Pakistan-43. Khairpur, Faiz Mahal

Khairpur està situada a la vora del canal Mir Wah a uns 25 km a l’oest de l’Indus. L’any 1786 va ser escollida pel mir talpur de l’Alt Sind com la capital de l’estat de Khairpur. L’estat estava format per aquesta ciutat i 153 pobles.

Ja n’havia parlat una mica en parlar dels talpurs, però ara que estem a la capital d’aquest estat va bé recordar-ho una mica.

Mir Fateh Ali Khan Talpur va aconseguir el poder al Sind l’any 1783 i el seu nebot Mir Sohrab Khan va establir la branca que va regnar a Khairpur, la ciutat i els pobles del voltant; després va eixamplar el seu territori cap al nord, cap al desert de Jaisalmer a l’est,  i també cap a l’oest.

L’any 1811 Mir Sohrab va abdicar en favor del seu fill Mir Rustam. El 1813 durant els conflictes interns a Kabul que van establir la dinastia Barakzai, el mir de Khairpur va haver de pagar tribut als afganesos. Sembla que Mir Sohrab es va penedir d’haver abdicat; un altre fill, Ali Murad, va disputar també la successió a Rustam (1829-1839), el que va provocar una crisi i va ser un dels factors que va causar la intervenció britànica.

L’any 1832 els britànics van reconèixer l’estat de Khairpur com a separat dels altres dominis dels talpurs al Sind i es va signar un tractat pel que es garantia l’ús de l’Indo i de les vies de pas als britànics.

Uns anys més tard, en el 1838, per un altre tractat els britànics van imposar el control dels afers exteriors de l’estat.

El 1842 durant la primera expedició britànica a Kabul, els mirs del Sind van ser requerits a deixar pas lliure als britànics pels seus territoris i permetre l’ocupació de Shikarpur; alguns sobirans van tractar d’oposar-se a aquestes peticions però Ali Murad, que acabava de pujar al poder de Khairpur, es va manifestar a favor. Després de les batalles de Miani i Daba que van donar el domini dels Sind als britànics, Khairpur va ser l’únic estat que va continuar existint.

Mir Ali Murad va morir el 1894 i el va succeir el seu fill Mir Faiz Muhammad. L’any 1903 va suprimir la moneda de Khairpur i va establir la moneda de l’Índia Britànica com l’única legal. L’estat de Khairpur va tenir moneda pròpia des del 1783 al 1903. Entre 1930 i 1940 va emetre segells de diverses classes.

De la ciutat nosaltres visitem el palau Faiz Mahal, que va fer construir Mir Sohrab Khan, l’any 1798; aquest palau era l’edifici principal d’un complex més gran que era el palau reial dels mirs talpur de Khairpur.

Actualment part del palau segueix habitat per la família. Hi viu el darrer governant talpur, Mir Ali Murad Khan Talpur II (nascut el 1933), i els seus fills, els prínceps Abbas Raza Talpur i Mehdi Raza Talpur. Per això les nostres visites estaven condicionades per l’hora ens que ens permetien entrar-hi.

Diuen que aquest darrer sobirà talpur és ecologista i té la reserva de flora i fauna de Mehrano, famosa pel cérvol negre, entre d’altres cérvols que ara són rars al Sind.

El palau té unes 70 habitacions en total, incloent dormitoris, sales de recepció i cambres privades, cambres per a convidats, menjadors, cambres destinades al govern... També té un gran pati amb plantes i una font central. L’exquisit disseny interior i l’arquitectura del palau són testimonis del ric patrimoni artístic i cultural de la zona.

Hi havia també els estables per cavalls i també per l’elefant reial. Aquest espai actualment és un hort.

Visitem la sala principal, o durbar, que és un petit museu en el que hi ha diversos objectes relacionats amb la història de Khairpur: cartes, documents, fotografies, mapes, retalls de diaris... Hi ha exposades fotografies de casaments reials i retrats dels reis de Talpur que han governat aquesta zona. Les parets també estan decorades amb caps de cérvol, que són una relíquia de les aventures de caça de la família reial. També es dedicaven a la caça de lleons.

L’arquitectura de l’època colonial combina aspectes dels dissenys tradicionals mogols i europeus. El palau està adornat amb sostres magnífics, vitralls vius i talles fines. L’exterior, amb les seves delicades decoracions roses i blanques, accentua l’atractiu visual de l’estructura i s’afegeix al seu atractiu general.

Em sembla que el poeta sufí Sachal Sarmast, va fer una estada en aquest palau, en el segle XVIII, i es diu que va ser quan va escriure algunes de les seves composicions més conegudes.

El palau va estar força abandonat durant molts anys. Em sembla que va ser en el 2011 que es va restaurar.

Diuen que hi ha un espai on es domestiquen diferents races de cavalls; he llegit que un descendent dels servents de la família reial havia dit que el llinatge dels cavalls és el mateix que durant el segle XVIII.