Vam arribar a Ioàninna a primera hora de la tarda. És una ciutat força gran, amb bastant trànsit i problemes per aparcar. La ciutat té un gran llac, envoltat de muntanyes, que en aquesta època estaven nevades. La ciutat antiga està dins de la ciutadella, i després hi ha diversos barris fora de muralles.
El nom de Ioàninna o Jannina sembla que té el seu origen en un monestir que hi havia hagut aquí, dedicat a Sant Joan Baptiste, al voltant del qual va anar creixent la població.
La ciutadella es troba sobre un turó rocós sobre el llac Pamvotis. S’han trobat evidencies de que aquí hi havia hagut un assentament cap al 1100 a. C., però no va ser fins al segle V o IV a. C. que hi va haver una ciutat organitzada. Aquesta ciutat antiga va ser destruïda pels romans en el 167 a. C.
La primera menció registrada de Ioàninna apareix en les actes del quart concili de Constantinoble, l’any 870.
La ciutat va formar part del primer imperi búlgar cap a finals del segle X fins que es va fusionar amb l’imperi bizantí.
En el segle XI els normands van conquerir la ciutat i van reforçar les muralles, però sembla que no els hi va servir de massa ja que els bizantins van recuperar-la l’any 1108.
A començaments del segle XIII va ser la capital del despotat d’Epir, i després durant més de 80 anys va dependre del regne de Sèrbia, fins que va passar a formar part de l’imperi otomà. L’any 1611 els grecs que vivien a l’interior de la ciutadella van ser deportats. Els otomans van governar la ciutat fins al 1913.
En aquest període es van construir moltes mesquites i monuments musulmans dels que encara en queden alguns. L’època de màxima magnificència va ser quan governava Ali Paixà de Tepeleni, conegut també com el Lleó de Ioàninna. Moltes de les construccions que es veuen son d’aquesta època.
Donada la seva historia, els canvis de potencies governants, a la ciutat hi convivien en harmonia cristians, musulmans i jueus. Tot i que en acabar la segona guerra balcànica, i després de signar-se el tractat de Bucarest, l’any 1923 els turcs van ser evacuats de la ciutat. 
Després, durant la segona guerra mundial els que van desaparèixer de la ciutat van ser els jueus, que van ser exterminats, tot i que encara queda alguna petita comunitat jueva. 
Com que era una mica tard, el primer que vam fer va ser entrar a la ciutadella i anar a veure la Mesquita d’Aslan Paixà, on hi ha un petit museu que tancava d’hora. 
Aquesta mesquita es va fundar en el 1619 en el lloc on hi havia hagut un Monestir ortodoxa dedicat a Sant Joan. El nom de la mesquita és el del paixà que governava en el moment de la seva construcció. Havia sigut un important complex religiós i educatiu. Es conserva el mausoleu, la madrassa o seminari, i la mesquita pròpiament dita, amb el seu minaret estilitzat. 
En el museu que hi ha es pot veure objectes dels resident en la ciutadella, de les tres religions, musulmans, cristians i jueus. Son objectes que daten des del segle XVIII fins al segle XX, donats per famílies benestants.
També hi ha objectes diversos del període otomà. I diversos objectes religiosos, de les tres religions.
Passejant pels carrers empedrats de la ciutat antiga, dins de la ciutadella es troben els banys i altres edificis en pedra, de l’època otomana.
Hi ha una dona que va donar peu a algunes llegendes. Aquesta va ser Kyra Frosini. Era la neboda del bisbe de Ioàninna i estava casada amb un comerciant amb el que tenia dos fills. Formava part de l’aristocràcia de la ciutat i diuen que era molt bonica i intel·ligent.
El seu marit estava molt sovint de viatge per negocis i aprofitant quan ell no hi era, va mantenir una relació sentimental amb el fill d’Ali Paixà. Una de les raons que es donen per la seva reacció és que no l’hi agradava la influencia que tenia sobre el seu fill. Per no posar-se en evidencia de quina era la raó d’eliminar-la juntament amb ella va fer empresonar 17 dones més acusades d’adulteri. 
A principis de gener de 1800, les van executar de la forma habitual en aquell temps: una nit les van ficar en sacs i les van llançar al llac Pamvotida. La comunitat grega es va revoltar, i actualment pels grecs aquestes dones son considerades màrtirs dels otomans.
Kyra Frosini representava la llibertat sexual que hi havia en l’aristocràcia europea. Ali Paixà volia erradicar-la de la ciutat, ja que ho considerava decadent i preferia preservar el doble raser per homes i dones en conducta sexual. En part també per estar a bones amb les altes instàncies del govern otomà. Hi ha qui diu que va ser un gest polític i per això pels grecs representa la resistència a l’imperi otomà.
A dalt de tot hi havia el palau del Paixà. Ara és una amplia esplanada amb un bar en una cantonada. Queda algun edifici, i poca cosa més.
Era una ciutat força gran la que hi havia dins de muralles. La gracia és que la ciutadella es que les cases estan habitades, que hi ha vida. Les cases conserven l’estil tradicional, son de pedra, amb dos plantes com a màxim.
Fora de la muralla, però propera a ella, hi ha un barri que també té carrers estrets, que sembla molt turístic. Hi ha moltes botigues i restaurants i bars, un al costat de l’altre. És agradable, tot i que com que fan els pinxos de carn al carrer l’olor i el fum ho envaeixen tot. 
Era la vigila de cap d’any i la ciutat estava plena de turisme, especialment grec. De fet teníem previst dormir en aquesta ciutat però a darrera hora van anular les reserves i ens van enviar a dormir a Metsovo.