En aquella època la moda era que les tombes imitessin les cases on habitaven els vius. Aquest cementiri és també patrimoni de la humanitat.
Les tombes son subterrànies; algunes d’elles van servir de refugi als primers cristians i d’altres les van emprar alguns eremites. Una de les tombes es va convertir en església, s’anomenava palioklisia (església antiga). Ara be, durant anys aquest cementiri va quedar oblidat i com que la regió servia de cantera, moltes tombes van quedar destruïdes.
Hi ha diferents tipus de tombes, les que servien per un sol difunt, que tenien una sola cambra o les que podien tenir diverses cambres funeràries. Les més espectaculars o monumentals, tenien un passadís d’entrada un pati amb columnes i tot al voltant les cambres funeràries. Les tombes estaven excavades en la roca. 
En les més importants hi havia sales destinades a les cerimònies i estaven decorades amb pintures a les parets. Hi havia algun altar, que podia estar a la cambra funerària o al pati de columnes. 
La idea d’aquestes tombes subterrànies va sorgir amb la conquesta de la illa pels ptolomeics d’Egipte, a començaments del segle III a. C. Aquest estil s’utilitzava ja a Alexandria en aquella època. Ara be alguns detalls dels enterraments eren clarament d’estil grec, per tant en aquestes tombes es veu tant la influencia grega com l’egípcia. 
És una llàstima que hi vam estar poc temps i només vam entrar en una, però és una gran extensió rocosa, perforada per tot arreu per crear aquesta mena de ciutat subterrània.
Malauradament, en estar enterrades la humitat ha fet malbé els frescs de les parets. Així i tot, el que es veu és impressionant. Em va recordar una mica les esglésies de Lalibela, a Etiòpia.
