El trajecte des de Poilão fins a la illa d’Orango és llarg. Són quatre hores navegant, sense poder-te bellugar del teu seient, que no és que sigui molt confortable. I evidentment, sense poder anar al lavabo. Per això ja vaig intentar no prendre massa líquid a l’esmorzar i també durant el trajecte.
El recorregut es fa pesat tot i que de tant en quant es van veient algunes aus.
El parc nacional de les illes d’Orango està format per cinc illes (Orango, Canogo, Meneque, Orangozinho i Imbone)i alguns illots.
Orango és la illa més allunyada de la part continental del país i la més important d’aquest parc nacional.
Vam arribar al migdia i després de dinar vam anar caminant per un camí de sorra fina, fins a la tabanka d’Etikoga, que és la capital de l’illa. La reina Okinka Pampa va néixer en aquest poble.
En la societat bijagós hi ha dues figures que són les que tenen el poder: l’ oroño o régulo, és el mandatari o “jefe” tradicional, i la okinka o balobera que és la sacerdotessa, que té gran poder i prestigi. La balobera és la responsable del culte als ancestres i a les divinitats. Els dos càrrecs estan assessorats i controlats pel consell d’ancians, que el formen homes i dones.
Malgrat que cada poble té el seu régulo, la que realment mana és una dona, descendent de la reina Kanyimpa, o Okinka Pampa, del seu llinatge. Les seves decisions son inqüestionables i irrevocables.
Hi ha 4 clans o llinatges que s’hereten per la via materna. La societat bijagós estava governada pel rei o reina i el consell d’ancians. A mitjans del segle XIX el llinatge Oraga havia acumulat molta riquesa, fet que va afavorir que també tingués poder polític enfront del consell d’ancians. Això va fer que es convertís en la dinastia regnant d’aquesta illa i de les del voltant; i per tant que acabes regnant Okinka Pampa. 
Son les okinkes les que escullen a la reina i a les noves okinkes. La que és escollida deixa a la família per dedicar-se a dirigir el poble i vetllar pels interessos de tots els seus habitants. El càrrec és vitalici.
És una societat matrilineal, en la que les dones ocupen els càrrecs de poder. Elles son les propietàries dels terrenys, de les cases, de les collites... elles trien a la seva parella i també les que prenen la iniciativa en el divorci. Quan això passa, la custodia dels fills és invariablement per elles.
Hi ha escrits que parlen d’una dona, Okinka Aurelia Correia, a la que anomenen reina, que va viure o regnar, no ho sé segur, entre el 1830 i el 1874 o el 1879. Els historiadors no acabaven de veure clar la seva relació amb el llinatge de la reialesa. Els sorprèn que es parli d’ella com a reina, en un temps en que el regnat corresponia als homes. Sembla que va regnar perquè en aquell moment no hi havia cap home de la dinastia per fer-ho. En aquell moment ella era la okinka o baloba, i el consell d’ancians va decidir que fos ella la nova reina.
Entre 1910 i 1930 va regnar Okinka Pampa Kanyimpa. Com ja he dit, okinka vol dir sacerdotessa, i Pampa vol dir algú amb sort. Els seus nebots l’anomenaven així, Pampa, de forma afectuosa. Quan la van nomenar balobera i reina, és quan se la va conèixer com la reina Okinka Pampa. Però aquest era el nom que l’hi donaven els bijagós. Els portuguesos la van rebatejar com Enriqueta.
La seva mare era de l’illa d’Uno, pertanyia a un dels llinatges més importants, els Oraga, que és el llinatge reial de l’illa d’Orango Grande. El seu pare va néixer en aquesta illa, a la tabanka de Etikoga, on també va néixer ella.
El fanado, o iniciació ho va fer a la illa d’Uno on la va dur laseva mare. Més tard van tornar a Orango Grande i es va casar amb un home d’una altra tabanka però d’aquesta mateixa illa.
Quan era petita, no sé en quina de les dues illes vivia, el régulo l’anava a vendre als portuguesos, però abans de que es dugués a terme la venta va aparèixer un home d’una altra illa i l’hi va pagar al régulo 30 vaques per evitar que la venguessin.
