Després de dinar en un bar a tocar de la catedral, un lloc molt tranquil, me’n vaig anar amb el tramvia cap a l’altra punta de la ciutat, a l’Odysseum.
És un centre comercial a cel obert. De disseny original, s’hi poden trobar les botigues de marca que també hi ha per aquí. Alterna botigues amb bars i potser algun restaurant.
Però on hi ha més restaurants és a l’espai que hi ha just al costat, que correspon a la següent parada de tramvia. S’hi arriba fàcilment caminant i és una gran zona d’oci, on hi ha l’aquari i diversos llocs d’activitats, com un que anava de pirates.
Vaig sopar en una creperia en un carreró proper a l’hotel. Estava molt plena. Eren molt amables i les crepes excel·lents. Em vaig dedicar a les creps pels sopars. Sortia força be de preu. Un parell de creps i un quart de litre de vi, surt a 14 euros.
Avui la intenció era veure el museu de la farmàcia Albert Ciurana. Està ubicat a la facultat de farmàcia, i en principi no hauria de ser difícil de trobar. Però a mi em va costar molt d’arribar-hi. Els indicadors es perdien pel camí, des de la parada del tramvia. Vaig fer cinquanta mil voltes i quan vaig aconseguir arribar em van dir que estava tancat. Obren molt pocs dies i molt poques hores. Vaig consultar la web, diferents webs, diferents horaris. Vaig agafar la que em va semblar mes fiable... i error. Resulta que obren dimarts i divendres. Estava tancat.
Una mica frustrada me’n vaig anar cap a l’Estany d’O on havia llegit que hi havia el castell d’O. Aquest edifici és el que es coneixia com “folies” és de mitjans del segle XVIII.
Aquesta era una zona agrícola, on cap al 1730 s’hi va construir una casa. L’any 1743 aquesta propietat la va comprar un vescomte que més tard va ser intendent del rei al Llenguadoc. Va fer-hi construir una mansió, que és la que es veu actualment. L’any 1762 va instal·lar fonts i llacs al jardí, per poder organitzar-hi festes nàutiques. Després aquesta finca va anar canviant de propietaris fins que l’any 1906 ho va comprar el consell general de la regió de l’Hérault.
Actualment hi ha un teatre de 230 places, un amfiteatre de 1800 i una sala d’espectacles on hi caben 600 persones.
Llegeixo que els pins que hi ha al jardí són d’Alep. Una historia local explica que en una de les festes que s’hi organitzaven en les que es navegava pel llac, al bisbe l’hi va caure l’anell pastoral a l’aigua i que van haver de buidar el llac per recuperar-lo.
Les “folies” eren cases d’estiueig o de recepció que es feia construir la burgesia benestant i l’aristocràcia, a la perifèria de les ciutats. Van començar a aparèixer a partir del segle XIV, però quan van estar més de moda va ser en el segle XIX. A Montpeller la construcció de les “folies” va iniciar-se en el segle XVIII.
L’edifici, al menys des de fora, ja que no es pot visitar, no és massa interessant. Els jardins estil francès amb toc italià, segons diuen. L’interès dels jardins està en la varietat de plantes mediterrànies.
Son uns jardins tranquils, tan sols hi havia dues mares amb les criatures. No hi ha ni un trist banc on seure, és una llàstima, perquè és un lloc agradable. Només hi ha lloc per seure a l’entrada, al costat de l’aparcament.
De tornada amb el tram vaig baixar a Antígona, el barri dissenyat per Bofill. Hi havia molta més animació que el diumenge quan hi vaig passar. Era dia de mercat. Em recordava els mercats de Lió. No sé si el posen cada dia entre setmana o si és tan sols un dia per setmana. Tota l’avinguda de vianants estava ocupada per les parades. Hi ha fruites i verdures, menjars preparats, roba...
Vaig menjar en un restaurant allà mateix; vaig tenir sort perquè quan no feia ni cinc minuts que havia segut ja no quedava cap taula lliure. Podies escollir plat i entrant o plat i postra, o plat sol, o les tres coses... Jo vaig prendre una amanida de salmó i pollastre al rocafort, acompanyat de puré i verdures. 14 euros. Estava molt bo. Però menjar entre setmana surt més car que a Barcelona. Aquest barri a part de ser residencial també té moltes oficines. La clientela del restaurant eren majoritàriament gent de les oficines.
Des d’Antígona creuant per les galeries Lafayette s’arriba a la plaça de la Comédie.
