És la segona ciutat en importància del país (té un milió d’habitants). Va ser fundada pel rei ndebele Lobengula; en aquella època hi va haver una guerra civil entre partidaris i detractors de Lobengula i per això se la va anomenar Bulawayo, que en llengua ndebele vol dir “lloc del sacrifici”. Havia sigut la capital del regne ndebele en el segle XIX. Es coneix també com la ciutat dels reis.
En el 1893 hi ha la primera guerra matabele, les tropes britàniques de Sud-àfrica envaeixen el país i donen la oportunitat a Lobengula de fugir de la ciutat cremada. Llavors els blancs la ocupen i passa a estar sota les ordres de la companyia sud-africana britànica. Cecil John Rhodes fa construir el nou assentament sobre les ruïnes de la ciutat reial de Lobengula.
La segona guerra matabele va tenir lloc l’any 1896; els ndebele van assetjar la ciutat, però pel que sembla van cometre l’error de no tallar la línia del telègraf de Bulawayo a Mafikenga, amb el que els assetjats van poder demanar reforços i van trencar el setge. Llavors els ndebele es van retirar a les muntanyes Matabo i uns mesos mes tard, deposaven les armes.
Actualment a la ciutat hi ha un grup d’oposició a Mugabe important.
La ciutat havia sigut un important centre industrial, ja que està en una ubicació estratègica, prop de Botswana i Sud-àfrica, pero actualment moltes empreses s’han traslladat a Harare. Les infraestructures s’han deteriorat, no hi ha hagut suport per mantenir-les, actualitzar-les i adaptar-les al creixement de la ciutat.
Part de la població opina que se’ls deixa de banda ja que a Harare són shona i ells ndebele. L’estació de tren de Bulawayo havia tingut importància, ja que es trobava en la línia que comunicava Botswana, Zàmbia i Sud-àfrica. Però el deteriorament va fer que la seva utilització i importància disminuís considerablement. De totes formes, hi ah el tren que uneix la ciutat amb Victoria Falls. La ciutat conserva la central elèctrica però el seu rendiment també ha baixat.
Bulawayo es troba a la trans-africana highway, que és la ruta comercial que uneix el Caire amb Cap Town.
És una ciutat curiosa, hi ha barreja d'edificis colonials i de moderns. Es veu molt molt moviment de gent, el mercat està atapeït i em dóna la sensació de que hi ha molta vida, però en part pot ser degut a que hi ha molt trànsit de camions. Malgrat el moviment i el bullici, em sembla una ciutat pobre.
La gent és molt alegra i simpàtica. Diuen que parlen diverses llengües, la majoria en parla al menys tres.
De camí aquí hi ha algunes mines, de talc i d'amiant. Hi ha també una pedra verdosa, que no sé què és però que he vist en altres llocs, m’agrada perquè quan es mulla agafa un color verd brillant i si està seca és un color molt esmorteït i no crida massa l’atenció.
