la Garlanda de Flors) en tauletes de pedra i les va guardar aquí. L’any 875 es va fer una nova expansió, a càrrec d’una altra monjo famós, el Doseon Guksa. I més tard es van fer diverses renovacions.

L’any 1593 la major part de santuaris van quedar destruïts pel foc, durant la invasió japonesa. No obstant, les tauletes de pedra del monjo Uisang-daesa, amb les inscripcions del sutra de la Garlanda de Flors es van conservar. Se les coneix com a Seokgyeong, que vol dir sutra de pedra. Els japonesos les van destrossar però se’n conserven uns 9.000 fragments. Llegeixo que estaven escrits en pedra blau cel però que per culpa de l’incendi el color ara és gris-marronós. Formen part del tresor nacional.

Després de la guerra, entre el 1630 i el 1636, es van reconstruir una part de les estructures del temple però la reconstrucció completa del temple no es va acabar fins a l’any 1701, durant el regnat de Sukjon de Joseon. Llavors el rei el va designar com a gran temple que combina l’ensenyament de la doctrina i la meditació.

En aquest temple s’hi conserven 4 tresors nacionals, 8 tresors coreans, un lloc històric, un lloc pintoresc i dos monuments naturals. No sé quina és la diferència entre tresor nacional i tresor coreà. Sigui com sigui, no està gens malament. Em sembla que els monuments naturals són la floració a l’hivern i la prunera.

Quan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una visita guiadaQuan hi vam arribar no hi havia massa gent. Ens van fer una visita guiada pel recinte; la noia que ens ho va ensenyar m’explicava que treballen cinc dies a la setmana. Tenen una part dedicada a hostatgeria on espot venir a fer una estada.

Hi ha una escultura d’un lleó de pedra, que és obra de l’escultor japonès Asakawa Noritaka, feta en la dècada de 1930 per decorar la nova residència del príncep Yeong a Tokio; es va fer inspirant-se en els lleons de la base de la pagoda de tres pisos que hi ha en aquest temple.

Quan l’any 1954 es va vendre la casa, l’escultura va passar a Hosijima Niro.) aquest, amb l’objectiu de normalitzar les relacions entre Japó i Corea del sud la va donar, l’any 1959, a la Missió Diplomàtica de la República de Corea, que després seria l’ambaixada. Va estar allà fins que al febrer del 2013 es va traslladar a Corea i es va ubicar en aquest temple.

A nosaltres ens van fer posar una armilla de color rosat per poder tenir-nos controlats i que ningú es despistés, sobretot per l’hora de dinar.

A les 10 és l’hora de l’oració i cada monjo va a fer la pregària en una de les capelles o santuaris.

Per passar d’un pati a l’altra es van creuant diferents portes, com és habitual en aquest tipus de recintes.

Hi ha l’estela dedicada al monjo budista Byeogam (1575-1660);l’estela es va erigir en el 1663 i en ella es recorda alguns dels fets més rellevants de la seva vida. Es va fer monjo als deu anys, va viatjar a les diferents muntanyes sagrades del país, dedicant-se a la meditació. Durant la invasió japonesa, 1592-1598 va participar en la batalla naval, com a general dels monjos soldat. Entre el 1630 i 1636 va reconstruir aquest temple. En el 1637, quan hi va haver la invasió manxú va tornar a comandar als monjo soldat. Va participar en la construcció de la fortalesa Namhansanseong, prop de la capital reial. També va renovar altres temples budistes del país.





El pati central és una zona sagrada i és on hi ha els pavellons o santuaris més importants, com ara el el Daeungjeon i el Gakhwangjeon, la llanterna de pedra, dues pagodes de 5 pisos i la pagoda de tres pisos dels quatre lleons.

En aquest mateix pati hi ha dues pagodes antigues de cinc pisos, que es pensa que són del segle IX. Són un bon exemple de les pagodes que es construïen en el període de Silla, amb les decoracions dels guardians.

El pavelló que es veu aquí sota s’havia construït en el 1636, després va ser renovat en el 1827 i l’any 2007 es va reconstruir.

El Daeungjeon es creu que el va construir l’any 1630 el monjo Byeogam. Aquí hi ha tres escultures a l’altar principal, amb la figura de Birojana-bul (el buda de l’energia còsmica) al centre i als seus costats el buda històric, Sakyamun, i el buda del cos perfecte, el Rocano-bul.

Segons els registres del temple del 1697 les escultures en fusta eren del 1636, obra de diferents monjos que eren escultors famosos en la regió; representen diferents encarnacions de Buda.

El pavelló Gakhwang-jeon és una reconstrucció del 1702 ja que l’original va quedar destruït durant la invasió japonesa. La base és de finals de l’època de Silla, 676-935. A dins hi ha tres escultures de Buda i quatre bhodisattvas.

