Era diumenge, dia del mercat setmanal de bestiar ales afores de la ciutat de Kaixgar. Però era un dels tres dies en que Xina tenia les fronteres terrestres de la regió de Xinjiang tancades, amb motiu de la festa del sacrifici o del xai. Com que era dia festiu el guia ja ens va avisar que no sabia si hi hauria gaire gent al mercat.
El resultat va ser un tant decebedor. No hi havia massa gent i tampoc gran varietat d’animals. El que abundava eren les ovelles, cabres i similars. Tan sols hi havia un iak esperant comprador, però l’estona que vam ser allà, tot i que hi havia algunes negociacions, no havien arribat a bon port. 
Quan ja marxàvem vaig veure arribar un camió amb vaques. Però com ja he dit el que abundava més era la família de les ovelles i similars. Aquests animals sí que tenien sortida, suposo que la festa del xai hi ajudava.
El més divertit era veure baixar els animals del camió. En alguns casos feia patir una mica per la sotragada que patien en caure. En general saltaven amb molta agilitat i se seguien uns als altres. 
Una de les característiques que més em cridava l’atenció eren les cues d’algunes ovelles. Tenien forma de bola, em sembla que és de greix. Mirant les fotografies que havia fet en el 2007, quan vaig estar per aquí, me n’adono que ja llavors em van cridar l’atenció.
L’altre cop, quan vaig visitar aquest mercat era un diumenge normal i l’ambient era força diferent. Per una banda, hi havia més gent, però també s’hi veia gent més gran, abillats amb els vestits tradicionals. En canvi ara els venedors i compradors em va semblar gent més jove, que ja no vesteixen de forma tradicional. 
Després vam continuar la ruta cap al sud, cap a Taxkurgan, per la carretera del Karakoram, la coneguda com Karakorum Highway. Aquesta carretera connecta la Xina i Pakistan, o sigui que en el passat connectava la ruta de la seda amb Pakistan.
Els paisatges que es creuen son espectaculars. La carretera passa entre dues grans serralades, com son les del Pamir i Kunlun. Els colors de les muntanyes en que alterna el vermellós i el blanc, les aigües del riu, grisoses, típiques d’aquestes regions d’alta muntanya. 
Aquesta carretera passa pel costat del llac Karakul, que es troba per sobre dels 3500 metres d’alçada. Dos dels pics més alts que es veuen des d’aquí son el Muztagh Ata, de 7546 metres i el Kongur Ata, amb una alçada en discussió, entre 7719 i 7649 metres.
Aquest llac és el que es troba a més alçada de l’altiplà del Pamir, prop d’on s’ajunten tres grans serralades: Pamir, Tian Shan i Kunlun.
Si no estic confosa el seu nom vol dir llac negre; diuen que és perquè segons la llum que hi ha les seves aigües es veuen negres.
L’any 2007 quan vaig estar aquí l’ambient era molt diferent i feia molt millor dia que ara. Quan no hi ha vent es veu el reflex de les grans muntanyes nevades en l’aigua. En aquella època et podies apropar més a la vora del llac que ara. Aquest cop el dia era gris i estava núvol, o sigui que les aigües es veien fosques i era menys espectacular del que recordava. 
Vam continuar perla carretera fins a Taxkurgan on hi vam arribar passades les 7 de la tarda. Es triga gairebé un dia, parant una estona no massa llarga al mercat de Kaixgar i al llac Karakul.
