Teníem previst sortir a les vuit del matí de Zhenyuan però el nostre bus no arribava. Va resultar que el conductor s’havia adormit i no havia pogut entrar abans de les 8 que és l’hora límit. Després ja no es pot accedir en vehicle a la part antiga. O sigui que vam anar amb les maletes a trobar-lo a la porta de la ciutat.
Vam fer un breu trajecte en cotxe fins a on s’agafa el vaixell per fer el creuer pel riu Wuyang. Aquest riu té uns 400 Km de llarg i la part per la que transcorre el creuer són tan sols 35 km, en un trajecte de dues hores i mitja.
El riu Wu és tributari del Yuan i en la seva part superior rep el nom de Wuyang. Aquesta zona està envoltades de muntanyes, formacions rocoses càrstiques, en les que hi ha alguns temples, però el més espectacular son els boscos i roques.
Aquesta regió és on viuen els Miao i els Dong tot i que el tram que es recórrer no es veuen pobles a la riba del riu.
La majoria de gent que va al vaixell son grups de xinesos, amb la seva guia, amb un megàfon per anar-los-hi indicant el nom de les diferents formacions rocoses, de les coves, les cascades... El més xocant és que els tenia a menys d’un metre de distància i feia servir el megàfon a tota potencia.
Tots es feien fotografies, selfies... Eren força invasius, no podies estar tranquil contemplant el paisatge, que t’empenyien per posar-se ells o els seus fotògrafs et feien fora per fer fotografies de la gent del seu grup. Una mica pesat. Malgrat el xivarri que hi havia, el paisatge és bonic.
