Després de dinar a Xizhou vam anar cap al nord de la vall de Weishan; en aquesta zona hi ha diversos pobles on hi viu la minoria ètnica Hui, que són de religió musulmana. Això és un fet sorprenent ja que com hem anat veient per Yunnan i el sud de Xina hi ha diverses religions (budisme, confucianisme, taoisme) que conviuen fins i tot compartint temples, però entre les que no hi ha l’islam.
L’origen d’aquesta ètnia es remunta a l’època de la dinastia Yuan, la dels mongols. En el segle XIII l’exèrcit de Khubilai Khan que era originari de l’Àsia central i practicaven l’islam, van arribar a aquestes terres. Poc a poc van assentar-se aquí i es van anar barrejant amb la població autòctona que era de l’ètnia Yi, però van conservar la seva religió. 
Donglianhua es trobava en la ruta de les caravanes del te i els cavalls. Aquest homes que tenien un passat nòmada de seguida es van engrescar amb el negoci de les relacions comercials i viatjaven amb les caravanes cap al Tibet i Myanmar. Això els va fer prosperar i enriquir-se, i van començar a construir grans mansions, mesquites, amb decoracions que combinaven l’estil autòcton i l’art islàmic. 
Hi ha diverses mesquites per la vall, em sembla que una vintena. La de Donglianhua té cabuda per unes mil persones; a les afores de la ciutat n’hi ha una altra molt més gran, que té cabuda per sis mil persones.
Entre els anys 1856 i 1873 els Hui van encapçalar una revolta per la independència, a la que s’hi van sumar altres minories ètniques. L’objectiu era alliberar-se del control de la dinastia Qing. Se la coneix com la revolta Panthay. L’any 1845 hi havia hagut una massacre de població de la minoria Hui per part de les tropes imperials.
Sembla ser que l’administració Qing discriminava als Hui. Aquesta podria ser la causa de la revolta independentista. Altres veus apunten a enfrontaments entre Hui i Han. En el que coincideixen els diferents relats que he trobat és en que no va ser una revolta per qüestió religiosa.
L’any 1856 els oficials de l’imperi Qing tenien l’ordre de sufocar la revolta que hi havia a Kunming i van fer una massacre de musulmans; això va encendre encara més a la població i el conflicte es va tornar multi ètnic.
Els xinesos eren tolerants amb les altres religions, pel que no va ser una qüestió de la diferencia religiosa. De fet, llegeixo que hi va haver musulmans lleials al regim de l’emperador que van ajudar a les tropes Qing a sufocar la revolta. 
El guanyador del conflicte va ser l’exèrcit imperial, amb el que un cop sufocada la rebel·lió els musulmans de Yunnan van patir serioses persecucions. Molts van fugir cap a Myanmar, on es van instal·lar sense perdre el contacte amb els famílars i coneguts que quedaven a la Xina. Això va reforçar la ruta comercial entre les dos regions.
Durant la segona guerra mundial els comerciants de la ruta del te i els cavalls van fer força negoci ja que amb el bloqueig japonès eren els que facilitaven l’arribada de mercaderies a Yunnan.
Degut a la relació que va tenir aquesta regió amb Myanmar, després de la segona guerra mundial va començar a haver-hi tràfic de droga. Alguns xinesos musulmans instal·lats a Myanmar i Tailàndia que tenien família a Yunnan van involucrar-se en el tràfic de droga en el sud est asiàtic. Feien servir les antigues rutes comercials per les que circulava el te, els cavalls, jade i seda per portar la droga.
Una família de comerciants important va ser la família Ma; eren tres germans, i el seu complex familiar és una de les cases que es pot visitar. Si no estic confosa el germà gran va néixer a finals del segle XIX. En una d’aquests cases es on ara hi ha el museu de la ruta de les caravanes. 
La major part de construccions de la part antiga son de les dinasties Ming i Qing. És una regió molt fèrtil, ja que té molta aigua i tots les cases tenen plantes amb flors i bonsais.
Tot i que la població és musulmana no són massa estrictes, en l’estil del que es veu també per Àsia central. Les noies duen mocador al cap però és de colors i adornat amb pedreria. A més, en vaig veure forces conduint moto.
Hi ha carrerons estrets, en els que les cases tenen petites finestres per on feien sortir les armes per defensar-se. Suposo que devia ser durant la revolta.
La casa de la família Ma, amb el pati central i dos pisos, té bona part de l’estructura en fusta, de color marró vermellós.
Des del pis de dalt es pot veure l’entorn muntanyós i totes les teulades grisoses. Una de les coses que em crida l’atenció en totes aquestes cases son uns requadres amb pintures o dibuixos, molts cops en banc i negre. 
En aquesta casa al pati també hi ha la paret blanca, amb algun dibuix que reflecteix la llum solar.
Un altra detall curiós el trobo en una porta de fusta en la que hi ha representat un camell amb les dues gepes.
Tant aquí com en alguna altra casa es veuen emmarcat trossos de marbre que tenen aigües grisoses o marronoses i que ja de per sí és una decoració.
En el museu de les caravanes es poden veure fotografies d’aquest periple així com objectes que feien servir. Em crida l’atenció en una vitrina amb sabates que n’hi ha unes que són similars a les que es venen ara. Tenen la mateixa forma que les fundes de plàstic que venen ara per protegir el calçat en dies de pluja.
La mesquita és molt peculiar, ja que a la teulada, a més de la mitja lluna i l’estrella hi ha figures animals. És una estructura amb diversos pisos, i en el complex de la mesquita hi ha també una escola, que en aquests moments estava buida.
