17 de febrer 2018

11_Grècia. Kastoria.

Continuem ruta cap al nord, per arribar a Kastoria, una ciutat a la Macedònia grega, que es troba a la riba del llac Orestiada. De fet la ciutat es troba en la península de Kastoria, que divideix el llac en dos.

Quan t’apropes a la ciutat és molt bonic veure el reflex de les cases blanques en l’aigua del llac. Es troba a poc més de 600 metres d’alçada i el llac és forà gran; hi ha nou rierols que aporten les seves aigües cap al llac.

Segons la llegenda la ciutat l’hauria fundat Orestes, el personatge d ela mitologia grega. Quan els romans van arribar aquí en el 200 a. C. ja hi havia una ciutat, que en aquell temps s’anomenava Celetrum. Va canviar alguns cops de nom. 

El nom de Kastoria es diu que pot provenir de la paraula castor en grec, ja que aquí hi vivia una espècie de castors, ara extingits en la zona. Gràcies a aquests animals va sorgir la tradició del tractament i fabricació de peces de pell, juntament amb el seu comerç. Des de fa més de 500 anys es dediquen a la pelleteria; el comerç de les pells el portaven sobretot els jueus. 

En el segle XIII aquesta ciutat la cobejaven tant l’imperi bizantí com el despotat d’Epir. La raó, la seva ubicació que diuen que era estratègica. Després va estar uns quants anys sota control de l’imperi serbi i a continuació sota control albanès. A finals del segle XIV la va comprar l’imperi otomà. 

Durant el període otomà va augmentar significativament la població musulmana, i es van construir diverses tekkes i mesquites. 

La industria pelletera va començar a ser important en el segle XVII i va afavorir el desenvolupament i prosperitat de la ciutat fins al segle XIX. Es van construir grans mansions i edificis religiosos. 

Durant el període otomà va arribar ala ciutat població de diferents punts dels Balcans i dels voltants. La ciutat acollia a gent de diferents religions i ètnies. A començaments del segle XX hi havia un 48% grecs, 26% de turcs musulmans, 12% jueus, 10% de cristians albanesos i búlgars i un 4% de catòlics. Ara bé els diferents grups vivien en barris separats. Encara es conserven dos dels barris grecs. 

Durant la primera guerra dels Balcans, en el 1912, l’exercit grec va ocupar la ciutat que va passar a formar part de Grècia. 

Durant la segona guerra mundial, en el 1944, la van ocupar els nazis i van deportar als camps de concentració d’Auschwitz tots els jueus que hi vivien. Tan sols 4 mesos més tard Kastoria va ser alliberada per la guerrilla grega. Dels més de 700 jueus que van dur als camps de concentració tan sols 35 van poder tornar a la seva ciutat natal. 

Kastoria va ser un important centre religiós de l’església grega ortodoxa; havia tingut 72 esglésies del període bizantí i medieval. N’han sobreviscut 54. Algunes estan restaurades. 

Des del llac la ciutat s’enfila per un turó. Vam donar una volta pels seus carrers empinats fins que vam arribar a una petita església, que gairebé passa desapercebuda enmig de les cases. Les pintures que estan a l’exterior estan força malmeses. 

Després vam baixar fins a la vora del llac per dinar. El problema era que en ser el dia d’any nou estava gairebé tot tancat. Després de molt buscar vam trobar un lloc de menjar ràpid que va estar molt be. Vaig prendre un giros de pollastre i unes croquetes de formatge. Com per tota aquesta regió, el vi, encara que sigui el de la casa, molt bo. 

Després vam tenir temps, poquet, per contemplar el llac Orestiada; estava tot molt tranquil. Els cignes campaven tranquil·lament per allà buscant alguna cosa per picotejar. 

I d’aquí altra cop carretera fins a la frontera per creuar cap a Albània.