Lempa o Lemba, com també es pot trobar escrit, està a uns 6 Km de Pafos. És un poble petit, que el govern xipriota a nomenat com el primer poble cultural de la illa.
El primer assentament humà que hi va haver va ser durant el període del calcolític, que s’estén entre el 388 i el 2500 a. C. Molt més tard va ser un poble on predominava la població turca i els grecs eren una minoria. En els anys 60 (~1965) els problemes entre les dues comunitats van fer que la població turca abandones les seves cases i es traslladés a Pafos. Quan en el 1974 hi va haver la invasió turca del nord de la illa, van canviar de nou de residencia i van marxar cap al nord.
En el 1981 va començar el seu desenvolupament com a centre d’art i s’hi van anar instal·lant molts artistes, de diversos països. O sigui que s’ha converiti en un centre internacional d’art.
L’any 1976 van començar les excavacions d’aquest assentament del calcolític, (extreien el coure del seu mineral). La idea de crear el “poble experimental de Lemba” sorgeix en el 1982. El que s’ha fet és reproduir les cases de l’època a mida real. També s’han fet experiments sobre la seva cuina, estil de caça i forma de vida de l’època per intentar comprendre la seva forma de vida.
En les excavacions es va trobar una figureta que es va anomenar la dama de Lemba i que està gravada en algunes de les monedes encunyades a Xipre, com en la d’un euro. És un símbol de la fertilitat, tallat en pedra, i que es va trobar enterrat, datant del 3000 a. C. De fet es va trobar un conjunt de figuretes de pedra en forma de creu, que es poden veure en el museu de Nicòsia.
Lemba es troba a la costa, en el cantó més occidental de la illa, en una zona molt fèrtil. En aquesta regió es produeixen olives, cítrics i diversos vegetals. El que em sorprèn més és que tenen plàtans. Per la carretera es veuen unes bones extensions de plataners, en els que els plàtans estan tapats amb plàstic blau, per accelerar la maduració però de forma moderada. Si el plàstic fos negre madurarien massa ràpid.
El poble estava format per una agrupació de cases de planta circular, construïdes en pedra i fang; el poblat no tenia cap muralla protectora. Es dedicaven a la caça, la pesca, l’agricultura. Tenien objectes fets en pedra, en os i alguns en coure. S’han trobat restes d’objectes de ceràmica, de cistelleria, de fusta. 
Les figuretes femenines, la majoria en pedra, algunes en argila, devien ser divinitats per protegir en els parts i als nens. S’han trobat enterrades en cases però també en tombes de dones i nens. En la casa que es va trobar la dama de Lemba el terra tenia dues zones diferenciades, una en que era de terra i l’altra en que estava recobert de ciment, i la figureta es va trobar entre les dues zones. Diuen que aquesta deessa podria ser la predecessora de Afrodita, que també va ser una divinitat de la fertilitat.
La bandera de Xipre es del 1960, és blanca i té representada la illa, en color coure, fent honor a aquest metall que en el passat va tenir gran importància per la illa. Hi ha també dues branques d’olivera, que representen la pau entre les seves comunitats.
Com ja he dit, aquesta zona és molt fèrtil i rica, i a més, gaudeix d’un microclima especial. Això ha contribuït a l’assentament de forces famílies angleses. Hi ha alguns pobles que semblen totalment anglesos, amb el seu supermercat, amb cartells on diuen que els seus productes son anglesos. Hi ha altres avantatges, com que es parla anglès i es condueix per l’esquerra, o sigui que s’hi poden sentir com a casa seva però amb millor temps i amb millors preus.
Un dels problemes de la illa és la manca d’aigua. Això s’agreuja en la temporada alta del turisme, ja que segons m’expliquen un turista consumeix tanta aigua com un taronger. La comparació em fa gràcia. La solució que s’ha trobat és la desalinitzar l’aigua de mar.
