Vam dormir a Bogra i al matí, ja de tornada cap a la capital vam fer diverses parades.
En primer lloc vam visitar un antic temple hindú, anomenat Navaratna Mandir; navaratna en sànscrit vol dir “nou gemes”. Es de començaments del segle XVIII. I el seu nom també correspon a un estil arquitectònic que era típic de l’època en la regió de bengala.
Ara es veuen dos pisos, però originalment en tenia tres de mida decreixent a la que es va pujant. Per dins està totalment buit, però encara es pot veure l’estil de construcció i alguns dels relleus de la façana. Diuen que és el més gran dels temples d’aquest estil.
A part del temple principal n’hi ha d’altres molt més petits, un d’ells dedicat a Shiva que conté en el seu interior el característic lingam en pedra negra.
Segons la llegenda cada totxana que forma aquest temple abans de ser emprada en la construcció s’havia purificat amb mantega liquida.
No he aconseguit trobar més informació sobre aquest recinte arqueològic. Malgrat la poca informació disponible i que tan sols es pot veure l’estructura, val la pena aturar-se aquí. L’entorn és agradable, comen altres indrets, contrasta el color de les totxanes amb el verd del voltant.
Des d’aquí vam continuar vam continuar fins a la vora del riu Jamuna, en el que en aquesta zona hi ha diverses petites illes, anomenades “char”. Vam fer un recorregut en barca pel riu per veure l’ambient i moviment que hi ha. 
El Jamuna és un dels tres rius més importants de Bangladesh, és la part baixa del Brahmaputra, que neix al Tibet, passa per l’Índia i finalment entra a Bangladesh. Mes avall s’ajunta amb el riu Padma i en el darrer tram del seu recorregut s’uneix al Meghna. 
Un “char” és una illa que s’ha format per l’acumulació de sediments. La formació de chars a Bangladesh a aportat nous espais cultivables.
Ho ha dos tipus de chars, els que durant tot l’any son illes i els que només ho son en època de pluges.
Estudis realitzats sobre els chars de Bangladesh indiquen que si en els primers quatre anys des de la seva formació no s’han erosionat, voldir que es poden fer servir tant per viure-hi com per cultiu.
La gent que viu en els chars no necessita sistemes de rec pels conreus ja que a més de l‘aigua del riu hi ha aigües subterrànies. Aquesta gent també es dedica a la pesca.
Hi ha gran diversitat de chars, segons el tipus de sediments i la seva extensió. En alguns fins hi tot hi ha bosc, altres estan dedicats a la pastura del bestiar.
Una de les activitats que veiem en el nostre recorregut pel riu és l’extracció de sorra que després es fa servir per la construcció. Hi ha grans maquinaries destinades a aquest procés.
Un dels problemes dels chars son les inundacions i l’erosió. La gent que ha de passar un temps llarg vivint en aquestes illes construeixen l’habitatge en la part més alta i sobre pilons.
La fisonomia del riu és molt canviant, ja que es formen chars, pels sediments que arrossega el riu i l’erosió de la riba, però també hi ha chars que s’acaben unit a terra ferma. Per veure aquesta evolució es van fer fotografies per satèl·lit del riu durant 27 anys i es va observar que el 99% de la riba del riu havia sigut en algun moment un char.
Per altra banda, la riba es va erosionant el que comporta un eixamplament del riu. Un estudi realitzat en un període de 25 anys es va observar un eixamplament de 125 metres per any. Ho trobo moltíssim. Ara be, a partir del 1990 la velocitat d’eixamplament ha anat disminuint.
La vida dels chars és curta, entre 1 i 9 anys en la major part dels cassos. Tan sols un 10% d’aquestes illes arriba als 18 anys.
A partir d’imatges satèl·lit fetes en el 1992, en època seca, es va veure que en el riu Jamuna hi havia 56 grans chars, d’uns 3,5 Km de llarg, i 226 de mes petits, de mida entre els 0,35 i els 3,5 Km de llarg.
En el nostre recorregut pel riu vam poder veure sobretot l’activitat a la riba, on hi havia les dones rentant la roba i estenen-ta sobre les pedres per tal de que s’eixugués al sol.
A part dels vaixells drenant el riu hi ha també petites barquetes de pescadors, i no hi poden faltar les criatures en remull aprofitant per donar-se un bany. 
Per la carretera, tant quan veníem cap aquí com quan vam marxar, es van trobant xemeneies, que són dels forns on es couen les totxanes. Hi ha molt transit de camions anant i venint enduent-se’n el producte acabat.