Khulna és una ciutat gran, la tercera més gran del país. I un important centre industrial. Aquí hi tenen la seu diverses companyies nacionals.
En el segle XIV la ciutat va tenir el primer governador musulmà. Poc a poc la presencia de musulmans va anar augmentant i la construcció de mesquites també.
Vam arribar a la ciutat a mitja tarda i vam sortir a passejar. No hi ha, o no el vaig saber trobar, un centre clar. El carrer principal no és massa agradable per passejar ja que hi ha molt trànsit. Hi ha cotxes, rickshaws, moltes botigues i per tant molta gent de compres.... Em va semblar atabalador.
Es nota que és una ciutat portuària ja vam veure algun home venent peix a la vora de l’asfalt. Hi ha edificis força alts, algunes cases residencials...
Vam arribar fins al recinte on se celebrava la 18ª fira internacional del comerç i la industria. Es tenia que pagar entrada, però va valdre la pena entrar. L’entrada valia 15 takes ( uns 15 cèntims d’euro). 
Hi havia força gent, moltes dones, també famílies... Hi havia diferents estands amb productes diversos. També hi havia unes atraccions, entre elles una barca-gronxador que em recordava la que instal·laven als pobles de Catalunya per la festa major. No sé si encara en posen.
Hi havia parades de teles, de roba de vestir, de guarniments, bosses, objectes per la llar....
Un dels estands que em va cridar l’atenció era un que tenien el “ruti maker”, un aparell de fusta per fer els pans rodons i plans, anomenats ruti. Era una mena de premsa en la que hi posaves quatre o cinc boletes de la massa i et sortien ja els rutis a punt per coure. 
Una botiga de peluixos tenien un tigre de bengala molt graciós. L’hi vam fer fotografies; el noi de la parada es va enfadar una mica senyalant-nos un rètol que hi havia. Pels seus gestos vam entendre que allà hi posava que no es podien fer fotografies del tigre de peluix.
En una placeta dins del recinte hi havia un home amb una safata rodona on destacaven uns paquetets molt atractius i acolorits. Eren per menjar, molt elaborats amb espècies i condiments. Per sort em van avisar de que eren picants. 
També tenien una safata plena de polsim i productes de colors, amb aire de ser també molt picant. L’home feia meravelles decoratives amb productes comestibles.
Les dones anaven molt ben vestides, i tenien moltes ganes de que els hi féssim fotografies. També una dona policia es va voler fer una fotografia amb nosaltres.
Un estand estava dedicat als jocs de ciència. Hi havia un de química, un altre sobre l’electricitat, un de magnetisme...
Sortint del recinte de la fira vam passejar una mica més per la ciutat. Vam veure algunes cases residencials, l’hospital, el bancs...
Prop del port hi ha paradetes de venedors de peix i molt moviment de gent pujant i baixant de les embarcacions.
És una ciutat amb molta activitat. També hi ha una fàbrica de totxanes que transporten en carros.
Vam dormir a Khulna i a les sis del matí següent, vam anar cap a l’estació per agafar el tren que ens duia fins a Rajshahi. L’estació de Khulna és moderna i el tren tenia aire condicionat. Anava ple i com que per aquí no hi ha turisme a part de nosaltres, la resta era gent del país. Hi havia un grup de gent, que es coneixien tots, i anaven en viatge de feina, alguna cosa del ram de les farmacèutiques. 
Van passar servint te i cafè i es podia comprar aigua. El trajecte és llarg. Surt a 2/4 de 7 del matí i arriba, teòricament a la una i deu. Va arribar amb mitja hora de retard. Va fent parades als diferents pobles, i es pot veure en algunes estacions, les parades de menjar que tenen a l’andana. 
L’estació de Rajshahi també es moderna. De fet no vam veure la ciutat, ja que nomes vam fer estada aquí per poder anar a visitar Puthia.