Jo n’he dit parc dels túmuls, però el nom correcte del parc és
Daereungwon.
En aquest parc, per on ja vam passejar una mica el primer dia
d’arribar a la ciutat, hi ha les tombes de reis i nobles del regne de Silla.
En el primer període, Silla, hi va haver 29 “reis”, tot i que
no se’ls pot considerar reis, sinó més aviat cabdills o governadors. Els
primers tenien el títol de Isageum; a partir de l’any 356, quan va començar a
governar Naemul, que era el 17è de la llista, van començar a prendre el títol
de Maripgan, que vol dir governador. I el títol de rei va començar amb el
numero 23 de la llista, Beopheung, que va pujar al trono l’any 514. Era el
primer cop que el governant tenia un major poder sobre la població.
Per tant, l’època Silla és molt àmplia, amb una situació
política i econòmica molt diferent. I de retruc, les tombes també van ser molt
diferents i van anar evolucionant amb el temps. La ubicació i forma dels
enterraments va anar canviant. Saber si una tomba pertanyia a un dirigent no
sempre és fàcil. Els arqueòlegs es basen en els objectes trobats en el seu
interior, en la comparació amb les altres tombes, en quant a mida...
S’han trobat tombes de taüt de fusta, de cambra de fusta,
cambra de fusta coberta amb pedres, túmuls...
Entre el segle II i començament del segle IV les tombes
“reials” eren del tipus “cambra de fusta”. Després, entre el segle IV i VI
aquesta cambra es cobria amb un monticle de pedres.
Les tombes tipus taüt de fusta o les tombes de cambra de fusta,
que contenien les restes dels cacics o governants, no estaven separades de les
altres tombes. No hi havia un lloc especial que destaqués el seu estatus
social. Per tant, només per la forma de la tomba no es podia saber l’estatus
social del difunt. S’ha deduït a partir dels objectes trobats en el seu
interior.
Per tant, sembla que des del punt de vista arqueològic es
considera que les tombes reials pròpiament dites apareixen per primer cop
durant el regnat de del rei Beopheung, que és quan es van promulgar les lleis
administratives que establien el marc bàsic dels rangs socials.
Les tombes reials es diferenciaven de les de la resta de família reial o dels súbdits per la seva mida del túmul i els artefactes enterrats a l’interior. Podien tenir túmuls de 5 fins a 12 metres d'alçada, molt més grans que els d’altres tombes. A més, segons l’època variaven els objectes trobats al seu interior, així com la seva estructura; algunes tenien una paret de pedra envoltant la tomba, anomenat hoseok, i hi havia estàtues de pedra disposades davant de la tomba.
Les tombes reials
van anar canviant en els diferents períodes; hi va haver també una influència
de l’estil de les tombes reials de Tang , i la introducció del budisme.
Dins del parc hi ha 23 tombes, dues de les més grans i més
antigues són la tomba Cheonmachong i la tomba Hwangnamdaechong.
La tomba Hwangnamdaechong, es diu que correspon a un sepulcre
matrimonial, ja que en el seu interior s’hi van trobar les restes del rei i de
la reina, i un aixovar funerari de més de 30.000 peces en or. Un tret
remarcable d’aquesta tomba és que els guarniments trobats en el sepulcre de la
reina eren més luxosos que els trobats en el del rei. Alguns investigadors
suggereixen que potser la reina tenia una posició social més elevada que el rei
abans de casar-se.
S’han trobat diferents tipus d’enterraments, i en fer les
excavacions se’ls hi ha donat diferents noms. La majoria són tipus túmul, bun,
que consisteix en un monticle de terra i pedres aixecades sobre una tomba.
A vegades es troben uns quants túmuls individuals agrupats,
llavors és un tomba clúster. Pot ser una tomba d’un rei o de nobles,
segons la mida.
Quan és un túmul més grans que sembla un turó, s’anomena reung o
neung, que vol dir tomba reial i s’afegeix aquesta paraula al nom del difunt.
En canvi quan no es coneix la identitat del difunt però pels objectes trobats
es creu que és una tomba reial, s’anomena chong.
La tomba que vam visitar és la Cheonmachong. És la típica tomba
de l’època de Silla, que consisteix en una tomba amb una cambra de fusta i un
túmul de pedra, i es devia construir cap a l’any 500 dC.
El difunt està enterrat en la cambra de fusta amb els objectes
de l’aixovar funerari i aquesta cambra està coberta amb pedres i sorra. Gràcies
a la seva estructura no va ser saquejada pels lladres de tombes i tot el que hi
havia al seu interior es va trobar intacte.
A l’interior del túmul hi ha exposats alguns dels objectes trobats, com són alguns guarniments de cavall. Algunes peces emsembla recordar que són reproduccions i els originals estan al museu.