Matera es troba a la frontera entre dues regions veïnes: la Pulla i Basilicata. Va ser capital Europea de la cultura l’any 2019, i els sassi de Matera formen part del patrimoni de la humanitat. Sassi en italià vol dir pedra.
Hi ha dos ciutats en una, i requereix d’un cert temps per gaudir d’ella. Nosaltres hi vam estar unes quatre hores, massa poc temps pel meu gust, però almenys em va permetre veure una mica les dues cares de la ciutat: els sassi, que són les coves excavades a la roca, en una fondalada, i la ciutat de la part superior. 
Matera ha estat habitada de forma continua des del paleolític, per això es considera que és un dels assentaments mes antics del mon. Es troba en un altiplà de pedra calcària,
Es troba en un altiplà calcari, amb una fondalada d’uns 70 metres, al fons del qual hi ha el torrent Gravina. La pedra presenta coves naturals i altres excavades que es van fer servir al llarg des segles com habitatges. Amb la pedra que s’extreia de l’excavació es construïa la part frontal de l’habitacle. 
Tota la fondalada i la paret, estava plena de construccions, disposades de forma escalonada. Així van sorgir-hi diferents barris. Els darrers en construir-se son del segle XV. 
També hi havia esglésies excavades a la roca. Les més antigues son del segle VIII. L’arribada de monjos de l’església ortodoxa va fer proliferar les esglésies. N’hi va arribar a haver al voltant de 130. Encara se’n pot veure una al fons de tot. 
En el segle XIX els sassi eren les barriades pobres de Matera. De fet van estar habitats fins fa uns 70 anys. Això és el que he llegit, que es va traslladar la població a barris nous, i es van condicionar i restaurar els que hi havia. Jo vaig veure que hi viu gent, alguns estan dedicats al turisme, convertits en restaurants. 
El primer document escrit que parla de la zona pedregosa habitada de Matera és del 1204. La forma de vida en els sassi es basava en la col·laboració i solidaritat entre els seus habitants; era una comunitat ben organitzada, amb un forn comunal per coure el pa i em sembla que un pou. 
Com que els habitatges estaven en la paret rocosa, la llum arribava des de dalt i gràcies al tipus de roca, la temperatura a l’interior de la cova es mantenia constant, al voltant dels 15 ºC. 
Ens van explicar que durant molt de temps, els habitants de la part alta que tenien la casa la vora de la fondalada, vivien d’esquena a ella, no volien veure els sassi i la seva misèria. En el llibre de Rafel Nadal del que ja he parlat, la maledicció dels Palmisano, descriu la vida en aquesta fondalada. Un altre llibre que parla de la vida dura en els sassi és el de Carlo Levi, Crist es va aturar a Eboli. 
Vam entrar en una de les coves que està coma casa-museu; és interessant veure com s’organitzaven per viure en aquell espai reduït. 
Com ja he dit, a Matera es pot diferenciar entre dues zones, la dels sassi, i la ciutat de l’altiplà. Tot i així, aquesta també té diferents barris, de diferents èpoques i que val la pena recórrer. 
Una de les primeres coses que em va sorprendre va ser torbar figures de Dalí en diferents punts de la ciutat, tant de la part baixa com de la part alta. No sé si era una exposició temporal o és permanent. 
Hi ha forces esglésies de períodes diferents. La catedral és del segle XIII, en estil romànic, el típic de la Pulla. D’altres són posteriors i moltes de l’època barroca. És agradable passejar per aquests barris, observar les façanes, la vida, ja que hi ha molta animació, i també molts grups de turistes. 
Amb la visita de Matera s’acabava el recorregut per aquest racó d’Itàlia del que abans de venir-hi no en sabia res. Ho he trobat molt interessant, i val la pena fer-ho amb calma, assaborint el ritme pausat de la població local. Al menys aquest és l’efecte que em va fer a mi. De totes formes, si tornés ho faria a la primavera, quan el dia és més llarg i la temperatura més suau.