Xizhou es troba a uns 25 Km al nord de Dali, en una plana fèrtil a 2.000 metres d’alçada. Igual que Dali es troba entre el llac i la carena muntanyosa de Cangshan.
Està habitada majoritàriament per població de l’ètnia Bai, tot i que també hi ha gent de l’ètnia Hui i de la Han. El curiós és que tot i que no està massa lluny de Dali, és com un altre mon; aquí hi ha molt menys turisme.
L’origen d’aquesta població es remunta a l’època de la dinastia Sui, cap al segle VI. Després, amb la formació del regne de nanzhao, el fet de no estar lluny de la capital va la ciutat. Durant aquest regnat era una base militar i també servia com a residencia temporal del rei.
La dinastia Yuan (1271 - 1368), també coneguda com la dinastia mongol, va portar cap aquí població musulmana del nord de la xina i de l’Àsia central, per ocupar càrrecs polítics. Molts dels musulmans que viuen actualment en aquesta regió són descendents d’aquesta primera migració.
Una de les coses que ha quedat d’aquesta època en que estava sota control mongol és el consum i fabricació de formatge.
Durat la dinastia següent, la Ming (1368 - 1644) Xizhou va prosperar gracies al comerç. Els mercaders Bai viatjaven cap al Tibet portant entre d’altres productes te, marbre i teixits.
Aquesta va ser una època de prosperitat econòmica i també cultural. Diversos estudiants van passar els exàmens nacionals. Això ha sigut sempre un gran esdeveniment, i el seu nom quedava registrat en una porta de la plaça principal. Em sembla que la tradició encara continua i que quan algú aconsegueix algun reconeixement acadèmic, polític o comercial també s’inscriu el seu nom.
A començaments del segle XX, després de la dinastia Qing, els negocis prosperaven I les famílies benestants enviaven als fills a estudiar fora. Per la seva banda Xizhou es va convertir en un important centre acadèmic i aquñi i venien professors d’altres universitats. A la universitat de Xihou se la coneixia com la Cambridge de l’est.
Durant la segona Guerra mundial a Yunnan els exercits americà i xines van lluitar plegats contra dels japonesos i aquí a Xizhou hi havia una petita base militar amb una estació de ràdio.
El mercat és un dels més importants d’aquesta vall i hi venen els pagesos i venedor dels pobles veïns. En els darrers anys els homes Bai han deixat de portar el vestit tradicional, en canvi les dones encara porten al menys el barret tradicional.
La societat Bai és matriarcal i diuen que es veu reflectit en la seva arquitectura. Jo no m’hi vaig fixar, però diuen que a l’entrada de les cases es pot veure un fènix femella daurat que domina un grup de petits dracs mascles. Segons diuen això indica que la dona té una posició social superior a la de l’home en aquesta cultura. Entre els Bai, era habitual que els homes s’ocupessin de la casa i les criatures i les dones eren les que portaven el menjar a casa. Actualment les coses han canviat força i els papers estan mes igualats.
En els temples que hi ha aquí és habitual trobar-hi en una mateixa capella figures de divinitats de diferents religions. Hi ha bona harmonia entre les diferents religions: confucianisme, taoisme, budisme, i la religió Bai dedicada a Benzhu.
A visitar algun temple el que es pot veure tot tipus de figures. Són molt peculiars. En un dels temples hi ha les cuines i fogons que es fan servir quan hi ha celebracions.
Passejant pels carrers, cases amb dibuixos en gris, amb simbolismes diversos, que demostra que quan era una ciutat pròspera hi havia molts edificis senyorials. I és que va ser un important centre comercial. Hi van arribar a haver gairebé 400 companyies comercials.
Aquí hi ha mes de cent cases que es consideren relíquies culturals. Una de les mes importants és la casa de la família Yan. Aquestes grans cases, amb diversos patis i edificis es van construir a finals del segle XIX per part d’una classe emergent formada pels homes de negocis. Comerciaven amb productes molt diversos, seda, estris de cuina, musc, marbre.... Poc a poc havien anat ampliant el radi d’acció i portaven a la ciutat productes de regions més allunyades.
L’any 1903 Zizhen, un dels membres de la família Yan, va crear la primera companyia comercial moderna (no sé quina diferencia tenia amb les anteriors). L’any 1912 ja mantenia relacions comercials amb ong Kong, Shanghai i Burma, l’actual Myanmar. Tenia 70 rutes comercials i 3.000 treballadors. L’any 1945 va establir una seu a Boston.
El complex familiar que es visita a Xizhou era la residencia familiar i també on allotjava als convidats. Si no estic confosa es va construir entre el 1907 i el 1917. Suposo que anaven afegint edificis. Es troba en una de les places de la ciutat.
Al darrera de tot hi ha un edifici de tipus occidental. Aquest es va construir en el 1936. Havia viatjat una mica pel mon i va descobrir la cultura occidental pel que es va voler construir una casa en aquest estil.
Va fer portar el material de Hong Kong però per arribar fins aquí va ser tot un periple, ja que anava per mar fins a la costa vietnamita, després en tren, fins a Yunnan, un cop a la regió per carretera i el tram final a cavall.
En el jardí on hi ha aquesta construcció hi ha un racó que va servir de refugi antiaeri durant la guerra contra les tropes japoneses.
Una característica important de l’arquitectura Bai és que les cases tenen una paret de color banc en els patis de les cases, que queda just davant de l’habitació principal.
Aquesta paret està orientada de forma que a la tarda reflexa la llum del sol i il·lumina la sala principal. Aquest és el seu aspecte pràctic però també té un significat simbòlic. Diuen que serveix per mantenir allunyats els esperits malèfics que habiten en el fons dels llac Erhai. A més es considera que en reflectir la llum solar apurat bona sort i prosperitat.
Quan estava per allà m’havia intrigat molt aquestes parets que trobaves en cases i hotels, en els patis. A vegades tenen una decoració al centre o una sanefa. Ha sigut ara, en buscar informació que he trobat l’explicació a les parets reflectants.
Una altra característica de l’arquitectura Bai és que fan servir molt el marbre; aquest material és abundant en la regió i per tant accessible. Es fa servir en terres, escales, columnes i decoracions diverses.
Una curiositat que trobo: la paraula marbre en xinès vol dir pedra de Dali. Hi ha marbre en altres zones, però sembla que el marbre d’aquesta vall ha sigut des de fa temps famós.
La visita al complex familiar Yan val molt la pena. És força gran i requereix el seu temps per anar veient tots els racons.
Es una estructura de dos pisos, amb passadissos estrets que et porten a les diferents sales i amb finestres al pati central. Les balconades en fusta vermellosa i les finestres de les cantonades rodones. Hi ha algunes fotografies antigues que em van agradar ja que es veu com era la vida en el passat.
Quan estàvem per allà estaven fent una col·lecció de fotografies a una parella amb diferents vestits i en les diferents habitacions. Era com veure una pel·lícula antiga. Una de les habitacions que em va xocar va ser el dormitori. El llit força alt, sobre una base de fusta, amb cortines, ple d’edredons.