La península d’Akamas, a l’extrem més occidental de la illa, és notòria per la seva flora i fauna; hi ha una reserva natural protegida d’uns 230 Km2 de superfície. Hi ha el jardí botànic on es troba el que s’anomena el bany d’Afrodita, però el recinte és molt més gran del que jo vaig veure.
Hi ha camins molt ben marcats, amb els noms de les plantes i arbres que vas trobant. Es poden veure les orquídies salvatges i els ciclàmens per tot arreu. Havia plogut i estava tot força mullat però el recorregut és molt agradable. Hi ha unes 500 espècies de plantes diferents.
El que s’anomena el bany d’Afrodita és una gruta amb una llacuna i una font d’aigua natural. Segons la mitologia aquí va ser on Afrodita va trobar al seu gran amor, Adonis, quan s’estava banyant en aquestes aigües. Es diu que l’aigua d’aquí té propietats rejovenidores.
Afrodita, com a deessa de la fertilitat també protegia l’agricultura i la metal·lúrgia, ja que eren productes de la terra. Per això en els seus santuaris hi ha jardins sagrats. Com que havia nascut al mar també era la patrona i protectora dels mariners.
Hi ha moltes plantes natives de Xipre que estan associades a Afrodita. Una d’elles és el tamarinde, que simbolitza la bellesa i la joventut. Segons una narració del segle VI d. C. el nom grec d’aquest arbre prové de la filla del rei de Xipre i germana d’Adonis que va ser transformada en aquest arbre. El seu fruit es venerat en el culte a Hera, que és la protectora del casament i el part. Era també sagrat per Atenea i Afrodita. Els grecs de l’antiguitat ja consideraven el seu fruit ple de llavors un símbol de la fertilitat.
El gerd silvestre simbolitza la bellesa i també la joventut per l’elegància de les seves flors i el seu perfum. Les seves branques es feien servir per decorar santuaris i temples i també es fan servir en els casaments.
El culte a Adonis es va iniciar al segle V a. C. Segons la mitologia, quan Adonis va néixer el va recollir Afrodita i amagat en un matoll de gerd i el va enviar a Persèfone per que el criés. Era una criatura d’una bellesa extraordinària i tant Afrodita com Persèfone el volien per elles. Així que va haver d’intervenir Zeus, fent que passés 4 mesos amb cadascuna i la resta de l’any que fes el que volgués. El noi va decidir passar 8 mesos amb Afrodita i 4 amb Persèfone. Quan adonis va morir, per una ferida que l’hi va fer un porc senglar en una cacera, Afrodita, molt afectada, va agafar una mica de la seva sang i la va convertir en una flor vermella d’anemone; aquesta flor quan s’obre anuncia l’arribada de la primavera.
El codonyer és una de les plantes més importants de l’antiguitat per les seves propietats desinfectants, entre d’altres. Hipòcrates ja havia vist que era un bon astringent i que tenia propietats beneficioses per l’organisme.
Aquesta planta també estava dedicada a Afrodita i simbolitza l’amor. Sembla ser que en el segle VI a. C. les noies en la nit de noces abans menjaven una mica de codonyat per tal de que els seus llavis tinguessin aquest gust dolç en el primer petó o per tenir un alè agradable.
