Locorotondo es troba molt a prop d’Alberobello,i per aquí també es poden veure alguns trulli. Com el seu nom indica el centre històric és circular. Es troba sobre un turó a la vall d’Itria.
Hi ha una plaça amb una bona vista sobre la vall, en la que hi ha una placa commemorativa dels morts en les dues grans guerres. Aquest és el punt de partida de la novel·la de Rafel Nadal, “la maledicció dels Palmisano”.
L’obra m’ha encantat. La gent d’allà diuen que descriu molt be la historia i costums locals. Van quedar molt satisfets amb l’estada que va fer l’autor al poble i estan molt orgullosos de parlar de la novel·la i de fer-ne publicitat. L’home que es cuida de l’oficina d’informació i turisme, m’ensenyava encantat el cartell de la publicitat de la novel·la. Jo la vaig llegir just al tornar, i com que tenia molt present aquest poble i Matera, de la que també en parla, vius molt més les seves descripcions.
Aquesta població es va fundar en el primer mil·lenni de la nostra era, tot i que s’han trobat restes arqueològiques molt més antigues, del període comprès entre el els segles VII i III aC. No estava fortificada i depeniadel monestir benedictí de Monopoli. 
Durant uns 500 any hi va a ver diversos senyors feudals ocupant la regió, i això va contribuir a l’augment de població i al desenvolupament de la població; en algun moment d’aquest període es va construir la fortalesa. Els darrers senyors feudals van desaparèixer a començaments del segle XIX. 
Va ser en el segle XIX que es va desenvolupar el cultiu de raïm i la fabricació de vins. Els vins de Locorotondo tenen denominació d’origen controlada.
És molt agradable passejar pels seus carrerons i veure les decoracions nadalenques. Em va fer gràcia un arbre de nadal i un ninot de neu fets amb neumàtics pintats. Ho vaig trobar original, especialment l’arbre nadalenc.
Una altra característica nadalenca que es pot veure passejant pels carrerons son robes vermelles, de papa Noël, esteses aquí i allà, donant una nota de color que contrasta amb el blanc de les cases.
Algunes cases tenen bonics balcons i les figures protectores en la portalada d’entrada, com ja havíem vist en alguna altra població.
Un dels patrons de la ciutat és Sant Jordi Màrtir, que per la data en que se celebra la festa suposo que és el nostre Sant Jordi. Llegeixo que inicialment aquest poble es coneixia com el Casal de Sant Jordi, ja que les cases estaven construïdes al voltant de l’església dedicada a aquest sant. Per això l’estructura circular del poble. 
Quan hi ha les festes del poble es fa un ritual molt antic en el que es fa l’entrega de les claus de la ciutat i donacions per part de la gent, en honor del sant patró. Després una processó amb les relíquies de Sant Jordi.
A l’agost, a començaments de la segona quinzena, hi ha una altra festa, aquesta dedicada a sant Roc, que és el sant protector de la ciutat. Diuen que en aquesta ocasió els que viuen en altres llocs venen per aquestes festes.
