Les excavacions arqueològiques realitzades indiquen que Budva
va ser un dels assentaments més antics de la costa adriàtica; hi ha documentats
fets històrics del segle V aC. Sembla que inicialment era un assentament
il·liri.
L’etapa bizantina de Budva va començar l’any 535 i va durar
fins a l’arribada de la dinastia Nemanjic a la costa de Montenegro, a les
acaballes del segle XII.
En el segle XV, en el 1442, la ciutat va quedar en mans de la
República de Venècia. Si ho tinc ben entès, va ser una època difícil. Per una
banda la població patia l’opressió dels venecians i per l’altra hi havia la
pressió constant dels turcs, que de tant en quant envaïen la ciutat i la zona
del voltant. O sigui que la gent es trobava enmig de la batalla constant entre
els venecians i els otomans. Va ser així fins a començaments del segle XVIII.
El terratrèmol que va sacsejar la costa adriàtica l’any 1979 va
afectar molt a aquesta població i molts edificis van quedar destruïts. La
ciutat antiga que es veu ara està majoritàriament restaurada.
La campana, que és el que jo vaig fotografiar, representa una
campana d’església, i té una creu ortodoxa pintada. La història d’aquest
monument està relacionada amb les pel·lícules que sovint s’han filmat aquí; per
una d’aquestes pel·lícules es va posar com a decorat aquesta campana, que no
s’havia utilitzat mai com a tal, em sembla que no sona, i una àncora, que sí
que era real. Quan es va acabar de filmar la pel·lícula l’equip, en agraïment a
la ciutat per la seva acollida els hi va regalar aquest conjunt escultòric fet
en bronze.
Trobem l’església de Sant Joan Baptiste, l’antiga catedral. La
primera església era del segle VII i la que es veu actualment del segle XV, amb
algunes pintures del segle XII. Aquesta
església va ser la catedral fins a l’any 1828,quan la diòcesi es va traslladar
a Kotor. Té una capella lateral dedicada a la verge de Budva, una icona del
segle XII que és venerada tant per catòlics com per ortodoxes. Hi ha diversos
frescos i icones d’artistes venecians, que són dels segles XV- XVII.
A la vora trobem les restes de les termes romanes del segle II-I aC.
Una
altra església a la mateixa plaça és la de la Santíssima Trinitat, que es va
acabar de construir en el 1804. Aquí hi ha la tomba d’un escriptor del segle
XIX, Stefan Mitrov Ljubiša, que és molt important en la literatura sèrbia.
La majoria de la població, a aproximadament el 85% és montenegrí o serbi, amb una proporció força igualada entre tots dos.
En
la mateixa plaça hi ha una església catòlica i una d’ortodoxa, diuen que és un
reflex de la bona harmonia entre les dues esglésies cristianes.
Hi
ha dues esglésies més enganxades a la muralla. Una d’elles és la de santa Maria
en Punta, edificada pels benedictins en el segle IX. L’altra és una església
del segle XII, la de Sant Sabas el santificat. No sé segur si és el mateix que
el fundador de l’església ortodoxa sèrbia.
Prop d’aquesta plaça hi ha la ciutadella, que si no estic confosa és on hi ha el museu. Aquí s’han trobat restes d’una necròpoli grega. La ciutadella és de l’època veneciana i es va construir per defensar-se dels otomans.
En algun lloc de la
ciutat, em sembla que en una de les portes, encara es pot veure el lleó alat,
emblema de la República de Venècia.
Una de les llegendes parla d’una història d’amor entre una ballarina i un mariner. Quan el noi va marxar per fer un llarg viatge la noia anava cada dia a la costa a veure si el veia arribar. Però ell no va tornar i diuen que la noia va morir sent-li fidel i amb el cor trencat.
Uns altres diuen que la figura representa una gimnasta, en
memòria d’una famosa gimnasta montenegrina, de la que no es coneix el nom, que
va morir en aquesta costa quan la seva embarcació es va estavellar contra les
roques.
Diuen que a la vora de l’escultura hi ha una pedra amb una
inscripció, que traduïda seria: a la badia darrera d’aquesta roca nedant amb
uns amics, el 13 de juliol de 1935 en el 22è any, una estudiant del departament
d’enginyeria elèctrica Tomašević Stevan, va ser víctima d'un monstre marí.
Encara n’hi ha d’altres que expliquen que aquí va morir la filla d’una de les famílies importants de la ciutat.