Aquí va néixer el fundador del regne de Nanzhao i va ser la capital d’aquest regne; es conserven moltes relíquies i histories d’aquella època. Després, durant la dinastia Ming (1368-1644) hi havia el comptat de Weishan. Es conserven alguns edificis tant de l’època Ming com Qing.
La ciutat és molt agradable per passejar. Aquí i allà hi ha escultures de bronze, representant diferents escenes de la vida quotidiana, amb les figures de mida real. Em feien molta gràcia i em vaig dedicarà fotografiar totes les que em sortien al pas.
A les nou del matí ja s’ha acabat el tai-xi. Llavors comença l’arribada de gent al parc amb la gàbia on va l’ocell, tapada. Un cop al parc la pengen d’una branca i la destapen. Hi ha moltíssimes gàbies. Uns els col·loquen de costat, altres més solitaris... Els homes, quan jo hi vaig ser no vaig veure dones, parlen entre ells, o s’estan senzillament allà asseguts. Els ocells canten i refilen. És molt curiós de sentir, fan un bon xivarri.
Jo no hi entenc gens d’ocells, però el que em va sorprendre és que tots eren semblant i també les seves gàbies. Les gàbies són de fusta clara, amb un petit abeurador de porcellana. Els ocells confraternitzen entre ells i s’estimulen amb els cants. Després vaig saber que hi ha concursos de cant d’ocells.
La ciutat antiga és forà tranquil·la. Hi ha construccions noves però simulant l’estil antic, fetes de fusta i que no desentonen. Per recórrer la ciutat hi ha transport públic, un vehicle obert que fa de bus. Les parades estan indicades amb rètols de fusta. Jo ni m’hi havia fixat, però hi va haver un moment que ens havíem trobat amb algú i estàvem parlant justa davant de la parada. Llavors passava el “bus” i es va parar pensant que volíem pujar.
La ciutat antiga que es veu actualment és de l’època del primer emperador Ming (segle XIV). En el centre de la ciutat hi ha la torre Xinggong, que vol dir la torre envoltada d’estrelles. Aquesta torre i la Gongchen han sigut els emblemes de la ciutat antiga.
En el segle XVIII l’emperador l’hi va concedir el títol d’estat cèlebre de la literatura. Diuen que hi ha molts bons treballs de cal·ligrafia.
Arribem al mercat, està força tranquil i tenen molt assortiment de productes, alguns vegetals desconeguts per mi. Em sorprèn també la forma de oure els ànecs o trossos de carn. Tenen uns grans contenidors metàl·lics més o menys cilíndrics, i al seu interior pengen al voltant de la paret les peces de carn. Al fons suposo que hi ha brases o la font de calor. Després ho tapen i ho deixen coure.
En el mercat venen la flor de carbassó. La cuinen, si no recordo malament era arrebossada que la vam prendre. Una mena de tempura. Molt bona.

Vam dinar com cada dia, un assortit de plats variats abans d’anar a la muntanya de Weibao.