L’esmorzar a l’hotel de Dali estava inclòs, però era estil xinès, o sigui que no serveixen ni te ni cafè. Si beuen alguna cosa és llet de soja. Jo vaig acabar prenent una sopa d’arròs.
A poc més d’un kilòmetre al nord de la ciutat de Dali hi ha el complex conegut com el temple de Chongsheng i les tres pagodes.
Es un conjunt impressionant que s’enfila per la muntanya. A la part mes baixa hi ha les tres pagodes i creuant tot una sèrie de jardins i pavellons s’arriba al conjunt monàstic, que de forma esglaonada s’enfila per la muntanya.
Hi ha un vehicle que et porta i et permet pujar o baixar estalviant-te la caminada. Nosaltres vam optar per pujar amb el transport del recinte i després anar baixant a peu.
És un lloc summament turístic i hi ha un seguit d’autocars que van descarregant gent sense parar. De totes formes, l’espai és tant ampli que queda força diluït.
Al voltant de les pagodes hi ha un parc, anomenat el parc dels reflexos. Aquest nom se l’hi dona perque s’ha construit un llac en el que es reflexen les tres pagodes.
Evidentment està ple de gent fent la fotografia del conjunt i també moltissima gent posant per sortir a la fotografia o fer-se selfies. Gairebé has de fer cua per aconseguir fer-te un forat des d’on poder gaudir de la vista.
Després d’entretenir-nos una mica fent fotografies de les pagodes reflectides al llac, vam agafar el vehicle que ens va portar fins a l’entrada del conjunt monàstic.
Hi ha al menys sis temples arrenglerats enfilant-se per la muntanya de forma esglaonada, i a més a banda i banda, cadascun d’ells té altres pavellons. Com que era força d’hora vam tenir sort i en el temple principal no hi vam trobar gairebé ningú.
Chongsheng va ser el temple reial durant el regne de Nanzhao (737-902) i el de Dali (937-1253).
Es va anar ampliant al llarg dels anys sent el període de major esplendor entre el 970 i el 1280. Nou dels reis de Dali van ser monjos en aquest temple. Era un important centre budista, venerat tant per la població del sud de la Xina com per la d’altres paisos del sud-est asiàtic. L’any 802 el rei d’una de les regions de l’actual Myanmar va venir aquí amb el seu fill a venerar a Buda. Més tard, en el 1056 va ser un rei de Tailandia el que va venir.
El temple té la mateixa antiguitat que la pagoda principal, la central. Va patir un important incendi durant la dinastia Qing i en el 1515, durant la dinastia Ming un fort terratrèmol. Suposo que l’anaven reconstruint cada cop. L’any 1925 hi va haver un altre terratrèmol que només va deixar en peu un dels cent edificis que formaven el complex. Curiosament les tres pagodes han anat resistint al llarg dels segles i s’han mantingut en peu.
La reconstrucció es va fer en el 2005 i ara és el temple més gran del budisme Han de la Xina. En la reconstrucció diuen que s’ha preservat l’estil de l’època de la dinastia Tang i Qing.
Aquest conjunt monumental es troba davant del llac Erhai i al darrera té les muntanyes de Cangshan. Està considerat un símbol de la historia i la cultura de Yunnan.
A mida que vas pujant es veu millor el llac Erhai. Els diferents pavellons tenen una riquesa en figures i treball de la fusta impressionant. Una de les coses que em crida l’atenció és, davant d’un dels temples, una figura de Siddharta quan era nen (Buda nen). Em sembla que és única. Jo al menys no n’he vist en cap altre lloc. Està en un pedestal en un estany envoltat de dracs.
En el pavelló del darrera hi ha una figura gegantina daurada de Buda. En un altre dels edificis hi ha 500 figures d’arhats, de mida més reduïda, 1,8 metres d’alçada. Els arhats són persones que han arribat a la il·luminació. Són figures fetes de coure i recobertes d’or. El més curiós és que totes tenen faccions diferents i també canvien les postures. Realment és impressionat. Cadascun té algun símbol relacionat amb el que feien en vida.
En altres pavellons es pot veure el Buda de la medicina, o el deu de la fortuna, que era algu que vivia en una cova practicant el taoisme i va ajudar a un dels emperadors a trobar el bon camí. Un cop mort l’hi van donar aquest títol.
En un altre lloc es poden veure dos lleons flanquejant l’entrada d’un pavelló, també gegantins. Un és mascle i l’altre femella. La diferencia és que el primer té una bola sota la pota i la femella té una cria de lleó.
Un els pavellons de més avall té una gran estela en marbre que porta fins a la porta i que recorda la ciutat prohibida de Beijing.
Poc abans d’arribar a baix de tot hi ha un petit museu en el que es mostren els diferents objectes trobats quan es va restaurar tot aquest recinte. Molts dels objectes es van trobar a la base de la pagoda principal.
Les tres pagodes estan disposades formant un triangle. La més antiga i més alta es troba al centre, i se la coneix amb el nom de Qiangxun. Construïda durant el regne de Nanzhao, al voltant de l’any 830. Té 69 metres d’alçada, una base quadrada i setze pisos. I en cada pis una figura de Buda. 
Un cop acabada la construcció de la pagoda es va procedir amb la construcció del temple. Les altres dues pagodes es van construir uns cent anys més tard. Tenen una base octogonal i menor alçada, 42 metres, ja que tenen deu pisos.
Segons la llegenda en aquesta zona hi vivien dracs que provocaven desastres naturals ja que podien controlar les aigües i altres forces de la naturalesa. La construcció de les pagodes tindria una doble finalitat, per una banda enaltir el budisme, però també aplacar aquests mals esperits i poder controlar les aigües de forma que no hi haguessin inundacions.
Les totxanes amb les que es van construir aquistes pagodes tenen gravades frases en sànscrit o en xines. Oracions o sortilegis protectors; em sembla que s’esta estudiant.
Destaca una estatua de Buda de poc més d’un kilo en or i 24 cm alçada. També es van trobar unes planxes de coure en les que s’indicava les reparacions que s’havien fet. Les tres pagodes estan separades uns 70 metres entre ells.
A l’interior hi ha una escala de fusta que permet arribar fins a dalt. Actualment no es pot pujar però diuen que hi ha bones vistes de la ciutat de Dali.
Se suposa que els que van dissenyar aquestes pagodes van venir del que és ara Xian que era la capital de la dinastia Tang.
La pagoda Qiangxun es va esberlar durant el terratrèmol de l’any 1515, però es diu que deu dies després del moviment sísmic, l'escletxa miraculosament es va tornar a tancar.
