Corea del sud-18. Gyeongju. Parc Daereungwon: túmuls i tombes reials

Després de dinar vam anar a visitar el parc dels túmuls, on hi ha les tombes reials de Silla; una de les tombes es pot visitar. Aquestes tombes no havien estat profanades i s’hi ha trobat molt aixovar funerari.

Jo n’he dit parc dels túmuls, però el nom correcte del parc és Daereungwon.

En aquest parc, per on ja vam passejar una mica el primer dia d’arribar a la ciutat, hi ha les tombes de reis i nobles del regne de Silla.

El període de Silla a la península de Corea va iniciar-se en el 57 aC i es va acabar en el 935 dC. En aquest interval es diferencien dues etapes, la de Silla, que és el període del 57 aC fins al 660 dC, i la de Silla Unificada, del 661 al 935.

En el primer període, Silla, hi va haver 29 “reis”, tot i que no se’ls pot considerar reis, sinó més aviat cabdills o governadors. Els primers tenien el títol de Isageum; a partir de l’any 356, quan va començar a governar Naemul, que era el 17è de la llista, van començar a prendre el títol de Maripgan, que vol dir governador. I el títol de rei va començar amb el numero 23 de la llista, Beopheung, que va pujar al trono l’any 514. Era el primer cop que el governant tenia un major poder sobre la població.

El segon període, Silla Unificada, va començar en el 661 amb el rei Mummu, i va acabar l’any 935. En aquest període hi va haver 27 reis.

Per tant, l’època Silla és molt àmplia, amb una situació política i econòmica molt diferent. I de retruc, les tombes també van ser molt diferents i van anar evolucionant amb el temps. La ubicació i forma dels enterraments va anar canviant. Saber si una tomba pertanyia a un dirigent no sempre és fàcil. Els arqueòlegs es basen en els objectes trobats en el seu interior, en la comparació amb les altres tombes, en quant a mida...

De totes les tombes trobades, segons alguns investigadors les úniques que haurien de rebre el títol de tombes reials són les dels governants del segle VI i posteriors. En algunes està molt clar que ho eren ja que s’hi ha trobat corones fetes en or.

S’han trobat tombes de taüt de fusta, de cambra de fusta, cambra de fusta coberta amb pedres, túmuls...

Entre el segle I aC i el I dC les tombes que s’han trobat eren del tipus “taüt de fusta”; se n’han trobat cinc, que se n’ha dit tombes reials, però seria dels governants.

Entre el segle II i començament del segle IV les tombes “reials” eren del tipus “cambra de fusta”. Després, entre el segle IV i VI aquesta cambra es cobria amb un monticle de pedres.

Curiosament, de les 56 reines de Silla, la tomba de la reina Al-yeong és l'única que es conserva.

Les tombes tipus taüt de fusta o les tombes de cambra de fusta, que contenien les restes dels cacics o governants, no estaven separades de les altres tombes. No hi havia un lloc especial que destaqués el seu estatus social. Per tant, només per la forma de la tomba no es podia saber l’estatus social del difunt. S’ha deduït a partir dels objectes trobats en el seu interior.

El mateix passa amb les tombes de cambra de fusta amb monticles de pedra; per la forma exterior i la ubicació no es diferencien de les altres.

Per tant, sembla que des del punt de vista arqueològic es considera que les tombes reials pròpiament dites apareixen per primer cop durant el regnat de del rei Beopheung, que és quan es van promulgar les lleis administratives que establien el marc bàsic dels rangs socials. 

Les tombes reials es diferenciaven de les de la resta de família reial o dels súbdits per la seva mida del túmul i els artefactes enterrats a l’interior. Podien tenir túmuls de 5 fins a 12 metres d'alçada, molt més grans que els d’altres tombes. A més, segons l’època variaven els objectes trobats al seu interior, així com la seva estructura; algunes tenien una paret de pedra envoltant la tomba, anomenat hoseok, i hi havia estàtues de pedra disposades davant de la tomba.

