Alberobello és patrimoni de la Unesco pel tipus de construccions, anomenats trullo. Aquestes construccions son cilíndriques amb una teulada cònica. Les primeres construccions d’aquest tipus eren totalment còniques, la teulada cònica arribava fins a terra, no hi havia la paret cilíndrica que ara està emblanquinada. Les construccions que es veuen ara, cilíndriques amb sostre cònic es van començar afer així en el segle XV.
Aquestes construccions eren individuals i s’agrupaven formant petites comunitats. Estaven construïdes únicament amb pedra, sense cap mena d’argamassa o ciment. No és exclusiu d’Alberobello, sinó que en altres poblacions del voltant també se n’hi poden trobar.
Sembla que aquesta mena de construccions en l’antiguitat es feien servir per enterraments. Després servien per guardar-hi eines i altres estris del treball al camp.
Els trullos més antics que es poden veure actualment son del segle XIV. En el passat als nobles que havien participat a les creuades se’ls hi regalaven terres, que se suposava deshabitades. Al primer compte de Conversano l’hi van regalar aquesta parcel·la, que va colonitzar, desplaçant gent d’altres zones per poder-la treballar.
Els camperols van començar a utilitzar els trullos, no tan sols per guardar-hi estris sinó també per viure-hi. En el segle XVII Alberobello ja era un assentament important i a finals delsegle XVIII la seva població era de gairebé 3500 persones.
Quan passava el recaptador d’impostos que venia de part del rei, al compte, o al propietari de les terres no l’hi agradava haver de pagar impostos per aquests habitatges, així que feia que els seus treballadors desfessin el trullo, que quedava com un munt de pedres, i que s’amaguessin al bosc. Un cop havia marxat la comitiva, tornaven a sortir i els construïen de nou.
Tots els trullos eren diferents ja que es construïen sense cap planificació prèvia. Quan es van deixar de fer la visita dels recaptadors d’impostos, aquest habitatges ja van ser legals, i com que no s’havien de fer i desfer, es va començar a emprar argamassa per ajuntar les pedres i conferir una major estabilitat a l’estructura. Això era cap al 1800. Llavors les estructures individuals es van anar agrupant formant una casa. 
Entre el sostre cònic i l’estructura cilíndrica hi ha una plataforma on s’emmagatzemaven aliments. A l’inetrior hi havia pocs mobles i les finestres eren molt petites.
A la part més alta de la teulada, al vèrtex del conus, hi posaven algun símbol protector. Podia ser d’origen pagà o cristià. L’objectiu protegir als seus habitants dels mals esperits.
Actualment algunes d’aquestes construccions serveixen de magatzem, d’altres estan habitats i molts s’han reconvertit pel turisme: botigues d’artesania, restaurants, fins i tot cases d’hostes.
Em faig una mica d’embolic entre trullo i trulli. Una forma correspon al singular i l’altre al plural, i em sembla que trullo és singular, però no ho tinc del tot clar.
