Harare és la capital del país, es troba a
1480 metres d’alçada, i és un dels punts més alts de l’altiplà central. Fins a
l’any 1982 es deia Salisbury en lloc de Harare. Tot
i que la ciutat ha canviat de nom, molts dels seus barris conserven el nom que
tenien a l’època colonial.
La ciutat es va fundar en el 1890 i el nom de
Salisbury era en honor del primer ministre britànic del moment. Inicialment era
una fortalesa per un grup de mercenaris creat per Cecil Rhodes. Va ser en el
1935 quan es va convertir en ciutat. Va ser la capital de Rhodesia i
Nyasalandia durant 10 anys, del 1953 al 1963. Després va ser la capital de
Rhodesia del sud. En el 1965 es va declarar independent del Regne Unit i en el
1970 es va proclamar República de Rhodesia. La República de Zimbabwe es
reconeix internacionalment en el 1980.
En el segon aniversari de la independència de
Zimbabwe, en el 1982, la ciutat va canviar de nom, i passa a dir-se Harare, en
honor del cap de la tribu shona, Neharawa. Abans de la independència Harare era
el nom de l’àrea residencial negre, que ara es coneix com Mbare.
La ciutat té molts arbres, xicrandes i
flamboians (no sé com es diu en català) que van portar els colonitzadors de sud-amèrica,
i moltes buguenvíl·lies.
La crisi econòmica i política que va patir el país en
el 2002 i en el 2005 van afectar molt a la capital.
Hi va haver problemes amb el
manteniment de la ciutat, la neteja i la seguretat. El govern va destruir diferents
assentaments il·legals que hi havia a la capital i altres ciutats, en el que es
va anomenar l’operació escombraries. Pel que sembla aquesta mesura es va tirar
endavant sense avisar prèviament a la gent i sense que s’hagués previst algun
lloc on allotjar-los. Això va provocar el rebuig internacional.
Sembla que
aquests sectors mes pobres donaven suport al partit de l’oposició, Moviment pel
Canvi Democràtic, i que amb aquesta maniobra el que es volia era fer fora als
opositors. La versió del govern era que volien reduir els problemes que hi
havia a la ciutat.
És una ciutat molt extensa i diuen que té un
bon patrimoni cultural i històric. Nosaltres no hi vam estar gaire temps, pel
que la meva visió de la ciutat és molt limitada. El que jo vaig veure eren
edificis moderns, grans, i un parell de parcs, al centre de la ciutat.
Era
dissabte i en els parcs hi havia parelles festejant, una sota cada arbre, que
son molt grans i fan una bona ombra.
Hi havia molta gent pel carrer, però potser
és pel mateix, era dissabte a la tarda, abans de que tanquessin les
botigues. Em sorprèn que tot i ser una gran ciutat, la gent ens mira amb
curiositat. I observo que per saludar-se els joves xoquen els punys.
Estava molt cansada i no vaig gaudir gaire del passeig.
En arribar a l’hotel vaig menjar alguna cosa en el bar que hi havia a la
recepció. Vaig prendre un parell de país, que son uns pastissets de pasta de
full, farcits de carn o de verdures, i em vaig prendre un got de vi, que sempre
és sud-africà. En total em va costar 9 dòlars. 
L’hotel està molt be, hi ha força gent que viatgen per negocis. Els jardins
de l’hotel estan plens d’escultures per vendre. Son en pedra,
modernes i algunes m’agraden molt. N’hi ha una que m’encanta, d’una dona amb un
nen, val 4000 dòlars!