Quan estàvem a Day teníem dos possibles excursions afer. La d’anar baixant a peu fins arribar a Bankoualé, que és la que jo vaig fer o anar a veure els gravats d’Abourma. 
Em va costar molt decidir-me; em feia molta gràcia veure els gravats de la prehistòria, però em frenava el fer una gran tirada per pedres per arribar al lloc i tornar pel mateix camí. Em sembla que deien que era una hora i mitja d’anada i el mateix de tornada, sota el sol aclaparador, per un camí sense massa atractiu, terreny volcànic com el d’anada a l’Ardoukoba, res a veure interessant fins que no arribes al lloc. Vaig desistir i no hi vaig anar. 
Pel que em van explicar la caminada no havia sigut tant dura, crec que en una hora van ser al lloc; clar que els que van anar-hi eren gent que camina ràpid i jo sóc lenta. El dur va ser la tornada amb els cotxes doncs les pistes estaven en molt mal estat i van haver d’empènyer el vehicle i en alguns trams posar pedres al camí per poder passar.
Com que em vaig quedar amb les ganes d’anar-hi, els hi vaig demanar fotografies del que van veure. Aquestes són les que em va passar el Pepe, un company de viatge.
La informació que he trobat és en bona part de l’arqueòleg Benoît Poisblaud. En la seva tesi doctoral, que va defensar a París en el 1999, parlava de l’art i la prehistòria en la regió de Goubet. En un dels seus articles del 2012 parla d’Abourma com d’un llibre obert sobre el passat de Djibouti.
Hi va haver població que va arribar a Goubet per dedicar-se a la pesca i l’extracció de sal amb l’ajuda de pics. En les diferents excavacions s’han trobats aquests pics. Aquesta població vivien en cabanes, s’han trobat cercles de pedra que marquen l’espai que ocupaven i allà objectes de ceràmica i altres estris que fan pensar que realment aquests espais eren habitacles. S’han trobat moltes closques d’ostres el que indica que era un dels seus aliments.
Es pensa que era un sol grup ètnic/cultural el que va arribar per aquí i que la ocupació d’aquests espais era temporal. L’assentament en la zona més àrida de Goubet devia ser un grup reduït i el grup gran devia estar en una regió més confortable a les muntanyes. Sembla que al menys un dels grups va habitar aquí cap al 3.000 a.C. 
El massís de Makarassou és ara un paratge àrid, però segons els vestigis trobats i els gravats a la roca es pot dir que en el passat devia tenir un clima més benigne. Això és el que es pot veure a Abourma, l’emplaçament arqueològic més important del país i també de l’Àfrica de l’est. 
Els gravats ocupen 1500 metres d’un penya-segat en un petit wadi o oued. S’han comptabilitzat 930 panels amb gravats; en alguns casos hi ha gravats superposats. 3 Km de gravats amb varietat de temes, que representen la forma de vida i les classes socials en diferents períodes de la prehistòria.
Hi ha representats animals salvatges i també domèstics, que s’han fet en diferents períodes. L’animal que està més representat és l’antílop; aquests gravats diferencien entre el kudu, amb les banyes ondulades, i l’òrix, de banyes rectes.
Hi ha girafes, representades en diferents mides, entre els 30 cm i el metre. També hi ha estruços, que en general estan representades en grup de tres o quatre.
S’hi poden veure també representacions de babuïns, que diuen que es reconeixen pel cap que és més gran que el cos.
No hi falten tampoc els elefants, hipopòtams i rinoceronts, el que indica que el clima era humit i que hi havia planes verdes i boscoses.
En canviar el clima i fer-se més sec, va fer disminuir la fauna i en no haver-hi gaires animals a la zona és el que ha permès que es conservessin els gravats.
Com animals domèstics hi ha dromedaris i vaques. Hi ha vaques de tres estils diferents, que deuen correspondre a diferents períodes: les més antigues són més realistes i és el que anomenen estil Dorra. Unes altres són en estil bicòncau: l’esquena i la panxa tenen concavitat inversa. El tercer estil és propi d’Abourma, és una vaca de cos allargat i estret.
A més d’animals hi ha escenes on apareixen figures humanes en acció, en moviment; aquest fet és força excepcional en l’art rupestre i és el que dóna importància a aquest emplaçament arqueològic.
Hi ha representacions d’escenes de caça, individus sols o en grup. Hi ha una escena que representa la cacera d’una girafa. En la primera escena es veu la girafa corrent i davant seu un arquer; es pensa que potser hi havia més arquers al seu costat però a saltat part de la roca i no es pot saber. En el dibuix del costat la girafa està envoltada per 12 caçadors, que la tenen lligada pel coll amb una corda.
Els científics fan notar que això de que la tinguin atrapada indica que l’objectiu no era matar-la sinó capturar-la viva. Aquest tipus de representació és poc usual. 
Hi ha escenes en les que es veu com capturaven als animals amb el llaç, es pot observar l’ondulació de la corda en el moviment.
La figura dels arquers apareix també en altres escenes, com són els combats, en els que es veu l’enfrontament entre dos grups. Això fa pensar que hi havia rivalitats o conflictes entre grups vivint en la mateixa regió. Podien ser problemes per territori, per l’aigua, o pels animals.
Diuen que el que és remarcable són les escenes de moviment, que estan molt ben aconseguides. La Unesco està estudiant incloure aquest emplaçament arqueològic dins del patrimoni de la humanitat, ja que explica la història del lloc des del paleolític i a més hi ha perill de que es vagi deteriorant.
A la plana de Gobaad, prop del llac Abbe s’hi van trobar restes d’un elefant que es veia que l’havien esquarterat amb estris de basalt que es van trobar allà a la vora. Aquestes restes d’elefant es van datar com de 1.400 milions d’anys a. C. per la zona desèrtica de Gobaad s’hi va trobar un maxil·lar d’Homo erectus, aproximadament del 100.000 a.C.
Entre el 3.000 i el 2.000 a. C. van arribar poblacions nòmades que es deurien instal·lar al voltant dels llacs i es devien dedicar a la pesca i a la cria de bovins. S’ha trobat un enterrament d’una noia d’uns18 anys que pertany a aquest període.
Cap al 1.500 a.C. és quan hi va haver el canvi climàtic l’aigua escassejava o es tornava salada i la població devia tornar altre cop al nomadisme. S’han trobat diversos túmuls de pedres amb sepultures, en diversos llocs.
