Vam seguir vorejant les muntanyes fins arribar a la cova Bakharden, on hi ha un llac subterrani.
La primera referència científica a aquest llac es va fer en el 1856 però no va ser fins 40 anys més tard que la premsa local no va treure la noticia i va donar a conèixer la seva existència a la gent de la capital. Es va informar que s’havien construït unes escales de fusta per arribar al llac. Des de llavors va ser un lloc de visita pels turcmans. Actualment és una zona protegida.
El llac es troba a uns 55 m per sota de l’entrada a la cova. L’aigua del llac es manté a 33-37 ºC tot l’any. Les anàlisis han mostrat que conté 38 elements diferents, entre ells sofre (sulfurs i sulfats), iode, magnesi, potassi, alumini, ferro i antimoni. Em va sorprendre que s’hi trobi antimoni ja que és un element poc abundant, però tampoc és estrany ja que es pot trobar combinat amb sulfur, i aquí n’hi ha. L’olor característica dels gasos de sofre t’arriba al nas tan sols fer unes passes per l’interior de la cova.
Diuen que nedar en aquestes aigües va be per la circulació sanguínia, el reumatisme, per les malalties renals i de pell, pel sistema nerviós... Llegeixo que ja antigament la gent venia aquí a guarir-se de diferents malalties. Hi venien les famílies però també pelegrins,
Les mides del llac són: 80 m de llarg per 30 m d’amplada i una fondària uns 16 m. És un dels llacs subterranis més grans del mon. La llum solar no arriba mai a les aigües del llac.
Hi ha diverses llegendes al voltant de la cova i el seu llac. Una d’elles fa referencia a una vaca que durant un mes, mentre era de dia, seguia a un pastor, però a la nit desapareixia. Un bon dia dia el pastor la va seguir, pensant que el seu propietari estaria content de que l’hi tornés la vaca. L’animal el va dur fins al llac subterrani, on hi va trobar un home assegut. Aquest com agraïment (suposo que per haver-lo trobat) l’hi va donar una bossa.
El pastor en sortir de la cova va mirar que contenia la bossa. Es va endur una bona decepció quan va veure que tan sols hi havia fulles de figuera. Una mica disgustat les va llençar i va guardar la bossa per regalar-l’hi a la seva dona. Quan l’hi va donar encara va sortir una fulla de figuera, però al seva sorpresa va ser gran quan se’n van adonar de que era d’or. El pastor va córrer cap a la cova per retrobar les fulles que havia llençat per veure si també eren d’or. Quan va arribar allà havia crescut un grup de figueres a l’entrada de la cova però no hi havia rastre ni de l’home ni de la vaca.
El nom de la cova fa referencia a aquesta historia, és una contracció de l’home vell de la cova. Altres fonts diuen que el nom vol dir pare de les coves. Cadascú que es quedi amb el que vulgui, a mi m’agrada les llegendes fantàstiques.
La llegenda que em van explicar ami parlava d’un home que tenia una malaltia de la pell i que tot el poble el rebutjava. Per això es va refugiar en aquesta cova. Llavors devia descobrir el llac i l’aigua rica en minerals l’hi va guarir la pell. Quan va tornar al poble guarit la gent va considerar que l’aigua tenia propietats beneficioses.
A dins de la cova hi ha una colònia de rat-penats. Llegeixo que havia sigut una de les grans de les ex-repúbliques soviètiques. Ho trobo escrit en passat. No sé si és que ha disminuït la colònia o se n’ha trobat alguna de més gran.
L’entrada a la cova es fa per l’escala de fusta, ben condicionada però està tot molt humit. L’aire és humit i la pudor arriba de seguida. Per sort la cova és molt gran i no hi ha la sensació d’espai tancat. Hi ha bancs per descansar, o per si et trobes gent de pujada o baixada. Després més al fons, una altra esplanada té una mena de cabines, amb cortines de roba on els que es volen banyar es poden canviar. Més avall, el llac. Jo no em vaig banyar i les fotografies de l’aigua no m’han sortit be. Diuen que és blava. Jo no sabria dir-ho ja que hi ha massa poca llum i ami no em resultava agradable la idea de banyar-me allà. 
L’indret és del més peculiar. Està en una zona de muntanya, hi ha un gran aparcament, algun petit xiringuito on preparen carn a la brasa i venen begudes. En algun moment aquí hi havia hagut un hotel o potser un balneari. Ara està tancat, abandonat i tot té un aire decadent.
