Després anem cap a un poble tradicional, Naganeupseong, una
població emmurallada, en la que encara hi viuen un centenar de famílies.
Aquesta població és un típic upseong, és a dir un poble dins
d’una fortalesa; entenc que és un poble fortificat o emmurallat. Tenien pocs
edificis públics, la casa on s’allotjava l’emissari reial, anomenada Gaeksa i
el Dongheon, que era el districte oficial.
Aquest poble històric és patrimoni de la Unesco ja que ha
conservat la cultura i estil de vida tradicional des de l’època de la dinastia
Joseon (1392-1910). Era una antiga ciutat administrativa que ha conservat la
fortalesa, edificis governamentals i cases privades. El seu folklore
tradicional i el seu paisatge natural l’hi afegeixen valor.
El poble es va construir en un terreny pla envoltat de
muntanyes; era un centre administratiu del comtat Nagan-eup, durant la dinastia
Goryeo (918-1392) i després durant la dinastia Joseon que va acabar en el 1910.
La població tenia les instal·lacions necessàries tant per a
usos públics com privats: una oficina governamental, la fortalesa, cases
particulars boscos i espais perfer-hi rituals.
Aquest poble destaca perquè és un lloc per a la transmissió
d'un important patrimoni cultural immaterial, incloent música de pagès
(nongak), rituals comunals, cant èpic pansori, gayageum (instrument de 12
cordes) actuació amb cançons (gayageum byeongchang) i costums i ritus
estacionals.
El comtat de Nagan i la seva fortalesa apareix en diversos
butlletins de la dinastia Joseon.
En l’època del rei Sejong hi ha constància de que existien 96
eupseongs, fortaleses urbanes en 334 pobles. Moltes d’elles es van desmantellar
durant l’ocupació japonesa,1910-1945; se’n van conservar molt poques, una
d’elles és aquesta, Naganeupseong, que és la més completa i ben conservada.
Les poblacions de l’època Joseon són diferents de les del
període Goryeo. Les de l’època Joseon tenen un ordre característic, una
disposició espacial típica, que difereix de les de la Xina i del Japó.
Les cases del poble tenen sostres de palla, un fet que es
distingeix dels altres pobles històrics de Corea, on es barregen cases amb
sostre de teula per a l’elit i edificis amb sostre de palla per als plebeus.
Totes les cases privades existents a l'interior de la fortalesa tenen sostres
de palla; això era el típic d'una ciutat administrativa de Joseon.
A més, el poble encarna la visió ideològica del confucianisme, que
era la ideologia dominant de Joseon, en la seva composició espacial i paisatge.
El paper de la vila fortalesa com a ciutat administrativa de la regió també
s'evidencia amb un pavelló d'esteles, documents i mapes, materials folklòrics,
costums i grans arbres vells. Moltes famílies han viscut al poble durant
generacions, mantenint el seu estil de vida tradicional.
El primer poble que es va construir aquí vaser en el període
Baekje (18 aC- 660 dC). Però la importància la va adquirir en l’època Joseon.
És interessant recórrer el poble. Les cases actualment costen
uns 500.000 dòlars. Algunes són cases particulars, però d’altres s’han
reconvertit en allotjaments i restaurants.
Aquí ens van parlar del cotó. Es pensava que s’havia introduït
a Corea a finals del segle XIV, quan un diplomàtic va portar cap aquí, llavors
d’aquesta planta, procedents de Xina. Recerques arqueològiques de
Fins a finals del segle XX es creia que les llavors de cotó es
van introduir aquí a Corea a finals de la dinastia Goryeo, en la segona meitat
del segle XIV, per Mun Ikchom, que les va dur d’amagat des de la Xina. Però
recerques arqueològiques fetes l’any 1999 indiquen que l’arribada de les
llavors de cotó al país va ser vuit segles abans.
En l’excavació d’un temple a Nungsan-ri es va trobar una peça
de teixit de cotó que posteriorment s’ha determinat que és del segle VI.
No està clar com quadra això amb el fet de que hi ha constància
de que Mun Inkchon va dur llavors, cap al 1363, creient que era una novetat,
molts segles més tard. S’havia deixat de cultivar i havia quedat oblidat?
La presó. Hi havia una part que es feia servir a l’estiu i l’altra a
l’hivern.
