La manera més fàcil i pel que sembla, més habitual, per anar a Mary i Merv des de Ashgabat és agafant l’avió. Aquest va ser el primer cop que vaig fer una excursió d’un dia en avió. Vam sortir d’hora al matí i vam tornar al vespre. Era curiós això d’anar a l’aeroport tan sols amb el que necessitaves pel dia.
Just a la porta de la terminal passes el primer control en el que ja t’has de treure les sabates. Uns metres més enllà, un nou control, altre cop sense sabates. Finalment vam arribar a la porta d’embarcament. Hi havia molta gent, l’avió anava complet. Moltes famílies, que suposo que havien anat a la capital per les festes del Nowruz, se’n tornaven a casa carregats de paquets.
Tinc temps de mirar-me els mocadors que duen les dones; a la festa ja m’hi havia fixat, que algunes porten alguna peça a sota que fa que quedi aixecat. És una peça més o menys tova, com una rotllana, em sembla o un coixinet, que el pots graduar (segons m’explica el guia) de manera que quedi més o menys elevat. Si no recordo malament, depèn de la importància de la festa que sigui més o menys alt. Els nois, en algunes celebracions porten una mena de casquet per cobrir-se la coroneta.
El vol dura uns 40 minuts; o sigui que en poc temps et plantes a l’est del país, en un aeroport modern, que en el 2009 es va convertir en aeroport internacional.
La ciutat de Mary és el punt de partida per visitar l’antiga ciutat de Merv, que és patrimoni de la Unesco. Hi ha una mica d’embolics de noms, ja que la ciutat nova també s’ha anomenat Merv, durant molt de temps. El nom de Mary em sembla que és des del 1937.
Mary és la tercera ciutat més gran de Turkmenistan i es troba en un dels oasis del desert del karakum, regat pel riu Murghab. Es va fundar en el 1884 com un centre militar i administratiu rus. Es troba a uns 30 Km de l’antiga ciutat de Merv, que formava part de la ruta de la seda. Durant el període soviètic es va desenvolupar el cultiu del cotó i aquesta industria segueix tenint molta importància actualment. L’any 1968 es va descobrir, a uns 20 Km de la ciutat, una gran reserva de gas. Tant el cotó com el gas són dues de les matèries primes que exporta el país. 
L’any 2015 va ser la capital cultural del mon turc. És una de les ciutats més antigues del mon, que no ha quedat com a ciutat fantasma sinó que no ha perdut mai la seva importància i vitalitat.
En tots els períodes de la historia turcmana el record de Merv s’ha preservat en la memòria col·lectiva, com a símbol de poder i resistència. Com antigament, Mary i els seus voltants, son una sèrie d’oasis en el delta del Murghab. Mary s’ha desenvolupat especialment en agricultura, producció de gas natural, industria tèxtil... Un 80% de l’electricitat del país es genera a Mary que té la central elèctrica més gran del país. Recentment s’ha reconstruït el que permet exportar electricitat als països veïns, Afganistan i Iran, i es preveu en un futur exportar-ne també cap a Pakistan i la índia.
L’economia de la regió ha millorat molt gràcies als dipòsits de gas. Però l’agricultura també és un factor important. Hi ha grans plantacions de cotó i s’alterna el cultiu de cotó amb el de blat. Hi ha també cultiu de remolatxa sucrera i meló. S’ha desenvolupat també la indústria tèxtil i sucrera. 
Durant segles, els oasis del Murghab han atret a l’home gràcies a la fertilitat del seu sol i a l’abundància d’aigua. en l’edat de bronze les tribus que vivien aquí a la regió de Margiana van desenvolupar un estil únic de cultiu. Merv es va fundar cap al segle VII a. C. i va ser la capital de l’oasi i va adquirir gran renom. En el segle IV a. C. Alexandre el gran la va conquerir i la va anomenar Alexandria de Margiana. Només un segle més tard, en el III a. C. el rei part Mithridates I la va reconquerir i la ciutat va formar part de l’imperi part. 
A la regió de Mary, a part dels turcmans hi ha bastants altres grups ètnics. Hi viuen russos, tàrtars, armenis, kurds, azerbaidjanesos... viuen sense conflictes ètnics. En el cementiri aquí a Mary hi ha dos zones diferenciades, però en el mateix recinte, una per cristians i l‘altre per musulmans. 
Abans d’anar cap a l’antiga ciutat de Merv, vam passejar per la nova ciutat, Mary. En certa forma recorda Ashgabat, ja que aquí també s’està construint en marbre blanc. La primera parada va ser a l’església ortodoxa russa, Pokrovskaya. És sorprenen per la seva arquitectura, diferent a la de moltes altres esglésies d’aquest culte, i per que està construïda en totxanes de color vermell teula.
Em sorprèn una mica que en aquestes esglésies ortodoxes hi trobem algun fidel, mentre que les mesquites que he visitat estan sempre buides. Aquesta església la trobo molt bonica. El seu interior és agradable i acollidor, amb decoració discreta, un iconòstasi d’acord també amb l’entorn. 
Aquesta església va ser construïda en el 1900 i l’any 2015 amb motiu del 115 aniversari es va fer una campanya per recollir diners i poder comprar instaL3alr unes campanes, ja que durant anys van estar fent servir les vies del tren per tocar a la pregària. A l’entrada, hi ha unes cassoles grans plenes d’aigua, és aigua beneïda.
Com deia abans, la ciutat amb els seus edificis blancs recorda la capital. Un dels nous edificis és la biblioteca, que diuen que està molt ben equipada. Té un observatori amb un potent telescopi. És el successor de l’observatori de l’antiga Merv, en la que s’hi havia reunit astrònoms i matemàtics de gran rellevància.
Anem a visitar la mesquita Gurbanguly Hajji, una altre de les icones de la ciutat. Tota blanca amb la cúpula blava i quatre minarets que l’envolten. És molt nova ja que es va inaugurar el 2009. És molt espaiosa i molt bonica. Els detalls estan molt cuidats. Els colors de les rajoles que decoren part de les parets destaca sobre el blanc del fons. Hi ha els casquets que es posen els homes per la pregària i també la mena de rosaris, per si algú no es porta el seu. Això ho vaig veure en totes les mesquites. 
A la vora de la mesquita hi ha algun hotel, un teatre, la casa presidencial (que no es pot fotografiar), el mercat, que està en restauració i no es pot visitar. El que si fem és entrar en un hotel de luxe, per anar als lavabos. Molt senyorial, uns salons amb mobiliari antic, grans quadres... i uns lavabos molt elegants. Vam dinar a Mary abans d’anar cap a les ruïnes de Merv.
