Ja en ple centre de l’Havana vella trobem la plaza vieja. És espectacular. Amplia, lluminosa, neta, edificis porticats restaurats... És molt agradable.
La creació d’aquesta plaça data del 1559, i en aquell moment se l’anomenava la plaça nova. La seva ubicació prop del port la feia un lloc idoni per instal·lar-hi el mercat. Durant anys, fins al 1835, aquí hi havia el mercat a l’aire lliure.
Un dels carrers que surten (o arriben) a aquesta plaça és el dels mercaders; aquesta zona estava plena de comerciants i mercaders, ja que aquí hi va viure la burgesia criolla fins a finals del segle XVIII. Precisament eren els veïns del barri els que no estaven massa satisfets amb el mercat, ja que generava residus i males olors.
Finalment es va resoldre el problema construint un edifici on allotjar el mercat i a més es va posar en marxa un programa de neteja i higienització de la zona. 
L’any 1708 es va instal·lar una font en el centre de plaça, que permetia abastir d’aigua als veïns i també tenia una finalitat decorativa. Suposo que és la que es veu actualment.
Els edificis que hi ha, tot al voltant de la plaça, estan porticats, el que va be tant per protegir-se de la pluja com del sol. La plaça està plena de bars, i curiosament la cerveseria està tancada. Ens instal·lem a descansar una estona en un dels bars de la plaça; està en un primer pis i des del balcó es pot veure el moviment que hi ha a baix. Mentre som allà per la plaça desfilen uns personatges pujats en xancres, que si no recordo malament anunciaven el carnaval.
La importància de la cervesa a Cuba s’inicia en el segle XVIII, però ja en l’època precolombina bevien una mena de cervesa de blat de moro, anomenada chicha. A la que van tastar la cervesa de civada es van posar a produir-ne i van començar a aparèixer les fàbriques de cervesa. Diuen que un dels Barcadí, va dir que el progrés de Cuba es mesura pel consum de cervesa.
En el port, hi ha una nova cerveseria, amb tecnologia austríaca i que diuen que té cabuda per 500 persones. Quan hi vam passar també estava tancada. Curiosament les cerveseries les obren a les 12 del migdia, no abans.
Aquesta cerveseria es va instal·lar en uns antics magatzems de fusta i tabac que es va construir en el 1906. De totes instal·lacions industrials d’aquella època que hi havia en aquesta zona, és de les poques que s’ha conservat.
Aquesta construcció inicialment pertanyia a la companyia ferroviària i s’utilitzava com a magatzem. Disposava de vies i trens que comunicaven els diferents molls del port. També tenia grues elèctriques, que diuen que eren una modernitat per aquella època. En el 1959, tots els espigons del port passen a l’estat.
En el 2014, l’oficina de l’historiador, en el procés de restauració de la ciutat, va recuperar l’edifici i s’ha convertit en una petita fàbrica de cervesa a més de restaurant.
Molt a la vora hi ha un centre d’artesania, ubicat en uns antics magatzems; l’edifici és del 1885 i estava al costat d’un moll on podien arribar els vaixells i es facilitava la càrrega i descàrrega de mercaderies, i s’estalviaven d’haver de fer el transport en llanxes.
Tots aquests magatzems que hi havia al port estaven connectats per tren i és on s’emmagatzemaven tots els productes que s’importaven i exportaven: sucre, cafè, cotó, aiguardent, tabac, maquinària que s’havia de dur als ingenios...
Una mica més enllà es pot veure una petita església ortodoxa. De fet, hi ha dues esglésies ortodoxes molt properes. Una és la catedral ortodoxa russa de Nuestra Señora de Kazán, que es va inaugurar en el 2008, i l’altra és una església ortodoxa grega del 2004. Aquesta església grega es troba en els jardins de la Mare Teresa de Calcuta.
Aquí hi havia hagut una comunitat ortodoxa grega significativa, formada pels emigrants que havien arribat a aquestes terres i també els mariners que passaven per aquest port de l’Havana. En les cerimònies religioses també hi assitien els emigrants russos i ucraïnesos que havien arribat a la illa fugint de la revolució en el seu país.
Ara be cap al 1960 els fidels ortodoxos van emigrar de nou o be van anar morint, pel que la població ortodoxa va minvar substancialment. Va ser després del 2000 que ha tornat a augmentar i es va decidir la construcció de les dues catedrals, la grega i la russa.
Els nostres passos per l’havana vella ens van portar fins al que anomenen “el coche mambí”.
A començaments del segle XX a estats Units es van construir tres vagons de tren especials, destinats a homes de negocis i polítics; així podien tenir un viatge confortable mentre anaven d’un lloc a l’altre.
Aquests cotxes eren personals. Un d’ells va quedar-se’l la companyia de ferrocarril de Pennsilvània, que va ser la constructora, el segon va ser pel representant d’aquesta companyia a Mèxic i el tercer va tocar-li a la companyia ferroviària Cubana, que feia el trajecte entre Villa Clara i Santiago. Cadascun d’ells va rebre un nom i aquest de Cuba l’hi van posar el nom de Mambí, en honor als guerrillers antiespanyols, anomenats mambisos.
L’any 1912 el vagó o cotxe arriba a l’Havana des de Florida, i es va destinar als presidents de la república. Per això, durant un temps se’l coneixia com el cotxe del president.
En aquell temps es feia el transport de mercaderies entre Miami i Cuba, en un sistema mixt: les mercaderies es carregaven en vagons de tren i per passar l’estret el vagó viatjava en el ferry. Després continuava altre cop per les vies.
Aquests vagons especials eren molt elegants. Actualment es pot visitar, sempre i quan no hi hagi tempesta elèctrica a la vista, ja que en ser metàl·lics, en dies de mal temps, com quan nosaltres vam passar per allà, estan tancats per evitar accidents.
El vagó té dos salons, un menjador on hi cabien vuit persones, dos habitacions per les personalitats que hi viatjaven i una pel servei, totes amb bany, cuina equipada... Per les fotografies que he vist de l’interior, tenia bona pinta.
