Com ja vaig comentar la franja de terra que separa els dos llacs, el Ohrid i el Prespa forma part del parc nacional de Gallicica. El llac Ohrid és patrimoni de la Unesco.
Els dos llacs són molt antics; es van originar en una depressió formada fa més de 5 milions d’anys a l’oest dels alps dinàrics. Hi ha pocs llacs tan antics com aquests. Al llarg dels milions d’anys el llac Ohrid no s’ha assecat mai; es pensa que pot ser degut a que conserva activitat tectònica en la part sud i això pot evitar que es dipositin sediments. En canvi el llac Prespa si que s’ha assecat diversos cops. Ara be, aquest llac transfereix aigua a l’Ohrid,per canals subterranis del terreny càrstic.
Vam anar fins al poble de Elsani. És un poblet de poc més de 500 habitants, que en part viuen gràcies al turisme al voltant del llac. Nosaltres vam anar a dinar a una de les cases d’hostes que hi ha, i mentre la mestressa de la casa preparava el menjar, l’home ens va fer de guia en una visita pel bosc, vorejant el llac.
El passeig va ser molt agradable, tot i que estava força enfangat. Com que el poble està sobre un turó, es tenia vista sobre els pobles de la costa.
En la regió del llac Ohrid hi ha al menys 11 especies de plantes que són d’origen àrtic, relíquies del període glaciar. Per altra banda, aquest parc té moltes papallones i una gran varietat d’elles. Diuen que és el parc europeu amb més papallones per Km2.
Quan vam tornar ja tenien la taula parada, al menjador, molt ben posat tot. Tot el que ens van oferir era fet a casa.
Per beure hi havia un suc de cireres, amb cireres a dins, aiguardent de raïm iel vi, que no falta mai. Després plats variats: empanada de porros, patates amb seva, cremes diverses, algunes de pobrot, altres amb base de iogurt, fulles de col farcides d’arròs, pollastre, amanida... Segur que em descuido coses. De postres la típica de pasta de full amb almívar. Va ser molt agradable i molt abundant. Eren molt agradables tots dos.