Pakistan-44. Sukkur, el riu Indus i Sateen Jo Aastan

Abans de deixar Sukkur fem les darreres visites que ens queden: Sateen Jo Aastan i el Gurudwara Sadhu Bela. Aquests dos santuaris es troben prop de l’illa de Bukkur, estan indicats en un dels mapes que he posat al començament. Sateen Jo Aastan està a l’altra banda de l’Indus, respecte a la ciutat, i des d’allà fem un petit recorregut pel riu. El gurudwara de Sadhu Bela es troba en una petita illa, propera a l'illa de Bukkur.  

Molt a prop de l’entrada del cementiri Sateen Jo Aastan hi ha les barques per navegar pel riu. En aquest passeig es té una bona vista del complex funerari sobre el turó.

Després del recorregut pel riu entrem a visitar el cementiri anomenat Sateen Jo Aastan, o també de les 7 germanes o del governador.

Aquest complex funerari es troba dalt d’un turó, a la riba esquerra del riu Indus, a Rohri, prop de l’antiga ciutat d’Aror. El pont metàl·lic que es veu gairebé al davant, i que hi hem passat per sota en fer el passeig pel riu és el pont Lansdowne.

Aquí es barreja la llegenda i la història. La llegenda és la que l’hi dona el nom popular de Sateen Jo Aastan, també ho he trobat escrit com Satin Jo Asthan; la traducció d’aquest nom també varia, he trobat diverses versions, totes elles fan referència a set dones, germanes, amigues, verges, ancianes...

Segons la llegenda hi havia set dones que vivien en una cova en aquestes muntanyes, amagades de les mirades dels homes. Un rajà es va assabentar de la seva bellesa i va ordenar que les hi portessin. Les dones es van espantar molt i van començar a pregar; de sobte la terra es va obrir i elles van desaparèixer.

Una altra versió diu que no vivien en una cova sinó en una casa a Rohri, amagades dels homes, i que va ser d’allà d’on van desaparèixer quan van començar a resar perquè el rajà no les trobés.

El complex que es veu sobre el turó és de l’època mogol; el va fer construir el governador de Sukkur, Mir Abu al-Qasim Namkeen. Quan va arribar a Bukkur, l’illa que hi ha al riu Indus, a la vora d’aquí, li va agradar aquest turó i sovint hi pujava, per gaudir de les vistes sobre el riu, especialment les nits de lluna plena. Era amant de literatura i l’art i aquí s’hi organitzaven reunions i esdeveniments culturals.

Va ser més tard que es va convertir en el cementiri familiar. L’any 1554 Mir Abu al-Qasim va decidir construir una tomba per a ell en aquest lloc, on segons la llegenda havien desaparegut les set dones. Inicialment el nom del complex tenia que ser el Turó de Qasim, però es va fer més popular el nom de Sateen Jo Aastan, en referència a la llegenda.

Abu al-Qasim va morir l’any 1609 o 1610 a Kabul, i van traslladar el seu fèretre per enterrar-lo aquí. Quan va morir el seu fill, Mir Abu al-Baqa Amir Khan, en el 1647 o 1648, a Thatta també se’l va dur fins aquí per enterrar-lo prop del seu pare.

A la planta baixa s’hi van construir habitacions per als viatgers i estudiants, que segons la llegenda és on haurien viscut les set dones. També hi ha una petita mesquita.

En aquest turó hi ha enterrats els familiars d’aquest governador, i en altres turons propers hi ha també tombes, d’altres personalitats d’aquella època.

Aquest cementiri està força malmès; en estar prop del riu ha patit l’efecte d’inundacions, que han provocat danys en l’estructura, tot i que està reconegut com a Patrimoni de la Humanitat.

Les rajoles blaves que decoren algunes de les tombes i minarets són les típiques del Sind.