Les tombes reials van anar canviant en els diferents períodes; hi va haver també una influència de l’estil de les tombes reials de Tang , i la introducció del budisme.

El nom que s’ha donat a les tombes és molt divers; quan s’ha trobat alguna inscripció o algun detall que permet saber qui era la persona enterrada, òbviament se l’hi ha donat el nom del difunt. Però en molts casos això no ha sigut possible i llavors se les identifica per algun objecte que s’ha trobat al seu interior.

Dins del parc hi ha 23 tombes, dues de les més grans i més antigues són la tomba Cheonmachong i la tomba Hwangnamdaechong.

La tomba Cheonmachong es va descobrir l’any 1970, quan es va fer una exploració i excavacions en aquesta zona. En el seu interior s’hi va trobar una pintura antiga d’un cavall celestial, un cavall alat blanc; em sembla que és l’única pintura que s’ha trobat de l’època del regne de Silla. El nom de Cheonmachong fa referència al cavall celestial. A l’interior d’aquesta tomba s’hi van trobar 11.526 relíquies i corones reials, que actualment estan al museu. Els objectes trobats indiquen el luxe amb que vivien la reialesa i la noblesa en aquella època.

Una altra tomba excavada, la tomba Geumgwanchong, va ser la primera tomba en la que s’hi va trobar una corona d’or, i el seu nom ve d’aquest objecte, o sigui seria la tomba de la corona d’or. S’estima que a Silla van començar a fer servir l’or a mitjans del segle IV.

La tomba Hwangnamdaechong, es diu que correspon a un sepulcre matrimonial, ja que en el seu interior s’hi van trobar les restes del rei i de la reina, i un aixovar funerari de més de 30.000 peces en or. Un tret remarcable d’aquesta tomba és que els guarniments trobats en el sepulcre de la reina eren més luxosos que els trobats en el del rei. Alguns investigadors suggereixen que potser la reina tenia una posició social més elevada que el rei abans de casar-se.

Aquestes tombes es van excavar en la dècada de 1970.

S’han trobat diferents tipus d’enterraments, i en fer les excavacions se’ls hi ha donat diferents noms. La majoria són tipus túmul, bun, que consisteix en un monticle de terra i pedres aixecades sobre una tomba.

A vegades es troben uns quants túmuls individuals agrupats, llavors és un tomba clúster. Pot ser una tomba d’un rei o de nobles, segons la mida.

Quan és un túmul més grans que sembla un turó, s’anomena reung o neung, que vol dir tomba reial i s’afegeix aquesta paraula al nom del difunt. En canvi quan no es coneix la identitat del difunt però pels objectes trobats es creu que és una tomba reial, s’anomena chong.

Un enterrament sota terra s’indica amb el mot myo, que vol dir sepulcre i generalment va seguit pel nom del difunt, que en general era un noble.

La tomba que vam visitar és la Cheonmachong. És la típica tomba de l’època de Silla, que consisteix en una tomba amb una cambra de fusta i un túmul de pedra, i es devia construir cap a l’any 500 dC.

El difunt està enterrat en la cambra de fusta amb els objectes de l’aixovar funerari i aquesta cambra està coberta amb pedres i sorra. Gràcies a la seva estructura no va ser saquejada pels lladres de tombes i tot el que hi havia al seu interior es va trobar intacte.

Vaig fer algunes fotografies per mostrar l’estructura de la cambra de fusta, la cobertura de pedres i posteriorment la terra per formar el túmul. No me ‘n vaig sortir gaire, ja que hi havia poca llum i poc espai per la perspectiva. De totes formes permeten fer-se una petita idea de la cambra i els passadissos.

A l’interior del túmul hi ha exposats alguns dels objectes trobats, com són alguns guarniments de cavall. Algunes peces emsembla recordar que són reproduccions i els originals estan al museu.