Ostuni és una altra de les poblacions de la vall d’Itria. Se la coneix amb el nom de ciutat blanca, ja què antigament tot el barri antic estava pintat de blanc. Ara encara se’n veuen algunes de cases emblanquinades.
Ostuni és un assentament força antic. Ja en el primer mil·lenni abans de Crist, aquí hi havia una població que va ser destruïda per Anníbal. Més tard va ser reconstruïda pels grecs i al llarg dels segles ocupada per diferents grups fins que en el1507 va quedar sota control espanyol, annexionada al ducat de Bari durant dos segles.
Els ciutadans d’Ostuni es van rebel·lar contra el domini espanyol i a finals del segle XVIII van proclamar la ciutat lliure i republicana. Em sembla que els hi va durar poc, ja que després del congrés de Viena del 1815 van quedar sota control dels borbons fins al 1860.
La ciutat encara conserva part de la muralla. Es troba sobre un turó i a la part més alta és on hi ha la catedral. Abans de l’any 1000 on ara hi ha la catedral hi havia una església ortodoxa. L’any 1229 es va construir l’església romànica que es va veure afectada pel terratrèmol que hi va haver a la regió l’any 1456. Després va ser reconstruïda en estil gòtic. 
La rosassa de la façana principal és del segle XV i una de les portes està dedicada al patró de la ciutat. En el segle XX, es va restaurar recuperant part de l’estil romànic i gòtics originals, després d’eliminar l’estucat que s’havia col·locat a sobre. En l’interior hi ha algunes pintures del segle XVIII i una figura de Crist del segle XII.
És molt agradable passejar pel barri antic. Davant de l’ajuntament hi ha la torre de la pesta que té a la part superior la figura de Sant Oronzo, que va protegir a la ciutat d’aquesta epidèmia. Sembla que el fet d’emblanquinar les parets de les cases era per protegir-se de la pesta. 
Aquí ha Ostuni s’ha trobat la que s’ha anomenat la dama d’Ostuni. És un dels pocs enterraments en els que s’ha trobat una dona embarassada de fa 28.000 anys. Aquesta estava estirada amb una ma sobre el ventre. Els estudis han posat de manifest que estava d’unes 31 setmanes d’embaràs. Duia una mena de gorra o casquet fet amb conxes i dents de cérvol de color vermell. Es calcula que tenia uns 20 anys i que era força alta per l’època, ja que feia 1,70 metres. Em va saber greu no poder entrar al museu i veure l’exposició.