Segons la tradició bijagós, les parelles casades no viuen juntes, sinó que cadascú viu en una casa i el marit és el que va a casa de la dona a visitar-la. No van tenir fills.
La seva mare era del llinatge Oraga, que era el llinatge reial. Era una família rica, amb bestiar, camps d’arròs, diner per comerciar.... Quan la van proposar com a reina ella no volia el càrrec i ho va oferir als seus cosins, que no van acceptar. Així que finalment Pampa es va convertir en Okinka Pampa, la reina i la balobera de l’illa d’Orango Grande.
La reina vivia a la casa familiar amb la mare i quan hi havia cerimònies dormia al temple, la baloba de les dones. A casa seva també tenia una baloba o temple personal. En aquest temple van ser enterrats els seus germans per part de pare i altres familiars, ja que la capella era de la família paterna.
Durant el seu regnat es va haver d’enfrontar als portuguesos que volien controlar i “pacificar” als bijagós.
Els portuguesos havien reclutat guineans pel seu exèrcit, anomenats cipayos. Va haver-hi una guerra amb moltes víctimes i Okinka Pampa va negociar amb els portuguesos, els va convèncer de que podien conviure si hi havia respecte mutu. Per tal de que acceptessin el tracte els hi va cedir part del seu bestiar. Així va aconseguir la pau a l’illa d’Orango Grande.
Ara be, els habitant de l’illa de Canogo van presentar batalla als portuguesos i aquests els van massacrar. Alguns supervivents van poder fugir cap a Orango Grande. Els portuguesos amb els seus cipayos els van perseguir fins allà. I aquí ve el gest que penso que és el que fa que sigui tant venerada per tothom.
La reina Okinka Pampa va protegir als fugitius de Canogo, va pagar als portuguesos, una considerable quantitat de ramat, per que els hi perdonessin la vida. Van acceptar el tracte i a més l’hi van cedir l’illa de Canogo. Des de llavors aquesta illa té un lligam especial amb Orango Grande. Les cerimònies del fanado a Canogo les autoritzava la reina de Orango Grande. Ara és el régulo d’aquesta illa el que les autoritza i es fa un sacrifici d’algun animal.
Durant el seu regnat va abolir l’esclavatge, va ampliar els drets de les dones i va aconseguir la reunificació de les illes Orango. Va ser molt estimada pels bijagós i molt respectada pels portuguesos.
Va morir l’any 1930 i no està clar si va ser de mort natural. Hi ha una llegenda que diu que va morir víctima de bruixeria i que el poble es va venjar del bruixot responsable; el van matar i el van enterrar al bosc, sense que els portuguesos se n’assabentessin. En la tradició bijagós a la gent se l’enterra a casa.
Després d’ella hi va haver altres reines, però aquesta és la més coneguda. El seu mausoleu es troba a la tabanka d’Etikoga, on va viure fins a la seva mort. Juntament amb ella hi ha enterrats 6 nebots per la línia materna. Aquesta mena de temple és la casa on vivia.
El régulo és el que controla l’entrada al mausoleu. Per accedir-hi s’ha de demanar permís als parents de la reina.
La tabanka d’Etikoga es veu força cuidada, es veu que té més diners que d’altres. Hi ha rètols en el que es veu la contribució internacional en diferents projectes: comunitat europea, Luxemburg, la Xina, que és la que ha portat fins aquí la televisió per cable...
Quan vam arribar a la tabanka hi havia poca gent pels carrers, estaven al camp de futbol veient un partit. Més tard els vam veure sortir, molts d’ells s’hi havia dut la cadira de casa.
Vam anar a trobar al descendent de la reina Okinka Pampa perquè ens donés permís per visitar el mausoleu. Era un home de 96 anys, malalt, però mb un aire molt digne.
Acabat el partit de futbol al poble es veia molta agitació i moviment. Ens expliquen que estan preparant una festa, la declaració d’una parella. No ens hi vam quedar i vam tornar altre cop a peu fins al nostre hotel.