Una de les primeres construccions que es veu és el Gakhwangjeon, aquest nom vol dir edifici on resideixen els reis il·lustrats. Aquest pavelló es va construir durant el regnat del rei Sukjong de Joseon, una època en la que es promovia el confucianisme en detriment del budisme. Abans hi havia una altra construcció amb un altre nom, però com que havia quedat destruïda en l’incendi i va ser el rei Sukjeon qui va decidir donar-li el nou nom.

Aquestes pagodes de 5 pisos es creu que contenen relíquies de Buda. Una d’elles té representats els signes del zodíac i els quatre reis guardians i altres divinitats protectores. Es pensa que es va construir en el segle IX. 

La pagoda del lleó o pilar de pedra es pensa que es va construir en el segle IX. No està clar quina era la seva finalitat però es pensa que podria haver sigut un reliquiari o be que s’hi fessin cerimònies al seu voltant.

Te quatre lleons ales cantonades, i Lacambra quadrada que queda entre els quatre podria haver sigut l’espai per les relíquies. Cada lleó està assegut en un pedestal en forma de flor de lotus.

En alguns llocs es troba algun text en xinès; és d’abans de la invenció de l’alfabet coreà.

No sé si ja ho comentat en algun altre lloc, per si no és així, ho explico aquí. Les portes i finestres tant en temples com en cases tradicionals, tenen una estructura de fusta i pel cantó interior tapades amb paper blanc gruixut, que és el que es renova de tant en quants. 

El pavelló Gyeonseongjeon és nou, i té una finestra des d’on es veu la pagoda. Tant les parets interiors com les exteriors tenen murals amb motius budistes, com ara algunes escenes de la vida de Buda. A la part superior de la porta d’entrada hi ha dos dracs.

Pujant les escales s’arriba a la pagoda de tres pisos dels quatre lleons. Em sembla que és la de la fotografia, però jo hi veig més de  tres pisos. Diuen que és una de les més originals. Hi ha una base amb portes en les quatre direccions i amb quatre reis celestials protegint en parelles, dues d’aquestes portes. 

A la base hi ha quatre lleons que representen les quatre emocions humanes: ira, alegria, tristesa i amor. La pagoda té cinc metres d’alçada i al centre hi ha una figura en pedra que es pensa que representa a la mare del monjo fundador, Yeongi. Al davant de la pagoda, sota la llanterna de pedra hi ha una altra figura agenollada, en senyal de respecte, que podria representar a aquest monjo.

Hi ha tres temples a Corea que diuen que tenen relíquies del Buda històric, un d’ells és aquest temple. I es diu que aquesta relíquia, les restes cristal·litzades, anomenades sari, estan a l’interior de la pagoda de tres pisos dels quatre lleons. I diuen que per això la finestra del pavelló Gyeonseong-jeon està mirant cap a aquesta pagoda.

Després de la visita guiada ens van deixar temps lliure per recórrer el recinte al nostre aire fins a l’hora de dinar.












A 2/4 de 12 teníem el dinar, ens vam col·locar fent cua, per parelles, per entrar al menjador, és la mateixa sala en la que mengen els monjos.

Ja teníem el plat a taula; el que mengem és el bibimbap, un dels plats típics coreans.

Els monjos i la gent quer fa estada aquí en acabar de dinar renten el seu plat. A nosaltres ens diuen que no els rentem. Es menja en silenci. Algun d’ells quan han entrat ens han mirat encuriosits.

Després de dinar ens reunim amb un dels monjos que és un dels mestres de la cerimònia del te. Ens va servint te i respon ales preguntes que vulguem fer-li.

Va ser una conversa interessant. No recordo tot el què va explicar, només algunes coses que vaig apuntar en acabar.

Entren a partir dels 20 anys, no es deixa que hi accedeixin abans. Abans de ser admesos han depassar un examen mèdic.

No es poden casar; quan un home queda vidu, si vol fer-se monjo ha d’esperar almenys mig any després de la mort de la seva esposa. Ens va comentar que en els països budistes en els que els monjos es poden casar és per una qüestió pràctica: són països amb poca població i ho fan per mantenir la natalitat.

Han de fer el servei militar i quan hi ha hagut guerres han anat al front. Javaig comentar que hi havia els monjos soldat.

La visita del temple va ser molt interessant i l’entorn summament agradable. Em vaig fer una mica d’embolic amb els diferents santuaris i pavellons, però el que m’agrada més és anar descobrint racons i estructures interessants.

El riu que passa per allà tenia molt poca aigua; no sé si em altres èpoques en porta més.